Notícies

21è CAP DE SETMANA IBÈRIC: IBERS I GRECS, LES RELACIONS COMERCIALS DE DUES CULTURES DIFERENTS

El Museu del Suro ha participat en el 21è Cap de Setmana Ibèric amb una visita guiada i un taller d’arqueologia i ceràmica al poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda a Llafranc.

El dissabte 2 i el diumenge 3 d’octubre de 2021 s’ha celebrarat a tot Catalunya el 21è Cap de Setmana Ibèric. Aquesta festa està organitzada anualment per la Ruta dels Ibers, projecte del Museu d’Arqueologia de Catalunya amb l’objectiu de promocionar tots els jaciments ibers del territori.

Les activitats tenen la voluntat de descobrir com era la vida dels ibers fa més de 2.200 anys a les nostres terres; una societat avançada que comerciava amb grecs, fenicis i romans, i de la que ens han arribat molts vestigis i alguns enigmes, com l’escriptura que encara no s’ha desxifrat.

En aquesta nova edició, sota el lema Ibers, territori connectat s’ha divulgat com es relacionaven entre els diferents pobles ibers i amb comerciants d’arreu de la Mediterrània. Tot i que no hi havia les vies de comunicació actuals o eines tan potents com Internet, les societats ibèriques establien contacta entre elles. El comerç, tant terrestre com marítim, apropava cultures i propiciava l’intercanvi d’idees i productes. Així que, tot i que els poblats estaven allunyats no suposava un obstacle per establir forts lligams entre les seves gents. No tenien xarxes socials, però estaven molt al dia de les notícies que hi passaven al seu voltant.

El jaciment iber de Sant Sebastià de la Guarda

Fa cinc anys que el poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda a Llafranc forma part de la Ruta dels Ibers. Aquest any el servei educatiu del museu ha creat una activitat familiar de divulgació anomenada: Ibers i grecs, les relacions comercials de dues cultures diferents, que s’ha realitzat, de forma gratuïta, el dissabte 2 d’octubre a les 17.30 h.

A través d’aquesta acció, dirigida a famílies amb infants a partir de sis anys, s’ha pogut conèixer de manera didàctica i amena el perquè de la situació estratègica del poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda, quines eren les relacions amb poblats ibers propers i quina influència van tenir els assentaments grecs d’Empúries. S’ha posat especial atenció en la tasca dels i les arqueòlogues amb l’objectiu de promoure vocació. Durant el recorregut els participants han creat el fil conductor de les explicacions a través de les diferents troballes arqueològiques que sorgien al taller. Finalment s’ha realitzat una peça de ceràmica i fins i tot escriure el nom en iber.