Exposicions

“Esquenes” de Rosa Aguiló

28.5.22 - 24.7.22

La sala d’exposicions temporals del Museu del Suro de Catalunya és un espai que combina tradició, indústria i modernitat, amb una programació anual d’exposicions de diverses temàtiques. En aquesta ocasió es torna a convertir en l’embolcall ideal per a la difusió dels artistes empordanesos i també locals.

Rosa Aguiló, nascuda  a Palafrugell, llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona és professora de dibuix i color a l’Escola d’art i superior de disseny d’Olot des del 1989. Al llarg de la seva trajectòria ha realitzat regularment exposicions individuals i col·lectives, d’obra pictòrica i instal·lacions a Catalunya i a l’estranger. La seva obra forma part de la col·lecció permanent de pintura de la Fundació Vila Casas que s’exposa a Can Framis de Barcelona, del Fons d’art de Girona – Museu d’Història de la Ciutat- del Fons d’art de l’Ajuntament de Palafrugell i del Fons d’art Arteca – Biblioteca de Palafrugell.

Amb un característic estil conceptual de minimalisme plàstic amb formes simples, el seu treball a través de colors dolços expressa i provoca emocions apropant-se a qui observa i fent que imagini, creant emocions. Com ella mateixa afirma ha rebut la influència d’artistes com Alberto Giacometti, Mark Rothko, Cy Twombly, Alexander Calder, Joan Miró, Francisco de Goya, Cristina Iglesias, Isidre Nonell, Pere Noguera, Joan Foncuberta,  Anish Kapoor, Jaume Plensa, Quino, Tim Burton. 

En aquesta ocasió exposa més de 30 obres de tècnica mixta, de la sèrie Esquenes, amb una solemne instal·lació central anomenada Vertebres i un audiovisual que acompanya la mostra realitzat per Ideasonora

Segons Aguiló les seves obres presenten esquenes dibuixades des de la pell, a vegades, però més sovint de dins cap enfora, de l’eix vertebral cap a la pell. Són esquenes que expliquen emocions, que punxen, que es regeneren, que s’arrelen, que esdevenen paisatge i natura, que expressen l’essència de la força i el patiment. Les esquenes són registre d’històries, en les seves obres hi veurem eixos vertebrals més o menys encaixats, amb simetries equilibrades, vinclades o inestables

Tal com diu Anna Bayó, autora de la crítica de l’exposició, les seves obres són narracions individuals, que  ressonen, però que sempre acaben sent històries universals. L’artista dibuixa línies que es desplacen sobre si mateixes per fer néixer patrons que organitzen el caos de saber-se subjecte. Aquestes línies, aquests fils, es transformen i dibuixen formes i sentiments que es materialitzen en una diversitat de possibilitats

Una magnífica oportunitat per a endinsar-se en el món d’Aguiló, on gaudir d’un entorn poètic i altament cuidat.