Notícies

Jornades Europees de Patrimoni 2021

El Museu del Suro de Catalunya ha participat a les Jornades Europees de Patrimoni amb una visita guiada sobre el passat romà de Llafranc a càrrec de l’arqueòleg Antoni Rojas.

Un any més, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ha impulsat les Jornades Europees de Patrimoni (JEP), una iniciativa del Consell d’Europa i la Comissió Europea que se celebra ininterrompudament a Catalunya des del 1991 i que és considerada com l’activitat participativa més important d’Europa en relació al patrimoni cultural. Les #JEP2021 se celebren a Europa durant un cap de setmana entre setembre i octubre, l’edició a Catalunya serà els dies 8, 9 i 10 d’octubre.
Aquest any, la festa del patrimoni cultural ha estat més especial que mai ja que s’han celebrat 30 anys d’organització de les Jornades a Catalunya. Al llarg d’aquests anys, sota l’impuls de la Generalitat de Catalunya i amb la col·laboració de la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, l’Institut Ramon Muntaner i l’Associació Capital de la Cultura Catalana, s’ha apropat la riquesa i la diversitat del patrimoni cultural a la ciutadania. El Museu del Suro de Catalunya hi ha participat des de l’any 2001 obrint les portes del patrimoni local per donar a conèixer els testimonis del passat cultural que ens envolta. S’han organitzat activitats a Sant Sebastià de la Guarda, visites i tallers en el recinte de Can Mario i visites a les esglésies, al patrimoni medieval, al patrimoni de l’aigua i al patrimoni de la Guerra Civil, entre altres.
Per aquest any s’ha organitzat un recorregut pel Llafranc romà, guiat per l’arqueòleg Antoni Rojas el dissabte dia 9 d’octubre a les onze del matí.
Al segle II aC, amb l’arribada dels romans a Empúries, el poblat de Sant Sebastià va viure un lent i progressiu abandonament en favor del nucli de Llafranc, ocupat de manera permanent fins ben entrat el baix imperi. Llafranc es va convertir en època romana en un destacat centre de producció de vi i de terrissa. Des del seu port sortien àmfores per emmagatzemar vi, materials de construcció, ceràmica de cuina i vaixella, a més del vi cultivat al territori, on s’han localitzat més d’una desena de vil·les romanes.

Del passat romà, el poble en conserva els vestigis del que va ser una premsa de vi i un celler molt a prop de l’església de Santa Rosa, situada en un petit promontori, on les excavacions arqueològiques han descobert els habitatges més antics del jaciment.
Ha estat una oportunitat única per a conèixer com va esdevenir un important lloc d’intercanvi comercial de la mà d’Antoni Rojas, professor de la Universitat de Girona, membre del grup de recerca del Laboratori d’Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria i responsable de la Unitat de Projectes i Comunicació de l’Institut Català de Recerca del Patrimoni Cultural.