Exposicions

Projecte Literasuro

El món del suro ha gaudit de l’atenció de grans escriptors: Prudenci Bertrana, Josep Pla, Gaziel… Les seves són referències diverses, plurals, de qualitat, algunes molt poc conegudes, que creen contrapunts, de manera que, amb l’avenç del projecte, s’haurà difós una visió polièdrica, una imatge multiforme que va de la idealització a la crítica, de la descripció a la interpretació, de la literatura a la història passant per la sociologia, sempre en majúscules. 

La novel·la L’hereu, de Prudenci Bertrana

L’any 2006 va coincidir amb la celebració del centenari de Josafat de Prudenci Bertrana, novel·la que es va publicar a Palafrugell per primera vegada. Per això es va creure oportú començar aquest projecte amb aquest autor vinculat a Palafrugell. Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 – Barcelona, 1941) va practicar principalment  dues vessants creatives: la pintura i l’escriptura encara que, ocasionalment, es dedicà al periodisme i al teatre.
L’hereu, publicada per primera vegada l’any 1931, és la primera novel·la de la trilogia de contingut autobiogràfic anomenada Entre la terra i els núvols, integrada també per El vagabund (1933) i L’impenitent (1939).

La sureda essencial. Fotografies de Pitu García Batlle

El fotògraf palafrugellenc Pitu Garcia Batlle i el Museu del Suro de Palafrugell han produït una
exposició sobre la sureda que és el resultat de més d’un any de treball de camp, que té un
plantejament original i que està concebuda perquè itineri pels territoris surers.
Aquesta mostra, de 58 fotografies, és el resultat d’un projecte nascut a finals de 2014,
desenvolupat durant dotze mesos, al llarg de les quatre estacions. L’autor, en Pitu Garcia Batlle
(Palafrugell, 1977) les va realitzar a les comarques del Baix i l’Alt Empordà, des de la Marina (Cap
Roig, Riera de Tamariu), passant pels massissos de l’Ardenya-Cadiretes i Gavarres, fins a a la
Frontera, a l’Albera. Algunes d’elles ja s’havien captat pocs dies després de l’incendi nascut a Vallllobrega,
a la zona de Palamós, de l’any 2014.
Fotografia a fotografia, l’autor ens proposa una lectura que va més enllà dels canvis estacionals, a
través dels colors, les textures, les formes, els paisatges i tota mena de detalls, cercant l’essència
íntima i profunda d’un bosc típicament mediterrani, un bosc especial, ple a vessar de simbologia;
un bosc, que permet ser llegit i interpretat de múltiples formes.

Súber. Fotografies de Manutrillo

Manutrillo és un fotògraf andalús que ha fet una immersió en el món dels boscos, especialment de les suredes. Per a aquesta mostra ha realitzat un important treball de camp per les suredes de la Mediterrània il•lustrant una tasca comuna amb una gran diversitat cultural en els diferents territoris on es desenvolupa. Compta amb l’assessorament d’Agustín Coca, qui aporta una visió antropològica en els textos que acompanyen l’exposició. Un maridatge científic-artístic amb anys de col•laboració que han donat lloc a dos reeixits documentals. Els uneix el compromís de mostrar els boscos mediterranis com a productes socials i l’entesa entre cultures com l’única forma d’abordar els problemes de conservació en el marc de la crisi global. La sureda no es pot entendre sense els homes i les dones del camp, ni ells, sense el seu entorn.
La mostra està formada per 40 imatges en blanc i negre. A través d’elles mostra el treball al bosc, comú en tots els països on es realitza, donant molta rellevància a les persones, a través dels retrats dels autèntics protagonistes, els peladors. Destaquen les seves mirades, en comunicació directa amb l’observador, humanitzant i socialitzant una labor encara poc coneguda pel gran públic. Aquesta última és la seva missió, com ells mateixos diuen: “Després de Súber, destapar una ampolla mai serà el mateix.”