Comunicació

De l’arbre al tap, del tap a taula

Apunta’t a les matinals sureres que hem preparat pels caps de setmana de juliol i agost a les Gavarres.

L’estiu és l’única època de l’any en que es pot pelar l’alzina surera. Et proposem un viatge, del bosc a la taula, on descobriràs l’apassionant món del suro: des que els peladors treuen l’escorça de l’arbre fins a l’obtenció del tap, un element clau en els millors vins del món.

Viuràs una experiència única: la pela del suro en directe a l’espai natural protegit de les Gavarres. La saviesa i l’experiència d’aquests professionals del món forestal és una part important del nostre patrimoni cultural.
A més, t’oferim un esmorzar temàtic, una visita cultural i una degustació de vins.

Del 4 de juliol al 2 d’agost de 9.30 a 13.30h

Oberta al públic l’exposició dels ocells de la sureda

L’exposició “Els ocells de la sureda i l’entorn mediterrani”, que es podrà visitar fins el 25 de juliol de 2020, compta amb un recull de dibuixos i pintures, de Jaume Ramot i Sergi del Rio, d’espècies pròpies de l’avifauna de la sureda, de l’entorn mediterrani i també de les pròpies espècies vegetals. A través de les quatre estacions i dels escrits dels naturalistes coneixerem les espècies més representatives de la sureda, les curiositats en les migracions, la reproducció, l’alimentació i els recursos alimentaris. L’exposició es complementa amb un audiovisual sobre el procés creatiu dels dibuixants i un seguit de vitrines amb mostres recollides pels propis naturalistes.

Aquesta mostra, de caire divulgatiu i familiar, parteix d’observacions dels dos naturalistes fetes a les suredes, als boscos de muntanya però també a les basses, camps, hortes, camins de ronda i platges. Jaume Ramot, és president i soci fundador del Grup de Natura Sterna, una associació que treballa en la recerca i la divulgació de la flora, fauna, i el medi natural i cultural més proper. Ramot és també il·lustrador de natura afeccionat. Ha publicat diversos llibres i articles de temàtica ornitològica. Actualment lidera el projecte de seguiment del gran duc al Baix Empordà.
Per altra banda, Sergi del Rio és tatuador a Studio Tattoo Sector 13 a Calonge i professor de dibuix i pintura. Ha creat un gran nombre d’obres en relació a l’ornitologia gràcies al seu interès pel naturalisme.

Una oportunitat per conèixer en detall la gran diversitat d’aus de la sureda i l’entorn mediterrani, per aprendre a observar la natura a través d’uns prismàtics, per valorar-la i comprendre els processos naturals. En definitiva, per veure de ben a prop tot allò amagat habitualment a les capçades dels arbres, als joncs o fins i tot a cel obert.

Robert Hooke i el suro

Heu pensat mai d’on ve la paraula «cèl·lula»? I quina relació pot tenir amb el «suro»?

La paraula cèl·lula la devem a Robert Hooke. És el nom que va donar a la unitat fonamental de la matèria viva, perquè quan va observar un fragment de suro al microscopi, li va semblar que estava formada per petites cavitats polièdriques que recordaven les cel·les d’un rusc d’abelles. Per aquest motiu va anomenar cèl·lula a cada una d’aquestes cavitats.

El 1665, Hooke va publicar el llibre Micrographia, un relat de 50 observacions microscòpiques amb dibuixos molt detallats. A la “Observació XVIII: Sobre l’esquematisme i la textura del suro, i de les cèl·lules i dels porus d’alguns altres cossos escumosos” hi apareix per primera vegada la paraula cèl·lula. Que en realitat estigués observant cèl·lules mortes va impedir que pogués determinar el paper d’aquestes en la constitució dels éssers vius. El nucli de la cèl·lula no es va identificar fins les investigacions de Robert Brown l’any 1831.

Micrographia és un dels llibres científics més importants del segle XVII. Es varen vendre en un sol dia els 1.200 exemplars de la primera edició.

Robert Hooke va ser un astrònom i físic anglès que va néixer a Freshwater el 18 de juliol de 1635 en una família humil. Va estudiar a la Westminster School i després al Christ Church College d’Oxford, primer amb una beca i després com a servitor, estudiant a canvi de fer feines domèstiques.

A Oxford es va posar en contacte amb els científics més rellevants del moment i va col·laborar en la creació de la Royal Society, entitat que encara existeix. Amb el seu gran talent, va aconseguir recolzament, especialment de Robert Boyle, de qui va ser assistent i qui el va ajudar fins que es va poder mantenir del seu treball. La Royal Society, fundada el 1660, el va nomenar Curator of Experiments l’any 1662.

El 1665 va ser professor de Geometria al Gresham College. Va ser aquí on va viure tota la vida i també on es reunia, durant anys, la Royal Society.

Hooke es pot considerar el primer científic professional pagat per una institució. Es va interessar per totes les ciències: astronomia, medicina, microscòpia, mecànica, òptica, geologia, fisiologia… Va inventar multitud d’aparells de tota mena i també es va interessar per la teoria i la pràctica de la música. Se’l va anomenar el “Leonardo de Londres”.

Tenia, però, una part poc agradable, un caràcter irascible, propens a les disputes. Els seus biògrafs el defineixen com sensible, irritable, generós, brillant, simple, honest, íntegre i, fins i tot, se’l va qualificar de sòrdid. Va mantenir una disputa continuada amb Isaac Newton, mostrant-se sovint crític amb les seves teories sobre la llum i la gravitació universal i retraient-li que no mencionés les seves aportacions.

Va morir a Londres el 3 de març de 1703, als 68 anys. No es conserva el retrat que tenia a la Royal Society, algun biògraf relaciona aquest fet amb Isaac Newton.

El Suro del Titànic

Sabíeu que amb el Titànic també es va enfonsar suro de Palafrugell? Quan va salpar el 10 d’abril de 1912, portava 6 bales de suro embarcades per la companyia Wakem&McLaughlin.

El fet que el fabricant no cedís la propietat d’una mercaderia al client fins que no s’havia lliurat a destinació, va fer possible que Miquel & Vincke cobrés l’assegurança, ingressada per International Lloyd’s el 31 de maig de 1912, amb l’epígraf “Avería vapor Titanic”.

Wakem & McLaughlin era un negoci amb seu a Chicago que es dedicava a la distribució de cafès i vins. El Titànic portava per aquesta empresa, a part de les 6 bales de taps, 43 caixes de vi i 25 caixes de galetes, tal com podeu veure en el llistat de mercaderies que es va declarar en el viatge seguint el següent enllaç:

Podrem comunicar amb Mart…??

Es diu que a començaments del s. XX el planeta Mart va enviar un missatge a la Terra. Sabíeu que arran d’això es va intentar comunicar amb el planeta roig més d’una vegada?

Si teniu curiositat i voleu saber de quina manera es podia comunicar amb Mart podeu llegir un article al diari de Madrid “Por esos mundos”, de 26 de gener de 1901, on s’expliquen els experiments de Nikola Tesla en el seu laboratori per establir aquesta comunicació interplanetària. També us proposem la lectura d’un article al periòdic “La Crònica” de Palafrugell, de 24 de novembre de 1904, sobre la comunicació amb Mart i com, en aquell moment, es creia que era el planeta.

«Muchos y variados han sido hasta ahora los proyectos que se han ideado para comunicar con Marte, especialmente por medio de la luz eléctrica, ó trazando figuras geométricas sobre la superficie de la Tierra».

Ens podem fixar que al diari de Palafrugell es parla de làmpades Edison, qui es recorda com l’inventor de la llum elèctrica. Edison proposava el corrent continu, però es va imposar el corrent altern proposat per Nikola Tesla al final de l’anomenada Guerra dels corrents que va acabar, precisament, amb la incorporació del sistema de Tesla a la “Niagara Falls Power Company”.

Us posem els exemplars complets, on hi trobareu nombroses curiositats, no us perdeu la selecció literària del diari palafrugellenc o un sistema per afrontar l’insomni del diari madrileny.

Hem consultat a l’Arxiu Municipal de Palafrugell, l’Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional de España i la Viquipèdia.

Llegiu les diferents notícies en el següent enllaç:

El primer intent de fer roba de suro

Sabies que el primer intent de fer roba de suro va ser el 1885 consistent en un entramat de fils de suro amb llana o altres fibres? Aquest teixit estava especialment destinat a la confecció de roba militar pensant en la flotabilitat que li dóna el suro.

Aquesta notícia va ser publicada el 10 de desembre de 1885 al Semanario de Palamós i en una versió il·lustrada a la revista Ilustración Artística, el 28 de desembre del mateix any. Tot i la incredulitat mostrada pel periodista palamosí, aquesta roba es va provar i acceptar per al seu ús.

«En uno de los experimentos hechos en la isla de VVight, seis personas, entre las cuales había tres señoras que no sabían nadar, se precipitaron juntas al mar, sosteniéndose más de una hora delante de una muchedumbre que no escaseó sus aplausos á las modernas Sirenas y á los modernos Tritones».

Tot i els intents de l’inventor, no va acabar de reeixir el seu projecte, donat que no s’ha vist cap continuïtat. A la revista Pall Mall Gazette de 29 de setembre de 1887, de Londres, llegim una entrevista a l’inventor en la que manifesta que el principal objectiu de l’invent és el de salvar vides en els possibles accidents marítims, en les activitats de lleure a la costa o en els rius. Però, encara diu que està buscant un inversor per finançar el projecte.

Els intents de fer roba de suro tal com la coneixem avui dia, amb un laminat de suro encolat sobre un suport tèxtil, no els trobem fins l’any 1906. L’invent es deu a Parascheva Sechiari per l’empresa francesa Société Anonyme du Grimson, que varen patentar l’invent a Estats Units d’unes fulles de suro tractades, encolades en un roba i vulcanitzades.

En aquest sentit hem trobat diferents notícies a les revistes Scientific American, Dry Goods Review i Popular Science Monthly, per si voleu practicar l’anglès en aquests dies de confinament.

Tota aquesta informació l’hem recollit consultant a la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica, Oficina de Patents dels Estats Units, Internet Archive i The British Newspaper Archive.

No t’ho acabes de creure? Doncs llegeix les diferents notícies en el següent enllaç.

Sabies que al 1880 ja existien les Fake News?

Al llarg del 1880 es va publicar la notícia «Nueva luz eléctrica» a diversos diaris afirmant que el professor F.G. Maynard va reinventar la llum elèctrica amb l’ajuda d’un gat.

Todos saben que el gato es una máquina eléctrica, y muy barata para la casa, tanto que desde los siglos más remotos es familiar el experimento de coger un gato, frotarlo contra el pelo y verle echar chispas y decir disparates“.

Aquesta notícia va sortir a multitud de diaris de la península al 1880 i estranyament es va repetir una altra vegada l’any 1888. Sempre amb la mateixa redacció però amb petites diferències en l’entrada de l’article. Es pot trobar a diaris de Córdoba, Lugo, Huesca, Sevilla, Palma de Mallorca, Girona, Alacant, Cádiz, Madrid (El Magisterio Español!), Teruel i León. Més tots els diaris que segur la varen posar i que no estan digitalitzats. Tots aquests articles es poden trobar a la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica.

Només es va posar en dubte a un parell de diaris, com per exemple al Diario de Lugo del 3 d’octubre de 1880, que acaba l’article amb el següent paràgraf: “Hasta aquí el periódico de los Estados-Unidos; de su relación rebaje el lector cuanto quiera; por nuestra parte, creyendo cuerdamente que no existen ni el doctor, ni su batería, ni su gato, todo lo demás nos parece verosímil“.

Sembla que l’arrel d’aquesta «fake new» podria venir del diari «Las Novedades de Nova York» (article conservat a la Biblioteca Pública de Nova York).

Si teniu curiositat i voleu saber com s’ho va fer, llegiu la notícia original publicada el 22 de setembre del 1880 al diari «La Lucha. Órgano del partido liberal de la provincia de Gerona».

Ni pesimistas ni optimistas

Justamente y con sobrada razón preocupan la opinión pública en estos momentos las noticias que todos los días circulan respecto a la terrible epidemia que se ha presentado en Tolón y Marsella y que por su proximidad relativa amenaza penetrar en breve por nuestros puertos y fronteras.

Així van començar un seguit de notícies al diari setmanal «El Palafrugellense» sobre l’epidèmia de còlera que estava amenaçant a València durant el 1884 i que, per proximitat, podia arribar a Catalunya i més concretament a la província de Girona.

Una de les notícies publicades va ser l’acord d’habilitar l’ermita de Sant Sebastià de la Guarda com a llatzeret (recinte sanitari pel tractament o aïllament de les persones portadores d’una malaltia contagiosa) en cas que el còlera envaís alguna població de la província. També es van publicar mesures d’higiene i de seguretat. O, fins i tot, una recepta del Fraile de Los Llanos per preservar-se del còlera.

Si teniu curiositat i voleu saber-ne més, podeu llegir aquestes notícies publicades entre el 6 de juliol i el 28 de setembre de 1884 al Periódico Semanal, defensor de los intereses morales y materiales de esta Villa y su comarca «El Palafrugellense» (diaris conservats a l’Arxiu Municipal de Palafrugell) en el següent enllaç

La Gaceta de los Caminos de Hierro: Ferro-Carril del Bajo Ampurdàn

L’origen d’aquest ferrocarril es remunta a mitjan segle XIX, quan la indústria surera al Baix Empordà estava en el seu punt àlgid. Fou per aquest motiu que es dissenyaren diversos projectes per tal de comunicar les poblacions amb la capital de província, ja que l’únic sistema de què es disposava aleshores eren les tartanes.

De totes les idees, la que tingué més èxit fou la del Ferrocarril del Bajo Ampurdán, que en preveia un que recorregués tota la costa entre Caldes de Malavella i Figueres.

El 1878 es posà la primera pedra de les obres a prop de Puig Ses Forques (Mont-ras). El 1882 es constituí la societat Compañía de los Ferrocarriles Económicos de la Selva y Ampurdán per tal de poder fer front a les despeses de la construcció. Però, tot i així, els problemes econòmics van ser molt grans i el projecte no es dugué a terme.

A la pàgina 6 de la “Gaceta de los Caminos de Hierro”, publicada el 13 de gener de 1878 i que es conserva a la Biblioteca Nacional de España, podeu llegir en quina situació es trobava la comarca del Baix Empordà en aquell moment i els motius perquè es necessitava un ferrocarril.

I si llegiu fins al final de la gaseta, us trobareu amb una sorpresa sobre l’intent de substituir els taps de suro per taps de vidre, ja al 1878! Ho sabíeu?

#JOEMQUEDOACASA: “Ara que tenim temps per cuinar…”

Ara que tenim temps per cuinar, i necessitat de distreure’ns una estona, us proposem el plat taper per excelència, “Es niu”, un mar i muntanya abarrocat vinculat a la cuina del territori en l’época que Josep Pla ubicava la “civilització del suro”.
Us proposem, d’entrada, la lectura de l’opuscle que ha produït el Museu del Suro, conjuntament amb l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell: Un relat que, a través d’un plat, explica moltes coses sobre aquesta civilització surera.

Opuscle “Es niu: un exemple de la cuina dels tapers

Atreveix-te! Cuina “Es Niu” i comparteix les teves fotos als nostres facebook, instagram o twitter etiquetant el Museu i els hastags #Joemquedoacasa #MuseudelSuro