Exposicions

De l’exili a Palafrugell. Exposició de Floreal Radresa

7.8.21 - 31.10.21

Floreal Radresa (Perpinyà, 1946 – Palafrugell, 1996) va néixer en una família amb arrels anarcosindicalistes. Era fill de Flora Isgleas i Alsina. Nét, per tant, del dirigent obrer de Sant Feliu de Guíxols Francesc Isgleas, que va ser conseller de Defensa del govern de la Generalitat de Tarradellas durant la Guerra Civil. El seu pare també es va exiliar a Perpinyà per motius ideològics, on va conèixer Flora amb qui va ser parella durant 5 anys i varen tenir dos fills, l’Helios i en Floreal. Aquest rerefons polític i reivindicatiu va estar present sempre en la seva obra.

Nascut a l’exili, Floreal va ser un artista compromès amb les idees anarquistes. El seu treball, un instrument de reclam oposat a les injustícies socials i polítiques, adopta un realisme crític i de rebuig impetuós mitjançant figures turmentades i que es retorcen entre les seves pròpies misèries. Pintura de pinzellada ràpida, vertiginosa i de cromatisme enèrgic i virulent.

Ma Lluïsa Borràs, historiadora de l’art i autora del catàleg de l’obra de Floreal, ens diu que “En ell, formalment, la pinzellada és el gest, l’energia que es concentra en els ulls i en la boca del personatge, en la presència cabdal d’un home concret, un home de carn i ossos, pres com a símbol del grup humà. Si la seva pintura va començar per ser agressió brutal, progressivament es va fer sàtira, sarcasme, caricatura, paròdia, burla, visió irònica, fins a esdevenir una imatge més tendra, més pictòrica, més complexa i acurada, més entenedora però mai banal.”

Floreal considerava que a l’art abstracte li era massa fàcil caure dins de la pura estètica: “Això per a mi no és art. La pintura, com qualsevol manifestació artística, és expressió. Ha de parlar. Picasso deia que la pintura no era un objecte de decoració, sinó una arma de guerra ofensiva i defensiva contra l’enemic.”

La mostra reuneix una cinquantena d’obres, pintades entre 1970 i 1996, de realisme expressionista que, tot i els anys que han passat, segueix essent de rabiosa actualitat.

Entre el cel i la terra. Pintura de Lola Barranco

1.5.21 - 30.9.21

Durant la temporada d’obertura al públic de la Torre de Guaita de Sant Sebastià, es podrà veure la pintura de Lola Barranco. La seva obra s’ajusta perfectament als objectius de les exposicions programades a la Torre. Cada any s’escull un artista destacat en paisatgisme per mostrar-lo en un espai privilegiat d’observació com és la Torre, el terrat de la qual és el punt més alt de la muntanya de Sant Sebastià i des d’on es pot tenir una experiència visual de 360º .
Lola Barranco Cascón, nascuda a Trujillo, es va traslladar amb la seva família a Barcelona de ben petita i allà va estudiar Belles Arts, pintura i gravat, al mateix temps que ensenyava dibuix a nens de primària. En acabar la universitat va continuar ensenyant en instituts de secundària de Barcelona i, després d’una època de viatges, es va establir a Palafrugell dedicada a l’ensenyament i a la pintura. Al mateix temps que descobria els meravellosos indrets del territori. Els viatges són importants en la seva trajectòria artística, va assistir a tallers de gravat a Itàlia, amb reconeguts artistes i al Pratt Graphic Centre de Manhattan a Nova York. Va alternar viatges d’estudis amb d’altres viatges arreu del món per conèixer altres gents, cultures i Naturalesa; fent llargues estades a Colombia i a Londres.
Per a l’exposició Entre el cel i la terra Lola Barranco ha fet una selecció de pintures, fonamentada en moments d’interiorització que culminen plasmats en color i matèria sobre unes teles de lli.

A la primera planta de la torre hi podreu reconèixer travesses cap a l’illa Formiga, aus observades nedant entre les roques de Llafranc o bé la Formiga caminant per cala Estreta. A la segona, amb una mica més de fantasia, s’ha atrevit a donar vida a les encisadores dones antigues d’Empúries, d’una època entre arcaica i clàssica, conjuntament amb un cap de sirena, una llàntia revellida i algunes cloves de garotes i d’altres de ben punxegudes.

L’exposició Entre el cel i la terra es podrà veure durant tota la temporada estival a la Torre de Guaita de Sant Sebastià des del dia 1 de maig.

“Sentir la sureda” de Michele Curel

8.5.21 - 1.8.21

El Museu del Suro de Palafrugell presenta “Sentir la Sureda”, una mostra inèdita de la fotògrafa nord-americana establerta a Catalunya, Michele Curel, i comissariada per la historiadora de la fotografia, Laura Terré.
L’exposició compren 71 fotografies de gran qualitat, en color i en blanc i negre, de diferents mides i formats, així com un vídeo testimonial d’entrevistes a la gent del bosc. Es tracta d’una mirada personal i emocional de l’autora, més enllà de la descripció de l’ofici, tornant a l’origen de les sensacions i records i amb el rerefons dels sentiments i opinions dels propis treballadors.

El vestit de roba de suro

14.5.21 - 28.7.21

Dins l’espai La joia del museu, es pot visitar la mostra El vestit de roba de suro, creació de Marta Vergonyòs, que formà part de la performance d’inauguració de l’exposició Surant exposada el 2007 a l’espai La Galeria de la plaça de Can Mario.

Fabricant caixes i caixetes fins l’infinit. Productos de Corcho Aglomerado (1920-2004)

21.5.20 - 13.5.21

“La joia del museu” té l’objectiu cada any de treure a la llum peces importants dels fons i valorar la tasca dels museus en la conservació del patrimoni. La “joia” que mostrarà enguany el Museu del Suro s’ha titulat “Fabricant caixes i caixetes fins l’infinit. Productos de Corcho Aglomerado (1920-2004)”, una selecció de peces d’aquesta empresa de Llagostera que es va dedicar durant 80 anys a la fabricació de tot tipus d’objectes d’aglomerat de suro, especialment caixes i estoigs.

Josep Puig “Pinzellades”

13.3.21 - 2.5.21

Del 13 de març al 2 de maig de 2021 el Museu del Suro acull l’exposició “Pinzellades”. Una mostra de l’obra pictòrica de l’artista palafrugellenc, produïda per la família i els amics d’en Josep Puig juntament amb l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palafrugell i el Museu del Suro.

Es pot dir que ja de ben petit, en Josep va mostrar el seu caràcter inconformista i crític, actiu i creatiu, i sempre decantant les seves sensibilitats i capacitats cap el món de l’art.

Nascut a Palafrugell l’1 de juny del 1931, una llarga malaltia quan només tenia vuit anys, el va retenir a casa seva i el va fer descobrir la seva facilitat pel dibuix.
Es pot dir que en Puig és una de les poques persones a les quals es pot qualificar com un artista de cap a peus. Així ho ha demostrat posant de manifest el seu talent i destacant amb personalitat en diferents disciplines artístiques: dibuix; pintura; escultura; decoració; autor, director i actor teatral i de cinema; carrossaire; … I sempre, al mateix temps, fent pedagogia i col·laborant en moltes iniciatives solidàries.

Durant la seva joventut, en Josep va fer palesa l’avantguarda i la rebel·lia en les seves pintures. Amb el pas del temps, la realitat i les circumstàncies el van fer adonar que la creativitat, la imaginació i la crítica, s’havien de poder reflectir en postals que mostren la quotidianitat d’ahir, d’avui i de sempre.

“Pinzellades” ens presenta una selecció acurada de les seves obres més íntimes, despulla la “Casa-Museu” de l’artista i ens convida a seguir un ampli recorregut per la seva trajectòria pictòrica més inèdita.

Així doncs, ens endinsem en les seves diferents vessants artístiques i, alhora, descobrim algunes de les seves primeres teles, un grapat de les caricatures que més el caracteritzaven i una àmplia selecció de la seva darrera col·lecció de pintures a l’oli.

Simone de Beauvoir, feminista i escriptora

3.3.21 - 20.3.21

Exposició en commemoració del dia de la dona

Filòsofa i escriptora, Simone de Beauvoir ha estat una de les intel·lectuals més visibles i influents del segle XX. Amb aquesta exposició, l’Institut Català de les Dones proposa un trajecte per la vida i l’obra d’una dona que, amb el seu enfrontament a les convencions dominants del seu temps, va provocar debats apassionants que encara avui, a més de cent anys del seu naixement, generen reflexions i polèmiques.

Si el canvi social i simbòlic que ha tingut repercussions més profundes al segle XX és el protagonitzat per les dones i el feminisme, Simone de Beauvoir (nascuda a París l’any 1908) ha estat indiscutiblement una de les seves figures més destacables. Sense arribar a l’exageració de considerar-la la “mare del feminisme” no es pot negar el paper rellevant que Beauvoir ha exercit en la teoria i la pràctica feministes, no només a través de la seva obra, sinó també de la seva trajectòria vital.

Simone de Beauvoir fou una de les intel·lectuals més influents des dels anys 1940 fins a la seva mort el 1968.

Us oferim el link al catàleg de l’exposició “Dones del suro: treball i societat”

Per complementar aquesta exposició, podeu veure l’audiovisual “Les dones del suro”, un recull d’entrevistes a dones treballadores del món del suro:

“Josep Pallach: per l’educació i el compromís social”

23.1.21 - 28.2.21

EL MUSEU DEL SURO COMMEMORA L’ANY PALLACH AMB L’EXPOSICIÓ ITINERANT DE DIVULGACIÓ DE LA SEVA FIGURA

Es tracta d’una exposició itinerant creada per la Fundació Pallach, que rememora la vida i les aportacions del pedagog, mort prematurament als 56 anys d’edat.El nom Pallach porta implícita tota una sèrie de valors lligats a l’educació i al compromís social, més necessaris i actuals que mai en la nostra societat. Professor universitari i, a partir del 1973, director del departament de Ciències de l’Educació de la UAB, les seves idees de política educativa s’emmarcaven en la defensa d’una escola pública, pluralista i compensadora de desigualtats.

En aquesta ocasió el Museu del Suro aporta a l’exposició una mostra de pintures en dipòsit al fons del Museu des del 2011. Un seguit d’obres donades per diferents artistes contemporanis vinculats a la vila com a capital per a la creació de la Fundació Pallach. Així que per primera vegada s’exposarà de manera conjunta les obres d’artistes com són Modest Cuixart, Costa Sobrepera, Lluís Bruguera, Guillem Rocas, Mercè Lluís, Josep Puig, Rosa Aguiló, Mercè Massa, Cyril Torres o Víctor Dolz.

“La Captura. Dels paisatges d’en Vayreda a l’últim quadre d’Olot.” Col.lecció Jordi Planas.

17.10.20 - 17.1.21

L’exposició La Captura, procedent de la col·lecció de Jordi Planas i comissariada per Miquel-Àngel Codes, tracta sobre el fenomen pictòric que es va viure amb el paisatge d’Olot (1895 – 1995), la repercussió del qual arribà a tot el país. Joaquim Vayreda va ser el primer, l’artista que crearia el topos, el lloc comú que inspiraria a tants. Darrera d’ell vindrien molts pintors i de molts tipus: els delejants, els trasplantats, els “fills de”, els que no surten mai del marc, els que sí que ho fan. Tots ells van provocar una densitat d’artistes única al país.
El retorn de Joaquim Vayreda del seu primer viatge a París (1871) i la nova manera en què va començar a pintar el paisatge del seu Olot natal, va esvalotar l’encarcarat ambient artístic local, habituat a la pintura d’història i costumista.
L’exposició aborda aquest fenomen per primera vegada de manera global, ja que fins ara només s’havien fet exposicions col·lectives sobre els precursors germans Vayreda i Josep Berga o mostres individuals de la resta de pintors que participen a La Captura. La mostra està formada per una quarantena d’obres totalment inèdites d’artistes com Joaquim Vayreda, Enric Galwey, Ignasi Mallol, Pere Gussinyé, Ramon Barnadas, Jordi Curós, entre d’altres, i complementada amb la filmació de l’obra El marc (1995) de Lluís Hortalà.

Després de tot. Leopoldo Pomés (Barcelona, 1931 – Girona, 2019)

2.8.20 - 11.10.20

BIENNAL DE FOTOGRAFIA XAVIER MISERACHS
La Biennal de Fotografia Xavier Miserachs es celebra a Palafrugell i té com a objectiu la promoció i difusió de la fotografia documental, entesa com a fotografia útil i respectuosa amb la realitat. Una eina necessària per conèixer, sentir i reflexionar sobre les diferents visions del nostre passat i del nostre present. La comissió organitzadora de la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs està constituïda per fotògrafs i persones dedicades al món de la gestió cultural. De totes les figures de la generació de Xavier Miserachs, Leopoldo Pomés és potser el més inclassificable. Fotògraf, publicista, escriptor, dissenyador, restaurador i gastrònom, va contribuir de manera considerable a la renovació de la mirada del país en uns anys de grisor i obscurantisme. Malgrat les diverses activitats que va desenvolupar al llarg de la seva prolífica carrera no va deixar mai de fotografiar.
De fet, Pomés es considerava, per sobre de tot, fotògraf. Fou guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, el Premi d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (1998), la Creu de Sant Jordi (1999) i el Premi Nacional de Fotografia (2018). “Després de tot”, comissariada per Karin Leiz i Juliet Pomés Leiz, proposa una lectura nova i diferent de les imatges de l’autor. Una combinació de còpies d’època conegudes amb altres d’inèdites que mostren unes característiques constants i molt insistents, de vegades obsessives en la seva producció, que no sempre s’han pogut apreciar en les nombroses exposicions fetes al llarg de la seva vida.