Premsa

#JOEMQUEDOACASA: «El primer intent de fer roba de suro»

Sabies que el primer intent de fer roba de suro va ser el 1885 consistent en un entramat de fils de suro amb llana o altres fibres? Aquest teixit estava especialment destinat a la confecció de roba militar pensant en la flotabilitat que li dóna el suro.

Aquesta notícia va ser publicada el 10 de desembre de 1885 al Semanario de Palamós i en una versió il·lustrada a la revista Ilustración Artística, el 28 de desembre del mateix any. Tot i la incredulitat mostrada pel periodista palamosí, aquesta roba es va provar i acceptar per al seu ús.

«En uno de los experimentos hechos en la isla de VVight, seis personas, entre las cuales había tres señoras que no sabían nadar, se precipitaron juntas al mar, sosteniéndose más de una hora delante de una muchedumbre que no escaseó sus aplausos á las modernas Sirenas y á los modernos Tritones».

Tot i els intents de l’inventor, no va acabar de reeixir el seu projecte, donat que no s’ha vist cap continuïtat. A la revista Pall Mall Gazette de 29 de setembre de 1887, de Londres, llegim una entrevista a l’inventor en la que manifesta que el principal objectiu de l’invent és el de salvar vides en els possibles accidents marítims, en les activitats de lleure a la costa o en els rius. Però, encara diu que està buscant un inversor per finançar el projecte.

Els intents de fer roba de suro tal com la coneixem avui dia, amb un laminat de suro encolat sobre un suport tèxtil, no els trobem fins l’any 1906. L’invent es deu a Parascheva Sechiari per l’empresa francesa Société Anonyme du Grimson, que varen patentar l’invent a Estats Units d’unes fulles de suro tractades, encolades en un roba i vulcanitzades.

En aquest sentit hem trobat diferents notícies a les revistes Scientific American, Dry Goods Review i Popular Science Monthly, per si voleu practicar l’anglès en aquests dies de confinament.

Tota aquesta informació l’hem recollit consultant a la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica, Oficina de Patents dels Estats Units, Internet Archive i The British Newspaper Archive.

No t’ho acabes de creure? Doncs llegeix les diferents notícies en el següent enllaç.

#JOEMQUEDOACASA: «Sabies que al 1880 ja existien les Fake News?»

Al llarg del 1880 es va publicar la notícia «Nueva luz eléctrica» a diversos diaris afirmant que el professor F.G. Maynard va reinventar la llum elèctrica amb l’ajuda d’un gat.

Todos saben que el gato es una máquina eléctrica, y muy barata para la casa, tanto que desde los siglos más remotos es familiar el experimento de coger un gato, frotarlo contra el pelo y verle echar chispas y decir disparates“.

Aquesta notícia va sortir a multitud de diaris de la península al 1880 i estranyament es va repetir una altra vegada l’any 1888. Sempre amb la mateixa redacció però amb petites diferències en l’entrada de l’article. Es pot trobar a diaris de Córdoba, Lugo, Huesca, Sevilla, Palma de Mallorca, Girona, Alacant, Cádiz, Madrid (El Magisterio Español!), Teruel i León. Més tots els diaris que segur la varen posar i que no estan digitalitzats. Tots aquests articles es poden trobar a la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica.

Només es va posar en dubte a un parell de diaris, com per exemple al Diario de Lugo del 3 d’octubre de 1880, que acaba l’article amb el següent paràgraf: “Hasta aquí el periódico de los Estados-Unidos; de su relación rebaje el lector cuanto quiera; por nuestra parte, creyendo cuerdamente que no existen ni el doctor, ni su batería, ni su gato, todo lo demás nos parece verosímil“.

Sembla que l’arrel d’aquesta «fake new» podria venir del diari «Las Novedades de Nova York» (article conservat a la Biblioteca Pública de Nova York).

Si teniu curiositat i voleu saber com s’ho va fer, llegiu la notícia original publicada el 22 de setembre del 1880 al diari «La Lucha. Órgano del partido liberal de la provincia de Gerona».

#JOEMQUEDOACASA: «Ni pesimistas ni optimistas»

Justamente y con sobrada razón preocupan la opinión pública en estos momentos las noticias que todos los días circulan respecto a la terrible epidemia que se ha presentado en Tolón y Marsella y que por su proximidad relativa amenaza penetrar en breve por nuestros puertos y fronteras.

Així van començar un seguit de notícies al diari setmanal «El Palafrugellense» sobre l’epidèmia de còlera que estava amenaçant a València durant el 1884 i que, per proximitat, podia arribar a Catalunya i més concretament a la província de Girona.

Una de les notícies publicades va ser l’acord d’habilitar l’ermita de Sant Sebastià de la Guarda com a llatzeret (recinte sanitari pel tractament o aïllament de les persones portadores d’una malaltia contagiosa) en cas que el còlera envaís alguna població de la província. També es van publicar mesures d’higiene i de seguretat. O, fins i tot, una recepta del Fraile de Los Llanos per preservar-se del còlera.

Si teniu curiositat i voleu saber-ne més, podeu llegir aquestes notícies publicades entre el 6 de juliol i el 28 de setembre de 1884 al Periódico Semanal, defensor de los intereses morales y materiales de esta Villa y su comarca «El Palafrugellense» (diaris conservats a l’Arxiu Municipal de Palafrugell) en el següent enllaç

#JOEMQUEDOACASA: “La Gaceta de los Caminos de Hierro: Ferro-Carril del Bajo Ampurdàn”

L’origen d’aquest ferrocarril es remunta a mitjan segle XIX, quan la indústria surera al Baix Empordà estava en el seu punt àlgid. Fou per aquest motiu que es dissenyaren diversos projectes per tal de comunicar les poblacions amb la capital de província, ja que l’únic sistema de què es disposava aleshores eren les tartanes.

De totes les idees, la que tingué més èxit fou la del Ferrocarril del Bajo Ampurdán, que en preveia un que recorregués tota la costa entre Caldes de Malavella i Figueres.

El 1878 es posà la primera pedra de les obres a prop de Puig Ses Forques (Mont-ras). El 1882 es constituí la societat Compañía de los Ferrocarriles Económicos de la Selva y Ampurdán per tal de poder fer front a les despeses de la construcció. Però, tot i així, els problemes econòmics van ser molt grans i el projecte no es dugué a terme.

A la pàgina 6 de la “Gaceta de los Caminos de Hierro”, publicada el 13 de gener de 1878 i que es conserva a la Biblioteca Nacional de España, podeu llegir en quina situació es trobava la comarca del Baix Empordà en aquell moment i els motius perquè es necessitava un ferrocarril.

I si llegiu fins al final de la gaseta, us trobareu amb una sorpresa sobre l’intent de substituir els taps de suro per taps de vidre, ja al 1878! Ho sabíeu?

#JOEMQUEDOACASA: “Ara que tenim temps per cuinar…”

Ara que tenim temps per cuinar, i necessitat de distreure’ns una estona, us proposem el plat taper per excelència, “Es niu”, un mar i muntanya abarrocat vinculat a la cuina del territori en l’época que Josep Pla ubicava la “civilització del suro”.
Us proposem, d’entrada, la lectura de l’opuscle que ha produït el Museu del Suro, conjuntament amb l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell: Un relat que, a través d’un plat, explica moltes coses sobre aquesta civilització surera.

Opuscle “Es niu: un exemple de la cuina dels tapers

Atreveix-te! Cuina “Es Niu” i comparteix les teves fotos als nostres facebook, instagram o twitter etiquetant el Museu i els hastags #Joemquedoacasa #MuseudelSuro

Subvenció de la Diputació de Girona per a les noves tecnologies 2019

El Museu del Suro ha gaudit d’una subvenció de la Diputació de Girona per a la compra d’un televisor Samsung 75′, un micro inhalàmbric i diferents dispositius d’emmagatzamatge digital.
Dins de la línia de subvencions als museus i col·leccions de les comarques gironines per dotar-los d’equipaments relacionats amb les noves tecnologies, en l’Àrea de Cultura, Noves Tecnologies, Esports i Benestar de la Diputació de Girona, per tal que Museus i Col·leccions de les comarques gironines es dotin d’equipaments relacionats amb les noves tecnologies per l’any 2019. La quantia d’aquesta subvenció otorgada és de 1.666,66€
Aquests nous aparells serviran per a poder complementar, amb continguts audiovisuals, exposicions, presentacions, xerrades i activitats pedagògiques del propi Museu.

Es niu: un exemple de la cuina dels tapers

Publiquem un nou catàleg online produït pel Museu del Suro. “Es niu: un exemple de la cuina dels tapers” analitza en profunditat la cuina d’un territori, Palafrugell, i d’una època, la industrialització del suro, determinant que el plat més destacat és “el niu”, plat de festa major lligat a la idiosincràsia dels tapers.
“La cuina de les presses”, “la introducción del peixopalo”, “el menjar de les colles a les barraques”, temes que podem trobar esbossats en aquest nou catàleg online de l’editorial del Museu del Suro.

Ruta guiada: “Dones del suro: artesanes i obreres”

En motiu del Dia Internacional De La Dona el passat dissabte 7 de març a les 17.30h, es va realitzar la ruta guiada “DONES DEL SURO: ARTESANES I OBRERES” pel nucli de Palafrugell a càrrec de Sandra Bisbe per conèixer una història apassionant de lluita i superació de les dones en la industria surera de Palafrugell.

Projecciò de l’òpera La Boheme, de Giacomo Puccini

El dia 6 de març a les 19.00h es projectarà l’audiovisual de La Boheme, òpera en 4 actes amb música de Giacomo Puccini i llibret de Gioseppe Giacosa i Luigi Illica. És una sessió gratuïta i està oberta a tothom qui desitgi assistir-hi. Està previst que, després de la projecció, els assistents que ho desitgin podran quedar-se a sopar.
Organitzat per la secció d’Òpera del Centre Fraternal.