Notícies

El suro en els futbolins

Les nostres publicacions a xarxes durant el confinament, en l’apartat #joemquedoacasa de la nostra web, han provocat retorns interessants i nous coneixements per nosaltres.
Ens han fet arribar un petit fragment del llibre de Víctor Amela: Ens van robar la joventut. Memòria viva de la lleva del biberó, que us transcrivim:

– En va quedar molt malferit?
– Si: coix i amb problemes respiratoris. Em van evacuar a Barcelona, a l’hotel de la Colònia Puig, a Monistrol de Montserrat, reconvertit en hospital. Allà arribaven refugiats de guerra, dones i moltes criatures ferides: un amic i jo els vam organitzar una escola.
– Sempre activisme cultural….
– Allà vaig inventar el futbolí! Era l’any 1937.
– Expliqui’m com va ser això del futbolí.
– M’agradava el futbol, però jo era coix, i no hi podia jugar. Però sobretot em sabia greu veure aquells nens coixets, tan tristos perquè no podien jugar a pilota amb els altres nens, i vaig pensar: «Si existeix el tennis de taula, també pot existir el futbol de taula!».
– Bona idea, i tant!
– Vaig aconseguir unes barres d’acer, i un fuster basc refugiat allà, en Javier Altuna, me’n va tornejar les figuretes amb fusta de boix.
– Que és molt dura.
– Si. La caixa de la taula la va fer amb fusta de pi, crec, i la pilota, amb un bon suro català, aglomerat. Això permetia un bon control de la bola, aturar-la, imprimir-hi efectes…
-Va inventar el joc… i la manera de jugar-hi!
-Jo hi jugava prou bé, sí… Però aquells nens coixets, ells sí que van arribar a ser-ne virtuosos!

Es tracta d’una entrevista a Alejandro Campos Ramírez, o Alexandre de Fisterra, com es feia dir. A part d’aquest ús del suro que desconeixíem, hem descobert tot un personatge: anarquista, poeta, inventor, editor, amb una història vital molt interessant.
Estava estudiant a Madrid quan va ser víctima dels bombardejos i, ferit de guerra, va ser enviat a Monistrol de Montserrat. Allà va inventar el futbolí, com diu el text, però també un passafulls accionat amb el peu per a una jove pianista de qui es va enamorar.

Tot i que a finals del 1936 ja hi havia futbolins funcionant, la patent es va fer el gener de 1937. L’exili el va portar a França, però allà va perdre el document de la patent i, donat l’èxit que va tenir l’invent, en va perdre el control. En els anys següents trobem referències de diverses patents de futbolins arreu del país.

Va viure a París fins el 1948, quan va viatjar a Ecuador. El 1952 es va traslladar a Guatemala on va muntar una empresa de construcció de joguines “Campos Ramirez y compañía” i va poder treure beneficis del seu invent, entre d’altres, com “Hundir la flota”.

L’any 1954, amb el cop d’estat de Guatemala, va ser denunciat i posat en un avió per repatriar-lo a España. Es va escapar tancant-se al lavabo i, simulant tenir una bomba, va segrestar l’avió. El passatge li va fer costat i varen aterrar a Mèxic, on va ser acollit per poetes i escriptors amics.

Va ser escriptor, editor actiu i marmessor del poeta Leon Felipe. Amb la transició va tornar a España, a Aranda de Duero, on va morir l’any 2007.

Els jocs de futbol són coneguts ja des de finals del segle XIX, popularitzant-se a mida que l’esport anava arrelant en la societat, però l’abast de l’invent d’Alexandre Fisterra és universal, amb Federacions a més de 40 països i aspiració de ser un esport olímpic.

Hem consultat:

• Víctor Amela: Ens van robar la joventut. Memòria viva de la lleva del biberó. Editorial Rosa dels Vents.
• Documental “Tras el futbolín” (Youtube)
https://www.protectia.eu/2014/06/alejandro-finisterre-inventor-del-futbolin/
• Oficina Espanyola de Patets i Marques
• www.fefm.es (Federación Española de Futbolín)
https://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-contemporania/la-historia-del-futboli_202386_102.html
• Wikipedia

Moltes gràcies a Jaume Perarnau i al Museu de la Ciència i de la Tècnica per aquesta troballa.