Exposicions

La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis

26.2.22 - 22.5.22

Exposició itinerant comissariada pel Dr. Antoni Palomo, conservador del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que mostra l’impacte que va generar la descoberta de l’assentament del poblat de la Draga, el 1990 i presenta als arqueòlegs protagonistes de la recerca. La Draga és un exemple paradigmàtic d’un poblat dels primers agricultors i ramaders del nord-est de la Península. La singularitat del jaciment, un dels pocs del seu tipus a Europa i on es conserva excepcionalment la matèria orgànica, permet emprendre una recerca única i emocionant d’un període històric vital per entendre com som avui en dia. Una recerca plena d’enormes reptes d’excavació, de conservació, d’anàlisi i d’interpretació, dirigida a obtenir una imatge el més real possible de com era la vida a la vora de l’estany de Banyoles fa uns set mil quatre-cents anys.

L’exposició s’estructura en diversos àmbits que responen a quatre conceptes bàsics que la protagonista del relat experimenta: l’emoció (per la descoberta del jaciment el 1990), l’anàlisi (mitjançant peces arqueològiques originals i rèpliques fidels), la interpretació (reconstrucció del que va succeir al poblat durant quasi 400 anys) i la imaginació (representació mitjançant la realitat virtual de com era el poblat i el seu entorn fa 7.000 anys).

Com a recurs museogràfic es presenten sis audiovisuals que connecten en primera persona amb els protagonistes de les descobertes d’alguns dels objectes més destacats de les excavacions. Mostren també els processos d’elaboració que haurien tingut aquestes peces (una aixa de fusta de roure, un pal cavador de fusta de boix, un anell d’os i un bol ceràmic).

L’últim àmbit està reservat a un espai en què la realitat virtual és la protagonista: el visitant entra en el poblat de la Draga i en el Neolític a través d’un audiovisual que recrea una passejada pel jaciment i el seu entorn. Aquest ha estat produït pel Departament de Prehistòria de l’UAB i l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC i s’emmarca en un projecte del Programa Recercaixa, finançat per l’Obra Social ‘la Caixa’.

La mostra es complementa amb un programa d’activitats paral·leles per a públic escolar a través d’una maleta pedagògica i també amb activitats per a públic familiar i diverses conferències divulgatives.

CONFERÈNCIES

– 18 de març a les 19.00 h
El Poblat neolític de la Draga. Mètodes científics.
Xerrada a càrrec del Dr. Xavier Terradas (IMF, CSIC).

– 8 d’abril a les 19.00 h
Agricultura, gènere i desigualtat social durant el neolític.
Xerrada a càrrec de la Dra. Raquel Piqué, catedràtica de Prehistòria de la UAB.

TALLERS

– 26 de març a les 18.00 h
El pa, aliment dels Déus
Taller de molta i elaboració de pa.
Amb la col.laboració del Museu i Poblat Ibèric Ca N’Oliver.

– 9 d’abril a les 18.00 h
Pintem pintures rupestres amb materials del neolític
Taller de pintura amb pigments naturals, com plantes, carbó o fins i tot minerals.
A càrrec de Montserrat Abril, Aula d’Art de Palafrugell.

– 7 de maig a les 18.00 h
Les dones fan olles i cassoles
Taller de modelatge de ceràmiques neolítiques.
Amb la col.laboració del Museu i Poblat Ibèric Ca N’Oliver.

Vine i endinsa’t en el poblat dels prodigis mitjançant els objectes originals, els audiovisuals i la realitat virtual per experimentar el neolític en primera persona.

“NauSfragiLs”

9.4.22 - 18.9.22

A la Torre de Guaita de Sant Sebastià es podrà veure, del 9 d’abril fins al 18 de setembre, una instal·lació poètica escultòrica del naufragi a càrrec de l’artista Ton Armengol. La seva obra s’ajusta perfectament als objectius de les exposicions programades a la Torre que són una reflexió sobre el paisatge, mostrat en un espai privilegiat d’observació com és la Torre, el terrat de la qual és el punt més alt de la muntanya de Sant Sebastià i des d’on es pot tenir una experiència visual de 360°.

La mostra és un diàleg entre poemes i obra escultòrica que aborda l’experiència del naufragi personal i, per tant, col·lectiu des de diferents angles: masclismes, addiccions, migracions, senectuts… instal·lacions mòbils de vint vaixells construïts amb fustes recollides a la platja i ferros trobats al bosc i de set ampolles amb poemes a dins.

Cada navili s’ha calafatat amb despulles inútils que algun mar ha escopit a la platja. Els textos són trobats vagant a la deriva per molls i carrerons d’inhòspites ciutats, per exemple la teva “Sortós tu, nàufrag, no raus al fons“.

La seva voluntat és interpel·lar l’espectador «a dos nivells». D’una banda, denuncia, «des de la indignació i la vergonya profunda, el cinisme i la hipocresia dels governants dels països prepotents que neguen l’ajuda a les persones que, fugint de guerres i misèries, arrisquen la vida per sobreviure. Arriben a dictar lleis que prohibeixen salvar vides, una fita més del despropòsit deshumanitzador de la societat». I, d’altra banda, presenta el naufragi com un fet quotidià, transversal, que afecta a tots: a qui és vell i està desvalgut, a qui té una addicció i no se’n surt, a qui pateix per una mort violenta, a qui és víctima de maltractaments… i a qui li cal fer foc nou: «No ho sabrà mai ningú/que l’escull fou triat/ amb premeditació».

“Nausfragils” és el màxim exponent de la fase actual de l’artista en aquest itinerari, una obra escultòrica que conjumina estètica, poètica i denúncia.

La mostra es complementa amb un programa d’activitats paral·leles per a públic general. 

Diumenge, dia 15 de maig, a les 12.00 h
Lectura de poemes i conversa amb l’artista Ton Armengol

Diumenge, dia 19 de juny, a les 12.00 h
Inauguració, parlaments i lectura de poemes.

Dissabte, dia 9 de juliol, a les 19.30 h
Lectura de poemes i conversa amb l’artista Ton Armengol

Diumenge dia 21 d’agost, a les 19.30 h
Lectura de poemes i conversa amb l’artista Ton Armengol

Dissabte, 10 de setembre, a les 19.30 h
Lectura de poemes i conversa amb l’artista Ton Armengol

Exposició oberta al públic del 9 d’abril al 18 de setembre.

Joaquim Vicens Gironella. Viure en temps convulsos i crear des dels marges

9.4.22 - 15.1.23

Rescat d’un artista oblidat de l’exili republicà

Joaquim Vicens Gironella va ser l’autor català més representatiu de l’Art Brut, un dels corrents internacionals més importants de la postguerra europea.

El 9 d’abril d’enguany a les 5 de la tarda s’inaugurarà al Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera (MUME) l’exposició “Joaquim Vicens Gironella: Viure en temps convulsos i crear des dels marges”, comissariada per l’historiador de l’art Narcís Selles. La iniciativa és fruit de la col•laboració entre l’esmentat centre i el Museu del Suro de Catalunya, ubicat a Palafrugell, on també es podrà veure la mostra a partir del 15 d’octubre.
El projecte inclou l’edició d’un catàleg en què es fa un aprofundit estudi sobre l’autor i la seva obra i també s’hi publica la part més significativa de les memòries inèdites de Vicens Gironella, en què tracta la seva experiència de la Guerra d’Espanya, l’exili, la Segona Guerra Mundial i la seva activitat com a escultor.

L’autor
Joaquim Vicens Gironella (Agullana, 1911―Tolosa de Llenguadoc, 1997) era fill d’una família d’artesans del suro de tradició republicana i surotaper ell mateix. De ben jove va mostrar unes inquietuds cíviques, polítiques i culturals així com una passió per l’escriptura que no l’abandonaria al llarg de la seva vida. Durant els anys trenta va col·laborar en la premsa local i comarcal, especialment a l’Empordà Federal. Arran del cop militar contra la República, va formar part del Comitè Antifeixista i del Consell Municipal del seu poble, primer per la CNT i després pel PSUC. Al front de guerra, va dirigir la publicació Victoria, adreçada als combatents republicans.
La victòria del feixisme catòlic espanyol va forçar-lo a l’exili i va passar un any internat al camp de concentració de Bram. Un cop lliure, va trobar feina en una fàbrica de taps de suro a Tolosa de Llenguadoc, on va formar una família amb la refugiada republicana Paz Santiago Ruiz, amb qui tindria tres filles. Arran de l’ocupació alemanya va ser enviat al camp de concentració de Récébédou i d’aquí a Le Croisic, on va ser enquadrat en l’Organització Todt per participar en la construcció del Mur de l’Atlàntic. Retornat a Tolosa va dirigir la revista Catalunya, auspiciada per sectors de la resistència.

L’obra
Poc després de la guerra, Vicens Gironella va abandonar l’acció política i va iniciar un original treball escultòric en suro al marge de les tendències estètiques de l’època, que va convertir-lo en un dels noms centrals de l’anomenat Art Brut, un dels corrents internacionals més importants de la postguerra europea.
L’artista i intel·lectual francès Jean Dubuffet en va veure les obres i va quedar-ne captivat, ja que s’ajustaven a la idea d’Art Brut que llavors estava elaborant i que volia representar un corrent d’alteritat en relació amb l’art instituït. L’any 1948 va presentar-lo en una exposició personal a París i li dedicà una monografia; posteriorment Vicens Gironella participà en les mostres més significatives de la tendència a Europa i als Estats Units.
Actualment, l’obra de l’autor agullanenc gaudeix d’un nivell notable de projecció, és present en diversos museus i ha format part de mostres internacionals altament rellevants, a París, Londres, Ravenna o Ginebra. La Collection de l’Art Brut de Lausana, el principal centre del món d’aquesta tendència, conserva més de cinquanta peces de Vicens Gironella. El seu fer ha estat objecte de nombroses referències en articles, llibres i tesis doctorals.
Aquesta situació contrasta amb l’escàs coneixement que se’n té al seu país natal, àdhuc entre els especialistes, malgrat ser l’autor català més representatiu històricament de l’Art Brut. Una desinformació que aquesta iniciativa pretén ajudar a superar.

* Fotografies de Marc Heras i Miquel Serrano

Com el suro a l’alzina surera

30.4.22 - 30.10.22

L’artista Juli Sanjuan Palma intervé la Sureda del Museu amb la proposta “Com el suro a l’alzina surera”

El Museu del Suro participa al “Flors i Violes” intervenint la sureda amb la instal·lació d’arquitectura efímera de l’artista Juli Sanjuan Palma “Com el suro a l’alzina surera”. Les abraçades s’entrenen, com tot. I jo les meves no les practico. Em centro en altres vides. Em nego veritats. Aprenc a fer, fer, fer. M’ennueguen les metes. M’ofega el desig de l’altre. M’eixorda voler allò que no sé si vull. Supuro buidor. Segrego angoixa. Necessito trobar-me. Em necessito. Avui m’he disfressat de mi i m’he abraçat fins que he recordat què volia dir sentir.

Nascut a Figueres, Juli Sanjuan és arquitecte, escenògraf i director d’art. Ha realitzat diverses instal·la­cions d’arquitectura efímera en diversos festivals de Catalunya. Al 2017, junt amb Clara Crous, creen una intervenció paisatgística a la platja d’Empuriabrava que els val una menció del Jurat en espais exteriors als Premis d’Arquitectura de les Comarques de Giro­na. I al 2019 és becat per realitzar un workshop a la Quadriennal d’escenografia de Praga.

Com a escenògraf ha treballat en diversos projectes teatrals estrenats al Teatre Jardí de Figueres, la sala Planeta de Girona i a l’Institut del Teatre i l’assessorament escènic de lec­tures dramatitzades al Palau de la Música Catalana i a Dau al Sec. Com a director d’art ha treballat pel festival Inspira, Agitart, White Summer i Cruïlla. Al 2019 comissaria l’exposició dels Premis d’Arquitectura del COAC Girona. Al 2020 realitza la direcció d’art del live “La Gran Onada a Empúries” dels Sopa de Cabra dirigit per Pol Fuentes. I al 2021 crea la cavalcada de Reis de Cassà de la Selva.

Amb aquesta instal·lació va participar a l’Art&Gavarres del 2021, un festival internacional d’art i paisatge a les Gavarres que parteix de la idea que l’art pot ser una eina que ens ajudi a reflexionar i a canviar la nostra mirada sobre el paisatge. Relaciona art i natura per donar a conèixer aquest espai natural protegit i posar-lo en valor.