Exposicions

Elisava x Institut Català del Suro

29.7.21 - 15.5.22

Exposició d’una selecció de dissenys i prototips de productes fets amb suro en l’assignatura “Tecnologia de Producte III” de 4t curs del Grau en Disseny i el Grau en Enginyeria de Disseny Industrial (Curs 2020-21). Una reinterpretació d’aquesta matèria prima, entenent les seves propietats, característiques úniques i els seus processos.

Col·laboració d’Elisava amb la Fundació Institut Català del Suro per a donar a conèixer, als futurs dissenyadors i dissenyadores, el suro com a material i les seves múltiples possibilitats d’usos.

“Construccions identitàries”

22.1.22 - 20.2.22

“Construccions identitàries” és una exposició fotogràfica de Mar C. Llop que mostra l’evolució de les persones trans*. Organitzada per l’Espai LGTBI de l’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Palafrugell i el Museu del Suro de Catalunya, s’inaugura el proper dissabte 22 de gener, a les 19.00h i es podrà veure fins al 20 de febrer de 2022.

Aquesta mostra té al darrere un llarg recorregut, amb molta repercussió mediàtica que neix el 2013 a través d’un projecte on la comissària es planteja transitar per presentar-se davant el món en femení. Al mateix moment que comença amb l’activisme trans* coneix discursos d’altres persones divergents del gènere, persones que l’acompanyen en aquesta experiència mostrant-se en imatge i paraula. A partir d’aquí van néixer diverses línies de treball al mateix temps: EnTrànsit, Persones, Conceptes i Vincles. El 2017 es va publicar el llibre Construccions Identitàries – Work in progres amb 10 representacions de EnTrànsit, 54 Persones, 15 Vincles i 28 Conceptes.

L’exposició plasma a través d’imatges i textos els sentiments, el camí, les realitats, els pensaments, els debats de les persones transgènere des que neixen condicionades per l’aparell reproductor i per la dicotomia física i se’ls adjudica un gènere: home o dona. Es vol expressar l’evolució d’aquells cossos que no es reconeixen en el gènere adjudicat, així com el trànsit i els canvis que experimenten en el procés i la construcció i d’un cos en el qual cadascú se senti còmode.

La fotògrafa i activista Mar C. Llop va estudiar fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i realització de vídeo al Centre de la Imatge. L’any 1996 va muntar el seu primer estudi, i des d’aleshores treballa en el món editorial i publicitari. Activista de l’associació de persones trans* Generem!, ha sigut vicepresidenta de la federació LGTBI.CAT ha estat presidenta des de la seva creació el 2015 fins a mitjans del 2018, portaveu de la mateixa al Consell LGTBIQ de Barcelona i al consell Nacional. Tanmateix, forma part de la plataforma Trans*Forma la Salut, organització que ha aconseguit canviar el protocol d’atenció a les persones trans*.

Els pessebres del Museu

18.12.21 - 2.2.22

Vine a visitar el Diorama de Lluís Gubert, un pessebre ambientat en una fàbrica de suro. I també el pessebre creat per Josep Farrarons, dels Amics del Pessebre del Baix Empordà, amb figures úniques fetes amb taps de suro per la pessebrista Montse Miró.

· Entrada gratuïta.

Valentí Fargnoli, el paisatge revelat

6.11.21 - 16.1.22

Exposició temporal oberta al públic del 6 de novembre al 16 de gener de 2022 al Museu del Suro de Catalunya, Palafrugell

Valentí Fargnoli i Iannetta (Barcelona, 1885-Girona, 1944), considerat com un dels fotògrafs de casa nostra més importants de la primera meitat del segle XX, va recórrer les comarques de Girona per fotografiar-ne el patrimoni monumental i els més diversos esdeveniments socials, públics o privats. L’estètica singular i la voluntat de testimoniar la vida quotidiana són dos dels trets distintius de les seves imatges, moltes fetes per encàrrec i d’altres fruit de l’espontaneïtat de la seva mirada i de la seva passió per la fotografia. La seva obra ha esdevingut un valuós testimoni documental de la gent, els pobles i els paratges de les comarques gironines abans del desenvolupament turístic. Paisatges d’un temps passat que es revelen avui als nostres ulls: alguns intactes, altres irrecognoscibles i molts perduts per sempre, a través de la càmera del fotògraf i de la seva mirada.

L’exposició «Valentí Fargnoli. El paisatge revelat» s’emmarca en el programa d’actes de commemoració del 75è aniversari de la mort del fotògraf que la Diputació de Girona va impulsar al llarg de l’any 2019. Les imatges de l’exposició provenen de les col·leccions i fons fotogràfics que conserva INSPAI, Centre de la Imatge. Des de l’any 2011, aquesta institució ha dut a terme les tasques de documentació, restauració i digitalització d’aquestes valuoses imatges, i avui les custodia perquè d’ara endavant es preservin.

Us convidem a gaudir, des de la particular òptica de Fargnoli, d’un formidable passeig visual per (re)conèixer escenaris i moments de la nostra història que han perviscut en forma de memòria col·lectiva fins als nostres dies.

De l’exili a Palafrugell. Exposició de Floreal Radresa

7.8.21 - 31.10.21

Floreal Radresa (Perpinyà, 1946 – Palafrugell, 1996) va néixer en una família amb arrels anarcosindicalistes. Era fill de Flora Isgleas i Alsina. Nét, per tant, del dirigent obrer de Sant Feliu de Guíxols Francesc Isgleas, que va ser conseller de Defensa del govern de la Generalitat de Tarradellas durant la Guerra Civil. El seu pare també es va exiliar a Perpinyà per motius ideològics, on va conèixer Flora amb qui va ser parella durant 5 anys i varen tenir dos fills, l’Helios i en Floreal. Aquest rerefons polític i reivindicatiu va estar present sempre en la seva obra.

Nascut a l’exili, Floreal va ser un artista compromès amb les idees anarquistes. El seu treball, un instrument de reclam oposat a les injustícies socials i polítiques, adopta un realisme crític i de rebuig impetuós mitjançant figures turmentades i que es retorcen entre les seves pròpies misèries. Pintura de pinzellada ràpida, vertiginosa i de cromatisme enèrgic i virulent.

Ma Lluïsa Borràs, historiadora de l’art i autora del catàleg de l’obra de Floreal, ens diu que “En ell, formalment, la pinzellada és el gest, l’energia que es concentra en els ulls i en la boca del personatge, en la presència cabdal d’un home concret, un home de carn i ossos, pres com a símbol del grup humà. Si la seva pintura va començar per ser agressió brutal, progressivament es va fer sàtira, sarcasme, caricatura, paròdia, burla, visió irònica, fins a esdevenir una imatge més tendra, més pictòrica, més complexa i acurada, més entenedora però mai banal.”

Floreal considerava que a l’art abstracte li era massa fàcil caure dins de la pura estètica: “Això per a mi no és art. La pintura, com qualsevol manifestació artística, és expressió. Ha de parlar. Picasso deia que la pintura no era un objecte de decoració, sinó una arma de guerra ofensiva i defensiva contra l’enemic.”

La mostra reuneix una cinquantena d’obres, pintades entre 1970 i 1996, de realisme expressionista que, tot i els anys que han passat, segueix essent de rabiosa actualitat.

Entre el cel i la terra. Pintura de Lola Barranco

1.5.21 - 30.9.21

Durant la temporada d’obertura al públic de la Torre de Guaita de Sant Sebastià, es podrà veure la pintura de Lola Barranco. La seva obra s’ajusta perfectament als objectius de les exposicions programades a la Torre. Cada any s’escull un artista destacat en paisatgisme per mostrar-lo en un espai privilegiat d’observació com és la Torre, el terrat de la qual és el punt més alt de la muntanya de Sant Sebastià i des d’on es pot tenir una experiència visual de 360º .
Lola Barranco Cascón, nascuda a Trujillo, es va traslladar amb la seva família a Barcelona de ben petita i allà va estudiar Belles Arts, pintura i gravat, al mateix temps que ensenyava dibuix a nens de primària. En acabar la universitat va continuar ensenyant en instituts de secundària de Barcelona i, després d’una època de viatges, es va establir a Palafrugell dedicada a l’ensenyament i a la pintura. Al mateix temps que descobria els meravellosos indrets del territori. Els viatges són importants en la seva trajectòria artística, va assistir a tallers de gravat a Itàlia, amb reconeguts artistes i al Pratt Graphic Centre de Manhattan a Nova York. Va alternar viatges d’estudis amb d’altres viatges arreu del món per conèixer altres gents, cultures i Naturalesa; fent llargues estades a Colombia i a Londres.
Per a l’exposició Entre el cel i la terra Lola Barranco ha fet una selecció de pintures, fonamentada en moments d’interiorització que culminen plasmats en color i matèria sobre unes teles de lli.

A la primera planta de la torre hi podreu reconèixer travesses cap a l’illa Formiga, aus observades nedant entre les roques de Llafranc o bé la Formiga caminant per cala Estreta. A la segona, amb una mica més de fantasia, s’ha atrevit a donar vida a les encisadores dones antigues d’Empúries, d’una època entre arcaica i clàssica, conjuntament amb un cap de sirena, una llàntia revellida i algunes cloves de garotes i d’altres de ben punxegudes.

L’exposició Entre el cel i la terra es podrà veure durant tota la temporada estival a la Torre de Guaita de Sant Sebastià des del dia 1 de maig.

El vestit de roba de suro

14.5.21 - 28.7.21

Dins l’espai La joia del museu, es pot visitar la mostra El vestit de roba de suro, creació de Marta Vergonyòs, que formà part de la performance d’inauguració de l’exposició Surant exposada el 2007 a l’espai La Galeria de la plaça de Can Mario.

Fabricant caixes i caixetes fins l’infinit. Productos de Corcho Aglomerado (1920-2004)

21.5.20 - 13.5.21

“La joia del museu” té l’objectiu cada any de treure a la llum peces importants dels fons i valorar la tasca dels museus en la conservació del patrimoni. La “joia” que mostrarà enguany el Museu del Suro s’ha titulat “Fabricant caixes i caixetes fins l’infinit. Productos de Corcho Aglomerado (1920-2004)”, una selecció de peces d’aquesta empresa de Llagostera que es va dedicar durant 80 anys a la fabricació de tot tipus d’objectes d’aglomerat de suro, especialment caixes i estoigs.

Josep Puig “Pinzellades”

13.3.21 - 2.5.21

Del 13 de març al 2 de maig de 2021 el Museu del Suro acull l’exposició “Pinzellades”. Una mostra de l’obra pictòrica de l’artista palafrugellenc, produïda per la família i els amics d’en Josep Puig juntament amb l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palafrugell i el Museu del Suro.

Es pot dir que ja de ben petit, en Josep va mostrar el seu caràcter inconformista i crític, actiu i creatiu, i sempre decantant les seves sensibilitats i capacitats cap el món de l’art.

Nascut a Palafrugell l’1 de juny del 1931, una llarga malaltia quan només tenia vuit anys, el va retenir a casa seva i el va fer descobrir la seva facilitat pel dibuix.
Es pot dir que en Puig és una de les poques persones a les quals es pot qualificar com un artista de cap a peus. Així ho ha demostrat posant de manifest el seu talent i destacant amb personalitat en diferents disciplines artístiques: dibuix; pintura; escultura; decoració; autor, director i actor teatral i de cinema; carrossaire; … I sempre, al mateix temps, fent pedagogia i col·laborant en moltes iniciatives solidàries.

Durant la seva joventut, en Josep va fer palesa l’avantguarda i la rebel·lia en les seves pintures. Amb el pas del temps, la realitat i les circumstàncies el van fer adonar que la creativitat, la imaginació i la crítica, s’havien de poder reflectir en postals que mostren la quotidianitat d’ahir, d’avui i de sempre.

“Pinzellades” ens presenta una selecció acurada de les seves obres més íntimes, despulla la “Casa-Museu” de l’artista i ens convida a seguir un ampli recorregut per la seva trajectòria pictòrica més inèdita.

Així doncs, ens endinsem en les seves diferents vessants artístiques i, alhora, descobrim algunes de les seves primeres teles, un grapat de les caricatures que més el caracteritzaven i una àmplia selecció de la seva darrera col·lecció de pintures a l’oli.

Simone de Beauvoir, feminista i escriptora

3.3.21 - 20.3.21

Exposició en commemoració del dia de la dona

Filòsofa i escriptora, Simone de Beauvoir ha estat una de les intel·lectuals més visibles i influents del segle XX. Amb aquesta exposició, l’Institut Català de les Dones proposa un trajecte per la vida i l’obra d’una dona que, amb el seu enfrontament a les convencions dominants del seu temps, va provocar debats apassionants que encara avui, a més de cent anys del seu naixement, generen reflexions i polèmiques.

Si el canvi social i simbòlic que ha tingut repercussions més profundes al segle XX és el protagonitzat per les dones i el feminisme, Simone de Beauvoir (nascuda a París l’any 1908) ha estat indiscutiblement una de les seves figures més destacables. Sense arribar a l’exageració de considerar-la la “mare del feminisme” no es pot negar el paper rellevant que Beauvoir ha exercit en la teoria i la pràctica feministes, no només a través de la seva obra, sinó també de la seva trajectòria vital.

Simone de Beauvoir fou una de les intel·lectuals més influents des dels anys 1940 fins a la seva mort el 1968.

Us oferim el link al catàleg de l’exposició “Dones del suro: treball i societat”

Per complementar aquesta exposició, podeu veure l’audiovisual “Les dones del suro”, un recull d’entrevistes a dones treballadores del món del suro: