Premsa

Subvenció de la Diputació de Girona per a noves tecnologies 2018

El Museu del Suro ha gaudit aquest any 2018 d’una subvenció de la Diputació de Girona per a la compra d’un televisor Samsung 65′.
Dins de la línia de subvencions als museus i col·leccions de les comarques gironines per dotar-los d’equipaments relacionats amb les noves tecnologies, aprovades pel Ple de la Diputació de Girona el dia 21 d’octubre de 2014 i publicades al BOP núm. 206, de 28 d’octubre de 2014 i la convocatòria de les subvencions de l’Àrea de Cultura, Noves Tecnologies, Esports i Benestar de la Diputació de Girona, per tal que Museus i Col·leccions de les comarques gironines es dotin d’equipaments relacionats amb les noves tecnologies per l’any 2018.
Aquesta subvenció s’ha destinat a la compra d’un televisor Samsung de 65 pulsades i el seu corresponent suport amb rodes per a fer-la més manajable. Aquests nous aparells serviran per a poder complementar exposicions, xerrades, col·loquis… amb continguts digitals.

Jornades Europees de Patrimoni 2018

Les Jornades Europees de Patrimoni (JEP) se celebren a Europa durant un cap de setmana entre setembre i octubre. L’edició 2018 a Catalunya se celebrarà els dies 12, 13 i 14 d’octubre. Palaus, castells, monestirs, jaciments, jardins històrics, i altres espais patrimonials, obriran les seves portes perquè els ciutadans gaudeixin de visites gratuïtes i puguin conèixer en profunditat el seu patrimoni, la millor manera d’aconseguir la implicació social en la seva salvaguarda i valoració. El Museu del Suro participa a les Jornades Europees de Patrimoni organitzant una passejada guiada per conèixer el patrimoni que la indústria surera ha deixat a la vila de Palafrugell. En el recorregut es podrà veure com la implantació de la indústria va transformar la vila. A les 11.00 h, activitat gratuïta i cal inscripció prèvia al 972307825. Apte per a tots els públics.
Durant els dies 13 i 14 de novembre, jornades de portes obertes al Museu del Suro i a la Torre Guaita de Sant Sebastià de la Guarda

18è Cap de Setmana Ibèric amb una activitat nocturna i una visita teatralitzada

El proper dissabte 6 i el diumenge 7 d’octubre de 2018 es celebra el 18è Cap de Setmana Ibèric que organitza la Ruta dels Ibers, projecte del Museu d’Arqueologia de Catalunya al voltant dels diferents jaciments ibèrics del país. Amb el títol “Domesticant l’aigua”, s’organitzaran activitats gratuïtes com reconstruccions històriques, tallers d’experimentació, visites guiades i teatralitzades, exposicions, tasts de menjar i beguda ibèrica… per descobrir com era la vida fa 2.000 anys a les nostres terres.
Palafrugell compta amb el jaciment de Sant Sebastià de la Guarda que, fa tres anys, forma part de la Ruta dels Ibers i organitza diferents activitats durant el Cap de Setmana Ibèric. El dissabte, 6 d’octubre, a les 22.00 h, Josep Burch farà una conferència a la Torre de Guaita de Sant Sebastià sobre El Vi i els ibers, i després es podrà fer una passejada nocturna comentada pel jaciment i un tast de vi de la DO Empordà.
El diumenge, dia 7 d’octubre, es farà una visita teatralitzada als poblats de Sant Sebastià de la Guarda i Castell, per la qual es disposarà d’un autobús pel desplaçament entre els dos jaciments. En aquesta visita es convidarà a conèixer com es gestionava l’aigua en època ibèrica.
El Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda és el testimoni de l’ocupació d’un lloc privilegiat des de fa, al menys, 2.600 anys. A part de la visita al jaciment ibèric (segles VI a I aC), es pot gaudir d’una torre de guaita del segle XV (Bé Cultural d’Interès Nacional), una ermita i hostatgeria del segle XVIII i un far del segle XIX.
Les primeres excavacions programades al jaciment ibèric s’iniciaren l’any 1984 i van seguir fins l’any 1987. Amb les obres de remodelació de l’antiga hostatgeria, als anys noranta, es van fer campanyes d’urgència per poder documentar les noves troballes, ja que el jaciment arqueològic també s’estén per sota les construccions.
Des de 1998 es varen fer excavacions continuades per les quals l’Ajuntament de Palafrugell va fer un conveni amb la Universitat de Girona, finalitzant la intervenció amb la realització d’obres de consolidació de les estructures i d’adequació per a les visites l’any 2015.
En les primeres intervencions es posaren al descobert diverses estructures d’habitació corresponents a diverses fases constructives i restes de ceràmica d’entre els segles VI aC a II aC. En les darreres campanyes s’ha pogut documentar un conjunt d’habitatges i de sitges que funcionaren des de mitjan del segle V aC fins al primer quart del segle I aC.

Conflicto ambiental, saberes locales y alcornocales andaluces

Dr. Agustín Coca Pérez.
Antropólogo ambiental.
Universidad Pablo de Olavide.

La situación del alcornocal del sur andaluz es alarmante. Según estudios realizados, en las últimas cinco décadas han muerto casi la mitad de los alcornocales existentes en el Parque Natural Los Alcornocales. Buena parte de los pies existentes en Cádiz y Málaga, que suponen la mitad de los alcornoques andaluces, sufren el decaimiento progresivo conocido como la seca, que acaba irreversiblemente con la vida del árbol. Por miles se cuentan las hectáreas de arboleda seca ante un mal que augura en mayor o menor plazo la muerte de este bosque. La regeneración forestal es mínima y hay una escasez de plantas jóvenes. Estos territorios forman parte de la red de espacios protegidos de Andalucía, e incluso, de figuras de protección de ámbito internacional (Reserva de la biosfera intercontinental del Mediterráneo), lo que no lo exime de las problemáticas planteadas. Entre las causas de este decaimiento se plantean múltiples factores (cambio climático, aparición de hongos, lluvias ácidas…) si bien, los sectores agrarios locales centran la responsabilidad en la gestión llevada a cabo por los propietarios públicos y privados, así como por las distintas administraciones responsables.
En este desolador contexto se han movilizado un grupo de hombres y mujeres para frenar esta situación. Como ocurre en otras regiones amenazadas del planeta, sus habitantes, lejos de ser silenciosos cómplices exigen una gestión eficiente de su entorno. Se trata de sectores agrarios locales que vinculan su futuro al devenir de estos bosques. Que plantean unas reivindicaciones que lejos de referirse al plano exclusivamente laboral, tiene su sentido en el ámbito estrictamente ambiental.
La Asociación de Corcheros y Arrieros de Andalucía (ACOAN) está formada por hombres y mujeres cuyas economías dependen, en buena medida, de las prácticas relacionadas con su entorno forestal. Descendientes de las familias que resistieron al exilio migratorio provocado por el desmantelamiento de la dehesa tradicional, se emplean en fincas cuya producción se orienta mayoritariamente al aprovechamiento cinegético y al corcho. Durante el invierno practican la recogida del brezo, de cepas, de hongos, de currucas, de leñas. Son los arrieros que retiran las piezas de monterías, los rehaleros que participan en las batidas, etc. Son las personas que en verano forman parte de las cuadrillas que cosechan el corcho.
La principal característica de estos colectivos es que “saben” de campo. Son mujeres, pero sobre todo los hombres, que despliegan habilidades que afectan sensiblemente al entorno vivo en el que actúan. Son poseedores de saberes locales que se han forjado procurando el cuidado que precisa estos socioecosistemas. Son personas con habilidades y destrezas, muchas de ellas especializadas, como las relacionadas con la extracción del corcho. En estas labores, los maestros ostentan pericias artesanales precisas para realizar tareas que exigen habilidad con un alto grado precisión y que adquieren tras años de aprendizaje. Conocimientos de cirujanos de monte fundamentales para la continuidad de esta especie.
Estos sectores fueron testigos, desde una posición periférica y sin ser interpelados, de todas las transformaciones acaecidas desde hace décadas en estos territorios. Cambios que entre otras consecuencias eliminaron la mayoría de las actividades agroforestales entre los años cincuenta y setenta del pasado siglo, privilegiando el uso cinegético frente al ganadero. Vieron, como expectadores pasivos, imponerse las políticas ambientales, los programas de desarrollo agrario, etc. Hombres y mujeres que en este momento de deforestación intensiva alzan la voz y exigen participar de forma activa en la futura gestión de su entorno.
Para ello nace la Asociación de Corcheros y Arrieros de Andalucía (ACOAN). Con una estructura horizontal en la que predomina la toma de decisiones asamblearias, su objetivo es articular una respuesta ante el deterioro masivo del alcornocal. Plantea un claro diagnóstico: la gestión ineficiente obstaculiza la regeneración de la arboleda y las prácticas adecuadas. Entienden que su aportación como conocedores del monte y especialistas locales es clave para paliar las problemáticas ambientales. Como primeras medidas proponen regular las malas prácticas repobladoras, controlar la carga excesiva de herbívoros, así como cambiar la manera de ejecutar los descorches.
Con algo más de un año de vida esta asociación ha logrado lo que para sus promotores parecía un sueño: unir a la mayoría de los hombres y mujeres empleados en estas actividades agroforestales e incidir en la regulación de la actividad corchera en la temporada de 2018. La unión del colectivo se preparó en la exigencia de incrementos salariales para mejorar sus precarias economías, pero también para disminuir los desenfrenados ritmos destajistas, con efectos positivos para el propio cuerpo del corchero y para la arboleda. Finalmente consiguieron estos propósitos en la mayoría de las fincas públicas y particulares, quedando al margen algunas del Ministerio de Defensa que se contrataron por debajo de los precios convenidos.
Hoy, son conscientes que quedan muchos pasos por andar, para lograr los objetivos propuestos: reconocimiento oficial del descorche como saber artesanal, incorporar a aprendices y mujeres en una actividad tradicionalmente masculinizada, etc. Saben que sin las medidas reforestadoras, sin el control de los herbívoros y sin su participación a la hora de decidir la gestión y de realizar las prácticas forestales, difícilmente podrán revertirse las amenazas que se ciernen sobre estos montes. Son conscientes también que han de aunar esfuerzos y estrategias con otros sectores: con los propietarios sensibles a estos problemas, con iniciativas institucionales acordes con sus objetivos, con el movimiento ecologista, que desde el principio apoyó la mayoría de sus reivindicaciones, y con otros actores para lograr el objetivo final: mantener vivos sus bosques de alcornoques.
Los alcornocales del sur de Andalucía, de este rincón del Mediterráneo, se mueren. Pero en su agonía, los colectivos locales, los descendientes de los viejos carboneros, de los maestros taladores, ceperos, leñadores, arrieros y corcheros… “los camperos” de nuestra Andalucía de hoy, reivindican de forma activa sus saberes de especialistas para gestionar con eficiencia y mimo su entorno. Saben que el cuidado de estos árboles sólo es posible desde prácticas respetuosas en manos de artesanos valorados. El camino es largo, los actores a conciliar muchos, y los intereses serán a veces encontrados. Pero sin lugar a dudas, los primeros pasos están dados, para que uno de los alcornocales más extensos del planeta, tengan una segunda oportunidad.

Programades les II JORNADES BIENNALS SOBRE SOCIETAT INDUSTRIAL

II JORNADES BIENNALS SOBRE SOCIETAT INDUSTRIAL Món agrícola i forestal
Girona, 4, 5 i 6 d’abril del 2019

Després de més de deu anys celebrant Cicles de Patrimoni Industrial – conferències i itineraris turístics -, l’associació Amics de la Unesco de Girona posa en marxa la segona edició de les Jornades Biennals sobre Societat Industrial, unes jornades dedicades a explorar i posar en valor aspectes relacionats amb la Societat Industrial.
De cares a l’edició del 2019, les II Jornades sobre Societat Industrial tractaran el món agrícola i forestal. La intenció és fer una aproximació als elements físics i aspectes intangibles que envolten el món de l’agricultura i el món forestal. En el contingut de les II Jornades hi tindran cabuda els forns de calç, l’arròs, el suro, les eines de la maquinaria agrícola, les carboneres, les cooperatives, el món del vi i de la cervesa, i altres. Aquests interessos es treballaran a partir de conferències acadèmiques, ponències, comunicacions i visites vàries.
El patrimoni rural és un valuós instrument per a la defensa i promoció del patrimoni i del territori. Per això, garantir la preservació dels seus valors naturals, culturals i històrics és necessari per a la defensa d’aquest territori. I revaloritzar els processos industrials que hi estan relacionats significa contribuir a augmentar-ne la riquesa patrimonial.
El món agrícola i forestal (i el seu desenvolupament) és definitori de la cultura, de la tradició i de l’experiència en els nostres paisatges. El resultat del seu procés de transformació i la combinació d’elements diversos són el mirall de les relacions, passades i presents, de l’home amb la natura que l’envolta.
Així mateix, aquests elements ens conviden a compartir la seva història com també a participar-hi i compartir-la tot contribuint a revelar la història d’un país.
EL Museu del Suro és col·laborador d’aquestes jornades sobre societat industrial.

Propòsit:
L’agricultura i la silvicultura han estat elements fonamentals per al desenvolupament del nostre país. És important, doncs, que l’estudiem centrant la nostra mirada en la transformació industrial generada.

Destinataris:
Jornades obertes a tota la societat. Dirigides especialment a estudiosos, docents, investigadors, gestors culturals, patrimonials i turístics, estudiants, …

Temes:
– Aprofitament del bosc, en sentit ampli
– Evolució del món rural
– Conreus i maquinària agrícola
– Molins i farineres
– Museus, en perspectiva
– Destil·lats: veremes, producció i cellers
– Etc.

Participació:
Data límit per a presentar ponències i comunicacions: 28 de febrer del 2019.
Més informació a:
https://youtu.be/hIUyrdw_x8A

Organitza:
Amics de la UNESCO de Girona

Amb el suport de:
Universitat de Girona
Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO (FCACU)

I la col·laboració de:
Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC)
Ecomuseu La Farinera de Castelló d’Empúries
Museu del Suro de Palafrugell
Museu Etnològic de Ripoll

La Fira de Vins i Caves de Catalunya a la plaça de Can Mario

La 38a edició de la Fira de Vins i Caves de Catalunya tindrà lloc a Palafrugell el divendres 31 d’agost, el dissabte 1 i el diumenge 2 de setembre, de 20 a 24 h. La Plaça de Can Mario serà el centre neuràlgic de la Fira, on els visitants podran gaudir dels millors vins i caves catalans.

Durant la Fira hi haurà jornades de portes obertes al Museu del Suro, a la Fundació Vila Casas i també a les sales d’exposicions de la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs. A més, el Museu ha programat un tastet sensorial i una visita guiada a l’exposició permanent. Aquesta activitat tindrà lloc cada dia de la Fira a les 20.15 i a les 21.00 h respectivament.

La Fira comptarà amb la presència de totes les Denominacions d’Origen (DO) catalanes, amb un gran protagonisme de la DO Empordà. L’objectiu és el de donar a conèixer els vins i caves catalans no només als professionals de la restauració, i a la gent del país, sinó també als molts visitants de diferents nacionalitats que aquests dies estan de vacances a la Costa Brava, tenint en compte la promoció de tots els vins i caves, des de les principals empreses elaboradores a les més petites i no tan reconegudes.

La Fira està organitzada per la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palafrugell, l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social “La Caixa”. La primera Fira de Vins i Caves de Catalunya a la Costa Brava va tenir lloc precisament a Palafrugell, l’any 1981.

Descobreixen “l’assassí del Museu del Suro”

Palafrugell, 20 d’agost de 2018. Més de 40 persones van poder gaudir divendres passat al vespre d’un Cluedo en viu al Museu del Suro de Palafrugell. Aquesta activitat, organitzada pel Museu del Suro i l’associació El Gremio de la Càbala, va comptar amb nou actors representant els diferents papers de treballadors del museu i detectius, durant una hora i quart. Degut a l’elevada participació i la gran quantitat de grups en llista d’espera, s’està buscant una data per repetir aquesta activitat i satisfer les persones que en aquesta ocasió no varen poder participar.

Després de sopar tots junts al Museu, els inspectors del “cas del museu” varen presentar la situació a la quarantena de jugadors i varen repartir la documentació del cas. Distribuïts en deu grups, durant una hora els detectius van interrogar als diferents sospitosos que estaven repartits pel museu per treure les conclusions i, finalment, en una darrera reunió a l’auditori els grups varen presentar els seus sospitosos i es va resoldre el cas.

El Cluedo és un joc de taula en el que s’ha de resoldre un assassinat mitjançant les pistes que es donen en diverses cartes i sobre un tauler. En la seva versió “en viu”, els personatges són actors que representen els diferents papers del cas i interactuen amb els participants explicant els diferents punts de vista per tal que els jugadors puguin lligar les pistes i trobar l’assassí.

De la col•laboració del Museu del Suro amb El Gremio de la Càbala també en va sortir una altra activitat amb molt seguiment, un scape room organitzat fa uns mesos que es va haver de repetir diverses vegades per satisfer la gran demanda que es va generar.

Amb aquestes activitats s’aconsegueix que s’interessi en els museus un públic més jove i familiar, apropant-se d’una forma lúdica i interactiva, fora de l’horari habitual, generant una gran satisfacció. Una forma de fidelitzar els visitants del museu del futur.

Premis Les Gavarres 2018

Ja s’han publicat les bases dels Premis Gavarres organitzats pel Consorci de les Gavarres. Podeu consultar-los clicant http://www.gavarres.cat/ca/premis_les_gavarres_2018.html.
Els premis són:
Premi Joan Xirgo: L’objectiu dels Premi és dotar una proposta de projecte inèdit sobre qualsevol temàtica que contribueixi al coneixement, estudi i desenvolupament dels valors del massís de les Gavarres.
Premi Cirera d’Arboç: L’objectiu del Premi és valorar una trajectòria vital d’accions directes i palpables, dutes a terme en l’àmbit de les Gavarres. Reconeixent les contribucions a la conservació, la millora o la descoberta dels valors naturals i culturals del massís.

Activitats al voltant de la pela del suro

La indústria surera ha estat, des de fa molts anys, la principal activitat industrial de Palafrugell. Amb el temps el sector terciari ha anat prenent protagonisme a la indústria; malgrat tot, a Palafrugell la indústria surera encara és viva.

Per donar a conèixer una activitat ben tradicional de casa nostra, el proper dissabte, dia 30 de juny, a les 11.30 h, el Museu del Suro ha organitzat una activitat al voltant de la pela del suro a la plaça de Can Mario que s’acabarà amb la degustació d’un vermut de l’Empordà. L’acte forma part de les activitats exclusives organitzades per la campanya Palafrugell+ i serà gratuïta per a qui tingui el tiquet d’aquesta promoció.

La pela del suro es fa en una època curta de l’any i en llocs poc accessibles, lluny de les poblacions. És una tasca desconeguda fins i tot per la gent del propi territori i, especialment, per les persones que venen en època de màxima afluència turística.

L’ofici del pelador no ha canviat amb el pas del temps, el procediment de treure el suro dels arbres és el mateix des de fa centenars d’anys. Amb una sola eina, una destral, es pot fer tot el procés. Aquesta feina es pot començar a fer quan arriba la calor de l’estiu, concentrant-se en els mesos de juliol i agost.

Els dies 7 i 21 de juliol, es faran també peles de suro comentades. En aquestes ocasions es faran en un marc més forestal, una sureda propera al nucli de Llofriu. En una petita caminada des del Centre Cultural Bassa Rocas es parlarà de les característiques de les suredes i del paisatge de les Gavarres. Després es farà la pela i un taller de confecció d’un test amb el suro obtingut. Durant l’activitat es faran explicacions sobre la biologia de l’alzina surera, el suro i les seves característiques i particularitats i es farà una aproximació i reconeixement de l’ecosistema de les suredes.

Per participar d’aquestes demostracions caldrà formalitzar la reserva al Museu del Suro de Palafrugell.

Per més informació us podeu dirigir a info@museudelsuro.cat o al telèfon 972 30 78 25

1 9 10 11