Exposicions

Joaquim Vicens Gironella. Viure en temps convulsos i crear des dels marges

9.4.22 - 15.1.23

Rescat d’un artista oblidat de l’exili republicà

Joaquim Vicens Gironella va ser l’autor català més representatiu de l’Art Brut, un dels corrents internacionals més importants de la postguerra europea.

El 9 d’abril d’enguany a les 5 de la tarda s’inaugurarà al Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera (MUME) l’exposició “Joaquim Vicens Gironella: Viure en temps convulsos i crear des dels marges”, comissariada per l’historiador de l’art Narcís Selles. La iniciativa és fruit de la col•laboració entre l’esmentat centre i el Museu del Suro de Catalunya, ubicat a Palafrugell, on també es podrà veure la mostra a partir del 15 d’octubre.
El projecte inclou l’edició d’un catàleg en què es fa un aprofundit estudi sobre l’autor i la seva obra i també s’hi publica la part més significativa de les memòries inèdites de Vicens Gironella, en què tracta la seva experiència de la Guerra d’Espanya, l’exili, la Segona Guerra Mundial i la seva activitat com a escultor.

L’autor
Joaquim Vicens Gironella (Agullana, 1911―Tolosa de Llenguadoc, 1997) era fill d’una família d’artesans del suro de tradició republicana i surotaper ell mateix. De ben jove va mostrar unes inquietuds cíviques, polítiques i culturals així com una passió per l’escriptura que no l’abandonaria al llarg de la seva vida. Durant els anys trenta va col·laborar en la premsa local i comarcal, especialment a l’Empordà Federal. Arran del cop militar contra la República, va formar part del Comitè Antifeixista i del Consell Municipal del seu poble, primer per la CNT i després pel PSUC. Al front de guerra, va dirigir la publicació Victoria, adreçada als combatents republicans.
La victòria del feixisme catòlic espanyol va forçar-lo a l’exili i va passar un any internat al camp de concentració de Bram. Un cop lliure, va trobar feina en una fàbrica de taps de suro a Tolosa de Llenguadoc, on va formar una família amb la refugiada republicana Paz Santiago Ruiz, amb qui tindria tres filles. Arran de l’ocupació alemanya va ser enviat al camp de concentració de Récébédou i d’aquí a Le Croisic, on va ser enquadrat en l’Organització Todt per participar en la construcció del Mur de l’Atlàntic. Retornat a Tolosa va dirigir la revista Catalunya, auspiciada per sectors de la resistència.

L’obra
Poc després de la guerra, Vicens Gironella va abandonar l’acció política i va iniciar un original treball escultòric en suro al marge de les tendències estètiques de l’època, que va convertir-lo en un dels noms centrals de l’anomenat Art Brut, un dels corrents internacionals més importants de la postguerra europea.
L’artista i intel·lectual francès Jean Dubuffet en va veure les obres i va quedar-ne captivat, ja que s’ajustaven a la idea d’Art Brut que llavors estava elaborant i que volia representar un corrent d’alteritat en relació amb l’art instituït. L’any 1948 va presentar-lo en una exposició personal a París i li dedicà una monografia; posteriorment Vicens Gironella participà en les mostres més significatives de la tendència a Europa i als Estats Units.
Actualment, l’obra de l’autor agullanenc gaudeix d’un nivell notable de projecció, és present en diversos museus i ha format part de mostres internacionals altament rellevants, a París, Londres, Ravenna o Ginebra. La Collection de l’Art Brut de Lausana, el principal centre del món d’aquesta tendència, conserva més de cinquanta peces de Vicens Gironella. El seu fer ha estat objecte de nombroses referències en articles, llibres i tesis doctorals.
Aquesta situació contrasta amb l’escàs coneixement que se’n té al seu país natal, àdhuc entre els especialistes, malgrat ser l’autor català més representatiu històricament de l’Art Brut. Una desinformació que aquesta iniciativa pretén ajudar a superar.

* Fotografies de Marc Heras i Miquel Serrano

Com el suro a l’alzina surera

30.4.22 - 30.10.22

L’artista Juli Sanjuan Palma intervé la Sureda del Museu amb la proposta “Com el suro a l’alzina surera”

El Museu del Suro participa al “Flors i Violes” intervenint la sureda amb la instal·lació d’arquitectura efímera de l’artista Juli Sanjuan Palma “Com el suro a l’alzina surera”. Les abraçades s’entrenen, com tot. I jo les meves no les practico. Em centro en altres vides. Em nego veritats. Aprenc a fer, fer, fer. M’ennueguen les metes. M’ofega el desig de l’altre. M’eixorda voler allò que no sé si vull. Supuro buidor. Segrego angoixa. Necessito trobar-me. Em necessito. Avui m’he disfressat de mi i m’he abraçat fins que he recordat què volia dir sentir.

Nascut a Figueres, Juli Sanjuan és arquitecte, escenògraf i director d’art. Ha realitzat diverses instal·la­cions d’arquitectura efímera en diversos festivals de Catalunya. Al 2017, junt amb Clara Crous, creen una intervenció paisatgística a la platja d’Empuriabrava que els val una menció del Jurat en espais exteriors als Premis d’Arquitectura de les Comarques de Giro­na. I al 2019 és becat per realitzar un workshop a la Quadriennal d’escenografia de Praga.

Com a escenògraf ha treballat en diversos projectes teatrals estrenats al Teatre Jardí de Figueres, la sala Planeta de Girona i a l’Institut del Teatre i l’assessorament escènic de lec­tures dramatitzades al Palau de la Música Catalana i a Dau al Sec. Com a director d’art ha treballat pel festival Inspira, Agitart, White Summer i Cruïlla. Al 2019 comissaria l’exposició dels Premis d’Arquitectura del COAC Girona. Al 2020 realitza la direcció d’art del live “La Gran Onada a Empúries” dels Sopa de Cabra dirigit per Pol Fuentes. I al 2021 crea la cavalcada de Reis de Cassà de la Selva.

Amb aquesta instal·lació va participar a l’Art&Gavarres del 2021, un festival internacional d’art i paisatge a les Gavarres que parteix de la idea que l’art pot ser una eina que ens ajudi a reflexionar i a canviar la nostra mirada sobre el paisatge. Relaciona art i natura per donar a conèixer aquest espai natural protegit i posar-lo en valor.

“Dones”, de Francesc Català-Roca

30.7.22 - 9.10.22

Dissabte 30 de juliol comença la XII Biennal de Fotografia Xavier Miserachs amb la primera retrospectiva a Espanya de Sabine Weiss, i exposicions inèdites de Francesc Català-Roca, Ferran Freixa i Antoni Campañà, entre altres. Es podrà visitar fins al 9 d’octubre.

L’edició d’enguany compta amb 8 exposicions -tres més que en la passada edició- repartides per diferents espais del municipi i, per primera vegada, una a Llafranc; un programa d’activitats paral·leles gratuïtes obertes a tothom, i visites guiades a públic general i escoles.

La Biennal, un dels festivals de fotografia més antics de Catalunya, ret homenatge a Xavier Miserachs i a la seva generació, i treballa amb l’objectiu d’apropar la fotografia al gran públic. L’objectiu de la Biennal és el de donar a conèixer el treball de grans figures de la fotografia nacional i internacional, donar suport a l’obra de joves fotògrafs, així com descobrir el treball de fotògrafs anònims de la comarca, gairebé sempre amateurs, que sovint sense saber-ho han documentat la història recent del país.

Amb motiu de la celebració del centenari de Francesc Català-Roca (1922-1998), la Biennal organitza i produeix dues exposicions: “Dones”, amb més de 60 còpies -vintage i actuals-, i que es podrà visitar al Museu del Suro de Catalunya, ens aproxima a la mirada de l’autor vers les dones, i en col·laboració amb la Fundació Josep Pla, “Retrats d’un país: Francesc Català-Roca i Josep Pla”, que mostra com les narratives fotogràfica i literària dialoguen i es complementen per retratar un país.

“Dones”, comissariada i produïda per la Biennal, és fruit de la fascinant immersió a l’arxiu de Català-Roca, que al llarg de la seva vida va disparar més de 200.000 fotografies. L’exposició mostra la mirada del fotògraf vers les dones, de totes les edats, i en diferents àmbits i situacions. Una mirada de respecte, admiració i exaltació de la bellesa en l’accepció més àmplia de la paraula. La mostra, està formada per 32 còpies vintage i 34 còpies actuals.

Figura cabdal de la fotografia del segle XX amb una composició i estètica molt personals, mestre de la narració visual i excepcional cronista de la seva època, Català-Roca va fer al llarg de la seva vida més de 200.000 fotografies i va abordar les temàtiques més diverses.

Moltes d’aquestes fotografies estan protagonitzades per dones de totes les edats en diferents àmbits i situacions. A partir de la fascinant immersió en el seu arxiu, aquesta exposició vol mostrar la mirada del fotògraf envers les dones. Una mirada plena de respecte i admiració, d’exaltació a la bellesa en l’accepció més àmplia de la paraula. Imatges que amaguen i suggereixen històries de vida.

Aquesta edició compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palafrugell, la Fundació Banc Sabadell, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona.