Exposicions

La Verema dels 80. Una emigració civilitzada

7.10.17 - 26.11.17

Durant les dècades dels seixanta, dels setanta o dels vuitanta del segle passat, centenars de milers de persones, entre les quals famílies senceres i pobles en massa, creuaven la frontera per anar a «fer la verema» al Midi francès. La majoria provenien del Llevant peninsular. Però la gent de l’Empordà portava anys fent-ho: ben bé des d’aquells anys vint no tan feliços per a tothom. Eren temporers, molts dels quals venien de treballar a l’estiu a la costa i que, després del raïm, anaven a «fer l’oliva» a Jaén o «l’espàrrec» a Logronyo. En tot cas, anar a veremar a França representava un
alleujament econòmic important per a famílies que estaven molts de mesos a l’any sense feina.
De les 65.000 persones que, oficialment, van creuar la frontera amb els papers en regla el 1983, any del qual daten les imatges de l’exposició, s’ha passat a les 15.000 d’enguany, una xifra menor que la de les veremes de fa ben pocs anys.
Jordi Mestre i Vergés té una llarga trajectòria com a fotògraf, professió que ha exercit en tots els àmbits: el fotoperiodisme, la conservació i restauració de fotografia antiga, la fotografia científica, arqueològica, publicitària i de viatges, i també la divulgació. Amb catorze anys va quedar fascinat per la màgia de l’aparició d’una imatge sobre un paper blanc en un laboratori del carrer de la Força. Va decidir estudiar químiques, va entrar a treballar a les tardes en un laboratori i va fer reportatges de casaments els caps de setmana. Des d’aleshores ha dedicat la seva vida a la fotografia i ha compaginat sempre la feina de fotògraf amb la conservació i restauració d’imatges.

Inauguració dissabte, 7 d’octubre, a les 19:00 h. Exposició oberta al públic fins al 26 de novembre.

“Sant Sebastià Interpretat” Exposició d’Urban Sketching Girona

13.4.17 - 15.10.17

Lloc: Torre de Guaita de Sant Sebastià de la Guarda

El col·lectiu artístic Urban Sketchers de Girona es va reunir el passat 8 d’abril al Far de Sant Sebastià de la Guarda per efectuar una trobada de pintura a plein air.

L’estil pictòric Urban Sketcher es defineix com la pràctica del dibuix in situ. Pintar i dibuixar el paisatge que observem directament del nostre entorn. Artistes que es defineixen com a dibuixants urbans que s’identifiquen com una comunitat nascuda al món virtual l’any 2007, amb la característica principal de compartir els seus treballs a la xarxa, mitjançant l’ús dels blocs i les xarxes socials.

En motiu d’agraïment i com a complement de la visita al Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda, des del Museu del Suro hem endegat l’exposició, Sant Sebastià Interpretat Exposició d’Urban Sketching Girona, on es mostraran els dibuixos realitzats en tot l’espai de la muntanya de Sant Sebastià. Dibuixos on hi podem veure el paisatge significatiu i emblemàtic del paratge del Far, les vistes infinites al mar, els pins i les alzines que l’envolten, en un marc pictòric que no deixa indiferent.

Les obres es mostraran a les dues plantes de la Torre de Guaita, en el recorregut que s’ha de fer per pujar al terrat, el punt més alt de la muntanya des d’on es pot contemplar, entre els merlets que la coronen, una de les millors vistes de la Costa Brava i l’Empordà.

El sexe en l’època romana

13.5.17 - 1.10.17

Aquesta exposició vol ser un diàleg entre la visió actual de la sexualitat i la que en tenien els romans, algunes coses del passat ens sorprendran, d’altres ens permetran apropar-nos a les diferències, però també trobarem alguns aspectes que ens resulten semblants als actuals.

La vida sexual a l’època romana és ben coneguda gràcies als testimonis que han arribat als nostres dies, ja siguin textos, representacions visuals o peces de diferents tipus que es conserven integrades a l’arquitectura i, sobretot, en els museus. Així, són famosos els anomenats gabinets secrets d’alguns museus, com el de Nàpols, que reuneixen obres molt explícites, sovint veritablement pornogràfiques, que aporten molta informació sobre les pràctiques sexuals a l’antiga Roma.

També a Catalunya es conserven peces relacionades amb el món del sexe a l’època romana. Es tracta tant de representacions artístiques, d’objectes de tipus religiós o amb finalitat ritual, com d’elements utilitaris de la vida quotidiana; tant de peces de l’àmbit públic, com de la intimitat domèstica.

Des de l’Arqueoxarxa, que agrupa els principals museus d’arqueologia i jaciments museïtzats de Catalunya, s’ha cregut interessant donar a conèixer l’univers sexual de l’època romana a través de les peces que conserven els museus que la integren amb l’ajut de textos d’autors llatins, i les pintures murals conservades a Pompeia i Herculà.

·Inauguració dissabte 13 de maig a les 19.30h. Exposició oberta al públic fins a l’1 d’octubre.

Humo impreso

26.5.17 - 24.9.17

Aquesta exposició, El fum imprès, no té com a objectiu detallar la història del desitjat tabac cubà, ni lloar les seves exquisideses, capaces de conquerir voluntats, sinó que desitgem delectar-los amb la visió d’una altra part molt important de la seva indústria: la litogràfica de les seves “marquillas”, cigarreres, vistes, “bofetones”, vitoles o anells. Les belles etiquetes que decoren les caixes dels tabacs purs presenten una elegància, colors  i dissenys que formen part del patrimoni artístic del planeta. La majoria de “marquillas” que es poden observar en aquesta exposició són de la Companyia Litogràfica de L’Havana. Parlem d’aquelles mítiques marques cubanes i dels seus fundadors, autèntics pioners de la indústria tabaquera cubana, en gran part espanyols, o dels seus descendents, emigrats a Cuba des d’Astúries, Canàries, Catalunya o Galícia. Algunes mítiques marques són: Partagás, de Jaume Partagàs (1845), La Corona de Perfecto López (1845), Romeo y Julieta, d’Inocencio Álvarez (1875), La Eminencia, de Ramón Allones, Flor de Cuba, de Manuel Valle Álvarez (1860), Henry Clay de Julián Álvarez y Juan A. Bances (1850), Larrañaga, d’Ignacio Larrañaga (1834) etc. Una mostra molt petita del que va ser una gran indústria. “Marquillas” tabaqueres: una bellesa per contemplar i gaudir.

·Inauguració divendres 26 de maig a les 19.30h. Participarà a l’acte d’inauguració la Coral Mestre Sirés.

“Forest Art: cal·ligrafies del bosc” de Martí Boada

11.3.17 - 1.5.17

Martí Boada, ambientòleg, magíster, llicenciat en geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona, llicenciat en estudis catalans per la Universitat de Perpinyà, sociòleg i, actualment, professor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona, exposa al Museu del Suro de Palafrugell el seu treball de camp anomenat Forest Art: cal·ligrafies del bosc.

En aquesta exposició podem veure les peces que Martí Boada recull de la mateixa natura, la natura que amb el pas del temps es transforma i es forma en ella mateixa, creant una nova natura, el que s’anomena l’art del temps. Entra en joc la transformació de la matèria i la definició dels materials que es transformen amb el pas del temps de manera natural, entre d’altres aspectes.

Aquesta mostra ens reflecteix la petjada del temps sobre la natura i com aquesta es forma i es configura amb el pas dels minuts. Martí Boada ens vol mostrar com aquesta natura morta pot ser del tot viva i ens explica la relació que ell mateix ha tingut amb ella. Cada peça exposada és un objecte pensat, observat al bosc, identificat i reinterpretat però, especialment, convertit en art extret del bosc per mostrar tots els seus matisos des de la creativitat.

Mostra literària de Josafat

22.4.17 - 1.5.17

Durant el cap de setmana de Sant Jordi i fins a l’1 de maig s’exposarà una mostra literària de Josafat en motiu del 111è aniversari de la primera edició i de la celebració de l’Any Bertrana. On es podrà veure exposat la primera edició de Josafat, la Revista Emporium de 1905, la cinta de la Reina de la Festa de la Bellesa, entre d’altres objectes a destacar. Aquesta exposició restarà oberta al públic fins a l’1 de maig.

Josafat és una novel·la escrita per Prudenci Bertrana l’any 1906 en plena època del modernisme català, que es va presentar al concurs de la Festa de la Bellesa, celebrat a Palafrugell l’any 1905. Tot i no guanyar per causes de moralitat, la impremta Ribas la va publicar l’any següent donada la seva qualitat i promocionada per Joan Vergés i Joan Linares.

Explosió floral de la sureda

29.4.17 - 1.5.17

Per a la participació al Festival Flors i Violes d’enguany, el Museu del Suro compta amb la
col·laboració d’un reconegut mestre en art floral, Eduard Maynegra. President del Gremi de
Floristes de Girona i Comarques, amb una llarga experiència en concursos i multipremiat, tant
a nivell estatal com internacional. El 2010 va ser ajudant de Fernando Espadas, representant
espanyol de la Copa del Món d’Art Floral a Xangai, Xina on varen obtenir la sisena posició final
en el campionat. El 2013 va ser Campió a la Copa de España de Arte Floral AEFI’13, a Saragossa
i el 2016 va obtenir la 6a posició al Campionat d’Europa d’Art Floral – Florint, International
Florist Organisation a Gènova, Itàlia. També ha obtingut premis en certàmens com la Rosa d’or
de la Copa Sant Jordi del Mercat de la Flor de Vilassar de Mar, la Copa “El jardín de la Alcarria”
de Brihuega (Guadalajara) o la Copa Euskadi d’Art Floral l’any 2003.
En aquesta ocasió farà una instal·lació amb el títol Explosió floral de la sureda.

(1) La vida… Pintura Victor Dolz.

27.1.17 - 5.3.17

El pintor empordanès Víctor Dolz, nascut a Begur el 1945, exposa al Museu del Suro la seva obra pictòrica anomenada, (1) La vida… Pintura de Víctor Dolz .

Dolz, guionista i autor de curtmetratges, escriptor i pintor explica que intenta pintar rostres humans coneguts, persones properes, que configuren la seva col·lació humana. Ha de conèixer l’ànima d’aquella persona per poder captar la seva interioritat i plasmar-la a la tela. Un pintor inquietant, que ofereix una visió particular sobre la bellesa i la relativitat d’aquesta, així com el pas del temps.

Fugint de la representació en el sentit figuratiu, l’artista aborda la visió més expressionista donant un sentit imaginatiu al retrat, més enllà del decorativisme i la complaença.

Josep Martinell escriu sobre la pintura d’en Víctor: “Jo crec que un artista ha d’expressar les seves emocions amb mitjans emocionants. És essencial. (…) Dolz, malgrat el seu nom, rebutja la dolcesa d’una pintura massa bonica per inquietar-nos amb una pintura de presagis angoixants.”

L’estil pictòric de Dolz, ens recorda al pintor irlandès Francis Bacon, donant a llum la part més amagada de l’ànima. També ens remet als clàssics com Goya, Solana, Soutine, entre d’altres.
Una visió íntima i personal de l’ésser humà, retratant la persona amb tots els seus matisos. Així és Víctor Dolz.

D’altra banda, de cara als propers mesos, s’està preparant una mostra conjunta entre Fundació Vila Casas, Biblioteca i Teatre Municipal sobre l’artista.

Aquesta exposició, organitzada pel Museu del Suro i l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palafrugell, s’inaugurarà el proper divendres dia 27 de gener a la Sala Manufactures del Museu del Suro. Mentre duri l’exposició s’hi realitzaran visites i tallers per públic familiar i per centres educatius.

El pessebre del Museu amb figures de la dibuixant Pilarín Bayés

17.12.16 - 15.1.17

Per aquestes festes de Nadal es podrà veure al Museu un pessebre de grans dimensions amb figures dibuixades per la il·lustradora Pilarín Bayés. Ha estat cedit per l’Ajuntament de Vic i aquesta és la tercera vegada que es podrà veure, la primera vegada fora de Vic.

El motiu de la creació d’aquest divertit pessebre va ser l’edició del llibre Les figuretes del pessebre l’any 2013, escrit per Lola Casas i il·lustrat per Pilarín, editat per La Galera.

Pilarín Bayés és una dibuixant de Vic que començà fent il·lustracions per a la revista Cavall Fort, arrancant una prolífica carrera. Ha participat en centenars de projectes, generalment dirigits a un públic infantil i juvenil, i en multitud de formats: auques, contes, cartells, murals, i també escultures.

Per les seves grans dimensions s’ha instal·lat a la Sala Manufactures d’exposicions temporals del museu i en la seva construcció s’ha comptat amb la col·laboració dels Amics del Pessebre del Baix Empordà, el grup Pastorets de Palafrugell, el Consorci de les Gavarres i l’empresa Cork 2000.

Aquest any també torna la campanya “Hem perdut el caganer!” Un concurs mitjançant la xarxa social Instagram en que s’ha de trobar una figura del caganer que s’ha perdut dins el museu. Entre les persones que pengin la foto de la figura a la xarxa Instagram amb el hashtag #elcaganerperdut2016, entre el 17 de desembre i el 8 de gener, se sortejarà un obsequi de la botiga del museu.

  • Feu-vos seguidors de l’instagram @museudelsuro, pengeu la foto del caganer amb el hashtag #elcaganerperdut2016 i etiqueteu #museudelsuro a la foto. Entre tots els participants sortejarem un obsequi de la botiga del museu.
  • Concurs Instagram del 17 de desembre del 2016 al 8 de gener del 2017