Exposicions

Evolucions – Creixements

28.4.18 - 1.5.18

Durant el Flors&Violes d’enguany us presenten el pati del Museu inspirat en l’exposició temporal “Neandertals a Catalunya”. La idea s’inspira en l’evolució i les transformacions de l’home i del món vegetal. Dels bacteris als teixits vegetals, de les espores a la flor, al fruit… Ambientació a càrrec d’Empar Espinosa.

Llibres antics del món del suro

21.4.18 - 28.4.18

En motiu de la festivitat de Sant Jordi el Museu fa una petita mostra de diferents llibres antics que tracten el tema del suro i que formen part de la biblioteca del Museu.

L’empordà industrial

2.12.17 - 1.4.18

L’exposició ofereix un recorregut per la industrialització del territori empordanès tractat com a una unitat. S’ofereix una visió tant de la seva evolució històrica, com de la tipologia industrial i els models diferenciats d’industrialització que es donaren a l’Alt i al Baix Empordà. Del mar fins a la muntanya, passant per la plana i els aspres, la industrialització d’aquest territori va íntimament lligada a l’explotació del seu sector primari. L’exposició proposa un recorregut pels diferents paisatges i les indústries que se’n deriven ja des del segle XVIII. L’exposició s’estructura en quatre àmbits: L’Empordà, una economia diversificada, L’Empordà, una unitat econòmica i humana, El suro: un model industrial singular i Figueres, centre comercial i industrial.
Aquesta exposició ha estat produïda pels museus Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries, Museu del Suro de Palafrugell i Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Es tracta d’un projecte col·laboratiu de tres museus que formen part del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, en el que hem treballat més enllà de les nostres circumscripcions locals per poder oferir una visió integrada d’un període històric, la industrialització, que al nostre territori i a Catalunya ha estat un dels més destacats de la nostra història contemporània.
Inauguració el dissabte, 2 de desembre, a les 19.00 h.
Exposició oberta al públic fins a l’1 d’abril del 2018.

El pessebre del Museu

16.12.17 - 14.1.18

Gràcies a la relació que hi ha entre el suro i els pessebres, es va establir un conveni de col·laboració amb els Amics del Pessebre del Baix Empordà. Com cada any ens munten el pessebre, però, hem tornat a perdre el caganer! Se’ns ha tornat a escapar pel museu i s’ha amagat per l’exposició, ens ajudeu a trobar-lo?
Si el trobeu feu-li una fotografia! Després feu-vos seguidors de l’instagram @museudelsuro, pengeu la foto del caganer amb el hashtag #elcaganerperdut2017 i etiqueteu #museudelsuro a la foto. Entre tots els participants sortejarem un obsequi de la botiga del museu.

La Verema dels 80. Una emigració civilitzada

7.10.17 - 26.11.17

Durant les dècades dels seixanta, dels setanta o dels vuitanta del segle passat, centenars de milers de persones, entre les quals famílies senceres i pobles en massa, creuaven la frontera per anar a «fer la verema» al Midi francès. La majoria provenien del Llevant peninsular. Però la gent de l’Empordà portava anys fent-ho: ben bé des d’aquells anys vint no tan feliços per a tothom. Eren temporers, molts dels quals venien de treballar a l’estiu a la costa i que, després del raïm, anaven a «fer l’oliva» a Jaén o «l’espàrrec» a Logronyo. En tot cas, anar a veremar a França representava un
alleujament econòmic important per a famílies que estaven molts de mesos a l’any sense feina.
De les 65.000 persones que, oficialment, van creuar la frontera amb els papers en regla el 1983, any del qual daten les imatges de l’exposició, s’ha passat a les 15.000 d’enguany, una xifra menor que la de les veremes de fa ben pocs anys.
Jordi Mestre i Vergés té una llarga trajectòria com a fotògraf, professió que ha exercit en tots els àmbits: el fotoperiodisme, la conservació i restauració de fotografia antiga, la fotografia científica, arqueològica, publicitària i de viatges, i també la divulgació. Amb catorze anys va quedar fascinat per la màgia de l’aparició d’una imatge sobre un paper blanc en un laboratori del carrer de la Força. Va decidir estudiar químiques, va entrar a treballar a les tardes en un laboratori i va fer reportatges de casaments els caps de setmana. Des d’aleshores ha dedicat la seva vida a la fotografia i ha compaginat sempre la feina de fotògraf amb la conservació i restauració d’imatges.

Inauguració dissabte, 7 d’octubre, a les 19:00 h. Exposició oberta al públic fins al 26 de novembre.

“Sant Sebastià Interpretat” Exposició d’Urban Sketching Girona

13.4.17 - 15.10.17

Lloc: Torre de Guaita de Sant Sebastià de la Guarda

El col·lectiu artístic Urban Sketchers de Girona es va reunir el passat 8 d’abril al Far de Sant Sebastià de la Guarda per efectuar una trobada de pintura a plein air.

L’estil pictòric Urban Sketcher es defineix com la pràctica del dibuix in situ. Pintar i dibuixar el paisatge que observem directament del nostre entorn. Artistes que es defineixen com a dibuixants urbans que s’identifiquen com una comunitat nascuda al món virtual l’any 2007, amb la característica principal de compartir els seus treballs a la xarxa, mitjançant l’ús dels blocs i les xarxes socials.

En motiu d’agraïment i com a complement de la visita al Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda, des del Museu del Suro hem endegat l’exposició, Sant Sebastià Interpretat Exposició d’Urban Sketching Girona, on es mostraran els dibuixos realitzats en tot l’espai de la muntanya de Sant Sebastià. Dibuixos on hi podem veure el paisatge significatiu i emblemàtic del paratge del Far, les vistes infinites al mar, els pins i les alzines que l’envolten, en un marc pictòric que no deixa indiferent.

Les obres es mostraran a les dues plantes de la Torre de Guaita, en el recorregut que s’ha de fer per pujar al terrat, el punt més alt de la muntanya des d’on es pot contemplar, entre els merlets que la coronen, una de les millors vistes de la Costa Brava i l’Empordà.

El sexe en l’època romana

13.5.17 - 1.10.17

Aquesta exposició vol ser un diàleg entre la visió actual de la sexualitat i la que en tenien els romans, algunes coses del passat ens sorprendran, d’altres ens permetran apropar-nos a les diferències, però també trobarem alguns aspectes que ens resulten semblants als actuals.

La vida sexual a l’època romana és ben coneguda gràcies als testimonis que han arribat als nostres dies, ja siguin textos, representacions visuals o peces de diferents tipus que es conserven integrades a l’arquitectura i, sobretot, en els museus. Així, són famosos els anomenats gabinets secrets d’alguns museus, com el de Nàpols, que reuneixen obres molt explícites, sovint veritablement pornogràfiques, que aporten molta informació sobre les pràctiques sexuals a l’antiga Roma.

També a Catalunya es conserven peces relacionades amb el món del sexe a l’època romana. Es tracta tant de representacions artístiques, d’objectes de tipus religiós o amb finalitat ritual, com d’elements utilitaris de la vida quotidiana; tant de peces de l’àmbit públic, com de la intimitat domèstica.

Des de l’Arqueoxarxa, que agrupa els principals museus d’arqueologia i jaciments museïtzats de Catalunya, s’ha cregut interessant donar a conèixer l’univers sexual de l’època romana a través de les peces que conserven els museus que la integren amb l’ajut de textos d’autors llatins, i les pintures murals conservades a Pompeia i Herculà.

·Inauguració dissabte 13 de maig a les 19.30h. Exposició oberta al públic fins a l’1 d’octubre.

Humo impreso

26.5.17 - 24.9.17

Aquesta exposició, El fum imprès, no té com a objectiu detallar la història del desitjat tabac cubà, ni lloar les seves exquisideses, capaces de conquerir voluntats, sinó que desitgem delectar-los amb la visió d’una altra part molt important de la seva indústria: la litogràfica de les seves “marquillas”, cigarreres, vistes, “bofetones”, vitoles o anells. Les belles etiquetes que decoren les caixes dels tabacs purs presenten una elegància, colors  i dissenys que formen part del patrimoni artístic del planeta. La majoria de “marquillas” que es poden observar en aquesta exposició són de la Companyia Litogràfica de L’Havana. Parlem d’aquelles mítiques marques cubanes i dels seus fundadors, autèntics pioners de la indústria tabaquera cubana, en gran part espanyols, o dels seus descendents, emigrats a Cuba des d’Astúries, Canàries, Catalunya o Galícia. Algunes mítiques marques són: Partagás, de Jaume Partagàs (1845), La Corona de Perfecto López (1845), Romeo y Julieta, d’Inocencio Álvarez (1875), La Eminencia, de Ramón Allones, Flor de Cuba, de Manuel Valle Álvarez (1860), Henry Clay de Julián Álvarez y Juan A. Bances (1850), Larrañaga, d’Ignacio Larrañaga (1834) etc. Una mostra molt petita del que va ser una gran indústria. “Marquillas” tabaqueres: una bellesa per contemplar i gaudir.

·Inauguració divendres 26 de maig a les 19.30h. Participarà a l’acte d’inauguració la Coral Mestre Sirés.

“Forest Art: cal·ligrafies del bosc” de Martí Boada

11.3.17 - 1.5.17

Martí Boada, ambientòleg, magíster, llicenciat en geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona, llicenciat en estudis catalans per la Universitat de Perpinyà, sociòleg i, actualment, professor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona, exposa al Museu del Suro de Palafrugell el seu treball de camp anomenat Forest Art: cal·ligrafies del bosc.

En aquesta exposició podem veure les peces que Martí Boada recull de la mateixa natura, la natura que amb el pas del temps es transforma i es forma en ella mateixa, creant una nova natura, el que s’anomena l’art del temps. Entra en joc la transformació de la matèria i la definició dels materials que es transformen amb el pas del temps de manera natural, entre d’altres aspectes.

Aquesta mostra ens reflecteix la petjada del temps sobre la natura i com aquesta es forma i es configura amb el pas dels minuts. Martí Boada ens vol mostrar com aquesta natura morta pot ser del tot viva i ens explica la relació que ell mateix ha tingut amb ella. Cada peça exposada és un objecte pensat, observat al bosc, identificat i reinterpretat però, especialment, convertit en art extret del bosc per mostrar tots els seus matisos des de la creativitat.