Exposicions

“NauSfragiLs”

9.4.22 - 18.9.22

A la Torre de Guaita de Sant Sebastià es podrà veure, del 9 d’abril fins al 18 de setembre, una instal·lació poètica escultòrica del naufragi a càrrec de l’artista Ton Armengol. La seva obra s’ajusta perfectament als objectius de les exposicions programades a la Torre que són una reflexió sobre el paisatge, mostrat en un espai privilegiat d’observació com és la Torre, el terrat de la qual és el punt més alt de la muntanya de Sant Sebastià i des d’on es pot tenir una experiència visual de 360°.

La mostra és un diàleg entre poemes i obra escultòrica que aborda l’experiència del naufragi personal i, per tant, col·lectiu des de diferents angles: masclismes, addiccions, migracions, senectuts… instal·lacions mòbils de vint vaixells construïts amb fustes recollides a la platja i ferros trobats al bosc i de set ampolles amb poemes a dins.

Cada navili s’ha calafatat amb despulles inútils que algun mar ha escopit a la platja. Els textos són trobats vagant a la deriva per molls i carrerons d’inhòspites ciutats, per exemple la teva “Sortós tu, nàufrag, no raus al fons“.

La seva voluntat és interpel·lar l’espectador «a dos nivells». D’una banda, denuncia, «des de la indignació i la vergonya profunda, el cinisme i la hipocresia dels governants dels països prepotents que neguen l’ajuda a les persones que, fugint de guerres i misèries, arrisquen la vida per sobreviure. Arriben a dictar lleis que prohibeixen salvar vides, una fita més del despropòsit deshumanitzador de la societat». I, d’altra banda, presenta el naufragi com un fet quotidià, transversal, que afecta a tots: a qui és vell i està desvalgut, a qui té una addicció i no se’n surt, a qui pateix per una mort violenta, a qui és víctima de maltractaments… i a qui li cal fer foc nou: «No ho sabrà mai ningú/que l’escull fou triat/ amb premeditació».

“Nausfragils” és el màxim exponent de la fase actual de l’artista en aquest itinerari, una obra escultòrica que conjumina estètica, poètica i denúncia.

La mostra es complementa amb un programa d’activitats paral·leles per a públic general. 

Diumenge, dia 15 de maig, a les 12.00 h
Lectura de poemes i conversa amb l’artista Ton Armengol

Diumenge, dia 19 de juny, a les 12.00 h
Inauguració, parlaments i lectura de poemes.

Dissabte, dia 9 de juliol, a les 19.30 h
Lectura de poemes i conversa amb l’artista Ton Armengol

Diumenge dia 21 d’agost, a les 19.30 h
Lectura de poemes i conversa amb l’artista Ton Armengol

Dissabte, 10 de setembre, a les 19.30 h
Lectura de poemes i conversa amb l’artista Ton Armengol

Exposició oberta al públic del 9 d’abril al 18 de setembre.

“Esquenes” de Rosa Aguiló

28.5.22 - 24.7.22

La sala d’exposicions temporals del Museu del Suro de Catalunya és un espai que combina tradició, indústria i modernitat, amb una programació anual d’exposicions de diverses temàtiques. En aquesta ocasió es torna a convertir en l’embolcall ideal per a la difusió dels artistes empordanesos i també locals.

Rosa Aguiló, nascuda  a Palafrugell, llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona és professora de dibuix i color a l’Escola d’art i superior de disseny d’Olot des del 1989. Al llarg de la seva trajectòria ha realitzat regularment exposicions individuals i col·lectives, d’obra pictòrica i instal·lacions a Catalunya i a l’estranger. La seva obra forma part de la col·lecció permanent de pintura de la Fundació Vila Casas que s’exposa a Can Framis de Barcelona, del Fons d’art de Girona – Museu d’Història de la Ciutat- del Fons d’art de l’Ajuntament de Palafrugell i del Fons d’art Arteca – Biblioteca de Palafrugell.

Amb un característic estil conceptual de minimalisme plàstic amb formes simples, el seu treball a través de colors dolços expressa i provoca emocions apropant-se a qui observa i fent que imagini, creant emocions. Com ella mateixa afirma ha rebut la influència d’artistes com Alberto Giacometti, Mark Rothko, Cy Twombly, Alexander Calder, Joan Miró, Francisco de Goya, Cristina Iglesias, Isidre Nonell, Pere Noguera, Joan Foncuberta,  Anish Kapoor, Jaume Plensa, Quino, Tim Burton. 

En aquesta ocasió exposa més de 30 obres de tècnica mixta, de la sèrie Esquenes, amb una solemne instal·lació central anomenada Vertebres i un audiovisual que acompanya la mostra realitzat per Ideasonora

Segons Aguiló les seves obres presenten esquenes dibuixades des de la pell, a vegades, però més sovint de dins cap enfora, de l’eix vertebral cap a la pell. Són esquenes que expliquen emocions, que punxen, que es regeneren, que s’arrelen, que esdevenen paisatge i natura, que expressen l’essència de la força i el patiment. Les esquenes són registre d’històries, en les seves obres hi veurem eixos vertebrals més o menys encaixats, amb simetries equilibrades, vinclades o inestables

Tal com diu Anna Bayó, autora de la crítica de l’exposició, les seves obres són narracions individuals, que  ressonen, però que sempre acaben sent històries universals. L’artista dibuixa línies que es desplacen sobre si mateixes per fer néixer patrons que organitzen el caos de saber-se subjecte. Aquestes línies, aquests fils, es transformen i dibuixen formes i sentiments que es materialitzen en una diversitat de possibilitats

Una magnífica oportunitat per a endinsar-se en el món d’Aguiló, on gaudir d’un entorn poètic i altament cuidat. 

La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis

26.2.22 - 22.5.22

Exposició itinerant comissariada pel Dr. Antoni Palomo, conservador del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que mostra l’impacte que va generar la descoberta de l’assentament del poblat de la Draga, el 1990 i presenta als arqueòlegs protagonistes de la recerca. La Draga és un exemple paradigmàtic d’un poblat dels primers agricultors i ramaders del nord-est de la Península. La singularitat del jaciment, un dels pocs del seu tipus a Europa i on es conserva excepcionalment la matèria orgànica, permet emprendre una recerca única i emocionant d’un període històric vital per entendre com som avui en dia. Una recerca plena d’enormes reptes d’excavació, de conservació, d’anàlisi i d’interpretació, dirigida a obtenir una imatge el més real possible de com era la vida a la vora de l’estany de Banyoles fa uns set mil quatre-cents anys.

L’exposició s’estructura en diversos àmbits que responen a quatre conceptes bàsics que la protagonista del relat experimenta: l’emoció (per la descoberta del jaciment el 1990), l’anàlisi (mitjançant peces arqueològiques originals i rèpliques fidels), la interpretació (reconstrucció del que va succeir al poblat durant quasi 400 anys) i la imaginació (representació mitjançant la realitat virtual de com era el poblat i el seu entorn fa 7.000 anys).

Com a recurs museogràfic es presenten sis audiovisuals que connecten en primera persona amb els protagonistes de les descobertes d’alguns dels objectes més destacats de les excavacions. Mostren també els processos d’elaboració que haurien tingut aquestes peces (una aixa de fusta de roure, un pal cavador de fusta de boix, un anell d’os i un bol ceràmic).

L’últim àmbit està reservat a un espai en què la realitat virtual és la protagonista: el visitant entra en el poblat de la Draga i en el Neolític a través d’un audiovisual que recrea una passejada pel jaciment i el seu entorn. Aquest ha estat produït pel Departament de Prehistòria de l’UAB i l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC i s’emmarca en un projecte del Programa Recercaixa, finançat per l’Obra Social ‘la Caixa’.

La mostra es complementa amb un programa d’activitats paral·leles per a públic escolar a través d’una maleta pedagògica i també amb activitats per a públic familiar i diverses conferències divulgatives.

CONFERÈNCIES

– 18 de març a les 19.00 h
El Poblat neolític de la Draga. Mètodes científics.
Xerrada a càrrec del Dr. Xavier Terradas (IMF, CSIC).

– 8 d’abril a les 19.00 h
Agricultura, gènere i desigualtat social durant el neolític.
Xerrada a càrrec de la Dra. Raquel Piqué, catedràtica de Prehistòria de la UAB.

TALLERS

– 26 de març a les 18.00 h
El pa, aliment dels Déus
Taller de molta i elaboració de pa.
Amb la col.laboració del Museu i Poblat Ibèric Ca N’Oliver.

– 9 d’abril a les 18.00 h
Pintem pintures rupestres amb materials del neolític
Taller de pintura amb pigments naturals, com plantes, carbó o fins i tot minerals.
A càrrec de Montserrat Abril, Aula d’Art de Palafrugell.

– 7 de maig a les 18.00 h
Les dones fan olles i cassoles
Taller de modelatge de ceràmiques neolítiques.
Amb la col.laboració del Museu i Poblat Ibèric Ca N’Oliver.

Vine i endinsa’t en el poblat dels prodigis mitjançant els objectes originals, els audiovisuals i la realitat virtual per experimentar el neolític en primera persona.

Elisava x Institut Català del Suro

29.7.21 - 15.5.22

Exposició d’una selecció de dissenys i prototips de productes fets amb suro en l’assignatura “Tecnologia de Producte III” de 4t curs del Grau en Disseny i el Grau en Enginyeria de Disseny Industrial (Curs 2020-21). Una reinterpretació d’aquesta matèria prima, entenent les seves propietats, característiques úniques i els seus processos.

Col·laboració d’Elisava amb la Fundació Institut Català del Suro per a donar a conèixer, als futurs dissenyadors i dissenyadores, el suro com a material i les seves múltiples possibilitats d’usos.

“Construccions identitàries”

22.1.22 - 20.2.22

“Construccions identitàries” és una exposició fotogràfica de Mar C. Llop que mostra l’evolució de les persones trans*. Organitzada per l’Espai LGTBI de l’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Palafrugell i el Museu del Suro de Catalunya, s’inaugura el proper dissabte 22 de gener, a les 19.00h i es podrà veure fins al 20 de febrer de 2022.

Aquesta mostra té al darrere un llarg recorregut, amb molta repercussió mediàtica que neix el 2013 a través d’un projecte on la comissària es planteja transitar per presentar-se davant el món en femení. Al mateix moment que comença amb l’activisme trans* coneix discursos d’altres persones divergents del gènere, persones que l’acompanyen en aquesta experiència mostrant-se en imatge i paraula. A partir d’aquí van néixer diverses línies de treball al mateix temps: EnTrànsit, Persones, Conceptes i Vincles. El 2017 es va publicar el llibre Construccions Identitàries – Work in progres amb 10 representacions de EnTrànsit, 54 Persones, 15 Vincles i 28 Conceptes.

L’exposició plasma a través d’imatges i textos els sentiments, el camí, les realitats, els pensaments, els debats de les persones transgènere des que neixen condicionades per l’aparell reproductor i per la dicotomia física i se’ls adjudica un gènere: home o dona. Es vol expressar l’evolució d’aquells cossos que no es reconeixen en el gènere adjudicat, així com el trànsit i els canvis que experimenten en el procés i la construcció i d’un cos en el qual cadascú se senti còmode.

La fotògrafa i activista Mar C. Llop va estudiar fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i realització de vídeo al Centre de la Imatge. L’any 1996 va muntar el seu primer estudi, i des d’aleshores treballa en el món editorial i publicitari. Activista de l’associació de persones trans* Generem!, ha sigut vicepresidenta de la federació LGTBI.CAT ha estat presidenta des de la seva creació el 2015 fins a mitjans del 2018, portaveu de la mateixa al Consell LGTBIQ de Barcelona i al consell Nacional. Tanmateix, forma part de la plataforma Trans*Forma la Salut, organització que ha aconseguit canviar el protocol d’atenció a les persones trans*.

Els pessebres del Museu

18.12.21 - 2.2.22

Vine a visitar el Diorama de Lluís Gubert, un pessebre ambientat en una fàbrica de suro. I també el pessebre creat per Josep Farrarons, dels Amics del Pessebre del Baix Empordà, amb figures úniques fetes amb taps de suro per la pessebrista Montse Miró.

· Entrada gratuïta.

Valentí Fargnoli, el paisatge revelat

6.11.21 - 16.1.22

Exposició temporal oberta al públic del 6 de novembre al 16 de gener de 2022 al Museu del Suro de Catalunya, Palafrugell

Valentí Fargnoli i Iannetta (Barcelona, 1885-Girona, 1944), considerat com un dels fotògrafs de casa nostra més importants de la primera meitat del segle XX, va recórrer les comarques de Girona per fotografiar-ne el patrimoni monumental i els més diversos esdeveniments socials, públics o privats. L’estètica singular i la voluntat de testimoniar la vida quotidiana són dos dels trets distintius de les seves imatges, moltes fetes per encàrrec i d’altres fruit de l’espontaneïtat de la seva mirada i de la seva passió per la fotografia. La seva obra ha esdevingut un valuós testimoni documental de la gent, els pobles i els paratges de les comarques gironines abans del desenvolupament turístic. Paisatges d’un temps passat que es revelen avui als nostres ulls: alguns intactes, altres irrecognoscibles i molts perduts per sempre, a través de la càmera del fotògraf i de la seva mirada.

L’exposició «Valentí Fargnoli. El paisatge revelat» s’emmarca en el programa d’actes de commemoració del 75è aniversari de la mort del fotògraf que la Diputació de Girona va impulsar al llarg de l’any 2019. Les imatges de l’exposició provenen de les col·leccions i fons fotogràfics que conserva INSPAI, Centre de la Imatge. Des de l’any 2011, aquesta institució ha dut a terme les tasques de documentació, restauració i digitalització d’aquestes valuoses imatges, i avui les custodia perquè d’ara endavant es preservin.

Us convidem a gaudir, des de la particular òptica de Fargnoli, d’un formidable passeig visual per (re)conèixer escenaris i moments de la nostra història que han perviscut en forma de memòria col·lectiva fins als nostres dies.

De l’exili a Palafrugell. Exposició de Floreal Radresa

7.8.21 - 31.10.21

Floreal Radresa (Perpinyà, 1946 – Palafrugell, 1996) va néixer en una família amb arrels anarcosindicalistes. Era fill de Flora Isgleas i Alsina. Nét, per tant, del dirigent obrer de Sant Feliu de Guíxols Francesc Isgleas, que va ser conseller de Defensa del govern de la Generalitat de Tarradellas durant la Guerra Civil. El seu pare també es va exiliar a Perpinyà per motius ideològics, on va conèixer Flora amb qui va ser parella durant 5 anys i varen tenir dos fills, l’Helios i en Floreal. Aquest rerefons polític i reivindicatiu va estar present sempre en la seva obra.

Nascut a l’exili, Floreal va ser un artista compromès amb les idees anarquistes. El seu treball, un instrument de reclam oposat a les injustícies socials i polítiques, adopta un realisme crític i de rebuig impetuós mitjançant figures turmentades i que es retorcen entre les seves pròpies misèries. Pintura de pinzellada ràpida, vertiginosa i de cromatisme enèrgic i virulent.

Ma Lluïsa Borràs, historiadora de l’art i autora del catàleg de l’obra de Floreal, ens diu que “En ell, formalment, la pinzellada és el gest, l’energia que es concentra en els ulls i en la boca del personatge, en la presència cabdal d’un home concret, un home de carn i ossos, pres com a símbol del grup humà. Si la seva pintura va començar per ser agressió brutal, progressivament es va fer sàtira, sarcasme, caricatura, paròdia, burla, visió irònica, fins a esdevenir una imatge més tendra, més pictòrica, més complexa i acurada, més entenedora però mai banal.”

Floreal considerava que a l’art abstracte li era massa fàcil caure dins de la pura estètica: “Això per a mi no és art. La pintura, com qualsevol manifestació artística, és expressió. Ha de parlar. Picasso deia que la pintura no era un objecte de decoració, sinó una arma de guerra ofensiva i defensiva contra l’enemic.”

La mostra reuneix una cinquantena d’obres, pintades entre 1970 i 1996, de realisme expressionista que, tot i els anys que han passat, segueix essent de rabiosa actualitat.

Entre el cel i la terra. Pintura de Lola Barranco

1.5.21 - 30.9.21

Durant la temporada d’obertura al públic de la Torre de Guaita de Sant Sebastià, es podrà veure la pintura de Lola Barranco. La seva obra s’ajusta perfectament als objectius de les exposicions programades a la Torre. Cada any s’escull un artista destacat en paisatgisme per mostrar-lo en un espai privilegiat d’observació com és la Torre, el terrat de la qual és el punt més alt de la muntanya de Sant Sebastià i des d’on es pot tenir una experiència visual de 360º .
Lola Barranco Cascón, nascuda a Trujillo, es va traslladar amb la seva família a Barcelona de ben petita i allà va estudiar Belles Arts, pintura i gravat, al mateix temps que ensenyava dibuix a nens de primària. En acabar la universitat va continuar ensenyant en instituts de secundària de Barcelona i, després d’una època de viatges, es va establir a Palafrugell dedicada a l’ensenyament i a la pintura. Al mateix temps que descobria els meravellosos indrets del territori. Els viatges són importants en la seva trajectòria artística, va assistir a tallers de gravat a Itàlia, amb reconeguts artistes i al Pratt Graphic Centre de Manhattan a Nova York. Va alternar viatges d’estudis amb d’altres viatges arreu del món per conèixer altres gents, cultures i Naturalesa; fent llargues estades a Colombia i a Londres.
Per a l’exposició Entre el cel i la terra Lola Barranco ha fet una selecció de pintures, fonamentada en moments d’interiorització que culminen plasmats en color i matèria sobre unes teles de lli.

A la primera planta de la torre hi podreu reconèixer travesses cap a l’illa Formiga, aus observades nedant entre les roques de Llafranc o bé la Formiga caminant per cala Estreta. A la segona, amb una mica més de fantasia, s’ha atrevit a donar vida a les encisadores dones antigues d’Empúries, d’una època entre arcaica i clàssica, conjuntament amb un cap de sirena, una llàntia revellida i algunes cloves de garotes i d’altres de ben punxegudes.

L’exposició Entre el cel i la terra es podrà veure durant tota la temporada estival a la Torre de Guaita de Sant Sebastià des del dia 1 de maig.

El vestit de roba de suro

14.5.21 - 28.7.21

Dins l’espai La joia del museu, es pot visitar la mostra El vestit de roba de suro, creació de Marta Vergonyòs, que formà part de la performance d’inauguració de l’exposició Surant exposada el 2007 a l’espai La Galeria de la plaça de Can Mario.