Patrimoni

Passeig de miradors

Sant Sebastià de la Guarda

1. Espai Far

Us trobeu en un dels espais més privilegiats de la costa del Mediterrani peninsular. Fa milers d’anys que han vingut a aquest indret persones a vigilar, viure, resar, treballar, conrear, passejar, festejar, celebrar…. o, senzillament a contemplar el paisatge. Hi han passat personatges il·lustres, turistes, caminants, devots, escriptors, pintors… i vosaltres. Per gaudir d’aquest espai us proposem un passeig circular que us mostrarà tots els punts de vista que us ofereix la Muntanya de Sant Sebastià.

Edició Salvador Bonet. Arxiu Municipal de Palafrugell.
Edició Salvador Bonet. Arxiu Municipal de Palafrugell.

2. Mirador del Far

És el far més potent del litoral català, ubicat sobre un penyassegat a 165 m sobre el mar, amb una visibilitat de 32 milles nàutiques (uns 60 km). Va ser inaugurat l’1 d’octubre del 1857. L’obra la va finançar el Ministeri de Foment, i el va projectar l’enginyer Josep Maria Faquineto.

Foto L. Roisin, Arxiu d’Imatges del Museu del Suro
Foto L. Roisin, Arxiu d’Imatges del Museu del Suro

3. Mirador de la Divina Pastora

Aquest mirador que s’obre damunt un imponent penya segat ofereix un paisatge colpidor i feréstec de la Costa Brava. L’indret està a tocar d’una petita cova que conté una imatge de la Divina Pastora, una advocació de la Mare de Déu iniciada a Sevilla i popularitzada a Catalunya pels monjos caputxins al llarg del segle XVIII.

Arxiu d’Imatges del Museu del Suro
Arxiu d’Imatges del Museu del Suro

4. Mirador de l’Hostatgeria

El mirador de l’Hostatgeria és un dels balcons mariners més retratats de la Costa Brava. Turistes, nuvis, parelles, aplecs i grups de tota mena l’han triat com escenari per deixar constància d’un moment memorable. El blau marí separat del blau cel per la ratlla invisible de l’horitzó fa de teló de fons per a la veritable protagonista, la llum mediterrània de la qual Antoni Gaudí en deia la llum de l’harmonia o la llum mitjana “perquè incideix en els cossos amb una inclinació de 45o i dóna la més perfecta visió dels volums i la més matisada valoració”.

Edició Guilera. Arxiu Municipal de Palafrugell. Col•lecció Ramir Bruguera Borràs.
Edició Guilera. Arxiu Municipal de Palafrugell. Col•lecció Ramir Bruguera Borràs.

5. Torre de guaita

L’any 1441el bisbe de Girona va donar permís per construir una ermita i torre de guaita dedicada a Sant Sebastià, per aquest motiu té forma d’església. Tenia la consideració de santuari protector de les epidèmies i era la torre de guaita principal dins el sistema defensiu de Palafrugell i Mont-ras per poder advertir dels atacs pirates que fins ben entrat el segle XVIII van devastar les poblacions costaneres catalanes.

Arxiu d’Imatges del Museu del Suro
Arxiu d’Imatges del Museu del Suro

6. Poblat ibèric

La tribu ibèrica dels indigetes va bastir un poblat a la Muntanya de Sant Sebastià en un lloc de fàcil defensa que va esdevenir una veritable talaia sobre el territori. Es tracta d’un petit assentament semblant a d’altres que es troben a la Costa Brava però amb una llarga cronologia del segle V aC al segle II aC.

Arxiu d’Imatges del Museu del Suro
Arxiu d’Imatges del Museu del Suro

7. Ermita de Sant Sebastià

L’ermita actual es remunta al segle XVIII. Es va construir per ampliar l’espai de culte i de peregrinació. Tenia un retaule de fusta de Jaume Pol que es va perdre durant la guerra de 1936. L’any 1960 va ser restaurada adquirint l’aspecte que té avui en dia. La figura de Sant Sebastià és obra de l’escultor gironí Domènec Fita.

Arxiu d’Imatges del Museu del Suro
Arxiu d’Imatges del Museu del Suro

8. Hostatgeria

L’hostatgeria de Sant Sebastià forma part d’un conjunt edificat a principis del segle XVIII en base a la promesa feta per les gents de Palafrugell a Sant Sebastià de deslliurar-los de la pesta que va assolar la vila els anys 1650 i 1651. Es va construir gràcies a les prestacions personals i recaptes de la gent de Palafrugell.

Arxiu d’Imatges del Museu del Suro
Arxiu d’Imatges del Museu del Suro

9. Mirador de Llafranc – Joaquim Turró

Aquest mirador presenta un dels paisatges característics de la Costa Brava amb el Port i la Platja de Llafranc en primer terme. Està dedicat a Joaquim Turró i Roselló (1944-2003), regidor, llibreter, editor i promotor de la vida cultural de Palafrugell.

Foto Josep Granés Hostench. Arxiu Municipal de Palafrugell
Foto Josep Granés Hostench. Arxiu Municipal de Palafrugell