Notícies

Robert Hooke i el suro

Heu pensat mai d’on ve la paraula «cèl·lula»? I quina relació pot tenir amb el «suro»?

La paraula cèl·lula la devem a Robert Hooke. És el nom que va donar a la unitat fonamental de la matèria viva, perquè quan va observar un fragment de suro al microscopi, li va semblar que estava formada per petites cavitats polièdriques que recordaven les cel·les d’un rusc d’abelles. Per aquest motiu va anomenar cèl·lula a cada una d’aquestes cavitats.

El 1665, Hooke va publicar el llibre Micrographia, un relat de 50 observacions microscòpiques amb dibuixos molt detallats. A la “Observació XVIII: Sobre l’esquematisme i la textura del suro, i de les cèl·lules i dels porus d’alguns altres cossos escumosos” hi apareix per primera vegada la paraula cèl·lula. Que en realitat estigués observant cèl·lules mortes va impedir que pogués determinar el paper d’aquestes en la constitució dels éssers vius. El nucli de la cèl·lula no es va identificar fins les investigacions de Robert Brown l’any 1831.

Micrographia és un dels llibres científics més importants del segle XVII. Es varen vendre en un sol dia els 1.200 exemplars de la primera edició.

Robert Hooke va ser un astrònom i físic anglès que va néixer a Freshwater el 18 de juliol de 1635 en una família humil. Va estudiar a la Westminster School i després al Christ Church College d’Oxford, primer amb una beca i després com a servitor, estudiant a canvi de fer feines domèstiques.

A Oxford es va posar en contacte amb els científics més rellevants del moment i va col·laborar en la creació de la Royal Society, entitat que encara existeix. Amb el seu gran talent, va aconseguir recolzament, especialment de Robert Boyle, de qui va ser assistent i qui el va ajudar fins que es va poder mantenir del seu treball. La Royal Society, fundada el 1660, el va nomenar Curator of Experiments l’any 1662.

El 1665 va ser professor de Geometria al Gresham College. Va ser aquí on va viure tota la vida i també on es reunia, durant anys, la Royal Society.

Hooke es pot considerar el primer científic professional pagat per una institució. Es va interessar per totes les ciències: astronomia, medicina, microscòpia, mecànica, òptica, geologia, fisiologia… Va inventar multitud d’aparells de tota mena i també es va interessar per la teoria i la pràctica de la música. Se’l va anomenar el “Leonardo de Londres”.

Tenia, però, una part poc agradable, un caràcter irascible, propens a les disputes. Els seus biògrafs el defineixen com sensible, irritable, generós, brillant, simple, honest, íntegre i, fins i tot, se’l va qualificar de sòrdid. Va mantenir una disputa continuada amb Isaac Newton, mostrant-se sovint crític amb les seves teories sobre la llum i la gravitació universal i retraient-li que no mencionés les seves aportacions.

Va morir a Londres el 3 de març de 1703, als 68 anys. No es conserva el retrat que tenia a la Royal Society, algun biògraf relaciona aquest fet amb Isaac Newton.