Premsa

Dibuixem un somni fluorescent per a la Setmana de la Ciència

El Museu del Suro us proposa un taller d’experimentació amb llum negre per a celebrar la 23a Setmana de la Ciència.

Entre els dies 9 i 18 de novembre se celebrarà a Catalunya la 23a Setmana de la Ciència. Durant la Setmana es duen a terme tot un munt d’activitats de divulgació científica arreu del nostre territori. Jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers científics… tot un ventall de possibilitats al teu abast. Aquesta iniciativa està coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.

“Dibuixem un somni fruorescent” és l’activitat que proposa el Museu pel dia 17 de novembre a les 18.00 h. Es demana que els participants vinguin amb roba fosca; és una activitat indicada per a families i recomanada per a majors de 4 anys. Cal inscripció prèvia.

A més, durant els dies 17 i 18 de novembre, i en motiu de la Setmana de la Ciència, seran jornades de portes obertes al Museu del Suro.

Per a més informació trucar al 972 30 78 25.

Dia Europeu de l’Enoturisme

Els Museus del Vi d’Espanya organizen Free Tours pel Dia Europeu de l’Enoturisme
Prop d’una vintena de museus repartits per tota la geografia nacional realizaran visites guiades simultáneas amb fins solidaris.
El pròxim 11 de novembre se celebra el Dia Europeu de l’Enoturisme. La iniciativa posada en marxa el 2009, per la Xarxa Europea de Ciutats del Vi (RECEVIN) se celebra a països com Itàlia, França i Portugal, a més d’Espanya, i el seu objectiu és promocionar els territoris vinícoles com actius econòmics i estimular l’enoturisme, un sector que cada vegada té més demanda i acceptació.
Els fons recaptats en els Free Tours seran donats a la Fundació Aladina, per donar suport en la seva encomiable tasca d’ajudar a nens i adolescents malalts de càncer i les seves famílies.

Un free tour és una visita guiada a un espai turístic / cultural que es caracteritza per no tenir una tarifa fixa de cost. D’aquesta manera els visitants tenen l’opció, en finalitzar la visita, de pagar la quantitat que considerin oportuna pel servei en funció del grau de satisfacció de les seves expectatives.

La proposta de free tour del Museu del Suro es realitzarà el dia 10 de novembre a les 18.00 h i té per títol “El suro i el vi”.

El Museu del Suro participa a Som Cultura

Per tercer any consecutiu, el Museu del Suro participa a Som Cultura, el mes de les experiències culturals a la Costa Brava i el Pirineu de Girona, organitzat pel Club de Cultura i Identitat del Patronat de Turisme Costa Brava Girona. Aquest any, el Museu organitza dues activitats familiars per acostar el món del suro a la població, el dissabte 3 de novembre.

“El Suro amb cinc sentits” tindrà lloc el proper dissabte al mateix Museu a les sis de la tarda. L’espai es transformarà en un indret de descoberta, on les diferents sales, els objectes i la interacció amb ells narraran de forma poètica la història d’en Neil. Guiats per Suri Meyer, experta en navegacions a nous continents, els participants viuran una experiència que els involucrarà amb tot el cos, els sentits i la imaginació.

El mateix dissabte, però aquesta vegada davant del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, el Museu del Suro, junt amb altres museus de les comarques gironines, surt al carrer amb “Creació de jocs de taula de suro”, en una marató de tallers per descobrir en família el patrimoni del nostre territori. L’activitat tindrà lloc de 2/4 de dotze a 2/4 d’una del migdia.

Som Cultura, continuant amb la commemoració de l’Any del Turisme Cultural, ofereix durant el mes de novembre una selecció d’activitats culturals genuïnes per descobrir l’àmplia oferta cultural, patrimonial i d’espectacles de les comarques gironines.

L’esdeveniment pretén estimular l’interès i el consum cultural tant dels habitants locals com dels visitants; donar a conèixer nous productes mitjançant noves fórmules i llenguatges; sorprendre amb propostes culturals innovadores, en definitiva, reivindicar el patrimoni monumental, artístic i tradicional de les comarques gironines.

Setmana del Turisme Industrial

Del 3 al 11 de novembre de 2018 es celebra la Setmana del Turisme Industrial, una oportunitat per a descobrir en família el patrimoni industrial de Catalunya: museus, antigues fàbriques, mines, colònies tèxtils, molins de paper, centres d’interpretació, i fins i tot algunes empreses, obren les seves portes a tothom perquè descobrim “Com es fan les coses”.
El Museu del Suro s’adhereix en aquesta iniciativa amb una jornada de portes obertes el dia 4 de novembre i el Bus a Cegues, una activitat sorpresa dins la “Ruta del pa i del suro” (el dia 3 de novembre a les 10.30h).

El Museu del Suro i el restaurant La Cuina de l’Isaac presenten l’activitat les Tapes dels Tapers

L’experiència de Les tapes dels tapers està organitzada conjuntament pel Museu del Suro i el restaurant la Cuina de l’Issac i és un maridatge entre la cultura, el patrimoni i la gastronomia. Es començarà amb una visita guiada al Museu per apropar el visitant a la “civilització” surera, substrat de totes les poblacions situades al voltant de les Gavarres. El Museu es troba en el conjunt patrimonial surer rehabilitat més rellevant d’Europa, on el propi edifici del Museu és un dels elements més importants. Durant el recorregut guiat es parlarà de l’íntima relació entre la gastronomia i les formes de vida dels treballadors de la manufactura i la indústria surera.

Seguidament al Restaurant La Sala Gran de Llofriu es gaudirà d’una experiència culinària de la mà del xef Isaac Sabrià, amb el tast d’una selecció dels menjars de que gaudia la gent del territori: les Tapes dels Tapers, una proposta des de la memòria. La selecció dels plats representa la cuina tradicional dels tapers, tant dels menjars de diari (bacallà, peixopalo o el suquet de gatets) com dels de les festes i les xefles a les que estaven tant avesats, amb l’arròs a l’estil empordanès o el mar i muntanya amb les mandonguilles amb pop de Palamós i trompetes de la mort.

L’Isaac Sabrià és la tercera generació dels Sabrià a la Sala Gran, un espai gastronòmic a Llofriu on la cuina d’autor i la cuina de producte de l’Empordà es fusionen, recuperant i desenvolupant la cuina tradicional catalana, sempre amb els millors productes de la terra i oferint a taula el que correspon a cada temporada. Després de la seva formació amb experiències amb xefs de diferents espais, com Espai Sucre, Torre de Can Roca, Celler de Can Roca i Via Veneto, retornà al restaurant familiar on hi creà “la cuina de l’Isaac” amb la filosofia de la sostenibilitat, la cultura, la tradició i la innovació. Aquests valors són els que l’han mogut a la recuperació d’aquest plats tradicionals que es presenten en aquesta campanya de la cuina de la nostra memòria.

Està previst que la visita comenci a les 12.00 h al Museu del Suro i el dinar cap a les 14.00 h al restaurant la Sala de l’Isaac. Aquesta activitat es podrà fer a la primavera i a la tardor, de dilluns a divendres, a excepció dels mesos de juliol i agost, per a grups de mínim 15 persones i per un preu total de 32€ per cap (que inclou la visita guiada al Museu i el Menú degustació a la Sala Gran de Llofriu.

No ens hem d’imaginar la cuina dels tapers com un fenomen estàtic. Canvia al llarg de la història per les transformacions en l’estructura socioeconòmica (dels tapers als surers, de l’artesanat al proletariat industrial, d’una majoria d’homes al domini de les dones en les fàbriques, del lent xup-xup al menjar de les presses amb el fogó de carbonet per fer la fregida…).

Es matisa també en funció d’unes geografies que, amb el desenvolupament actual de les comunicacions i el fenomen de la globalització, podrien semblar ridícules, però que eren diverses i donaven la impressió, amb les tecnologies existents en el passat, de formar part d’un territori més ampli. La proximitat a la costa o als medis forestals, sota els paràmetres de mobilitat de fa un segle i mig, va generar un paisatge gastronòmic, una cultura de sabors plural, molt vinculada a unes formes pròpies de gestionar el temps lliure (cuina de barraques) i d’uns recursos alimentaris propers i diversos (des de les hortes amb una qualitat i diversitats sorprenents amb els ulls actuals a una pesca rica, saborosa i accessible, passant per la cacera, fins i tot d’esquirols i rates…). També tingueren molt de pes uns recursos forans, abans molt comuns i a l’abast de les butxaques modestes. Ens referim a la cuina del bacallà (peixopalo, tripa i bacallà), una cuina que, per la falta de bon subministrament, va ser víctima d’una discontinuïtat històrica que pràcticament i, amb sanes excepcions, ha arribat fins els nostres dies.

Les escassetats habituals, la senzillesa associada a les presses, feien que s’aprofitessin bé les ocasions (els “extraordinaris”), a vegades de forma pantagruèlica. Ara ho podem anomenar una forma antiga de menjar. Autèntiques “gavellades” segons Pla, absolutament excessives des d’una perspectiva actual. Serveixi d’exemple la celebració d’un bateig, a Sant Sebastià de la Guarda, l’any 1889. Es va “menjar de primer un gran arròs, de segon, estofat, i, de tercer, peix amb pèsols. De postres coca de sucre amb vi ranci i, per concloure aquest festí, verats i cebes”.

Martí Roger ens descriu l’any 1911 quina era l’alimentació bàsica dels treballadors de la indústria surera: “A l’olla no’y manca un bon tall de carn ni gallina, (…); hi solen menjar també pollastres, perquè la dona en cria aprofitant el petit pati. Al matí, ans d’anar al treball, prenen cafè, que compren als que el passen a vendre pels carrers. Per esmorzar solen menjar sopes i el que va sobrar del sopar el dia abans; per dinar, escudella i carn d’olla; qualsevol friolera, amb un bona llesca de pa, per berenar, i una bona bullida de llegums o de verdura, a més d’un plat de carn o estocafix per sopar. Tots beuen vi en tots els àpats.”

Un dels ingredients que històricament formava part de l’alimentació bàsica, i que extraordinàriament enriquia els plats de festa i de colles, era el peixopalo, l’estocafix de què parlava Roger. El costum d’aquest peix es documenta a partir del segle XVI i arrela ràpidament fins convertir-se en un clàssic de la cuina popular. Era un menjar econòmic, cosa que facilitava el seu accés a les classes més humils, i de llarga conservació, el que permetia la distribució a les zones més allunyades dels llocs de pesca.

Pel Museu del Suro i pel Restaurant la Cuina de l’Isaac és una oportunitat d’oferir una experiència sensorial que permet adquirir al visitant un millor coneixement del que ha suposat la indústria surera i com la gastronomia ha col•laborat en definir el genius loci del que parlava Josep Pla i que ens arrela d’una forma global a l’entorn.

Per més informació us podeu dirigir a info@museudelsuro.cat o trucar al 972307825.

Ruta Surera del Baix Empordà

El món surer català té el seu epicentre a l’Empordà (no va ser fins al 1936 que es va dividir en l’Alt i el Baix Empordà). Aquesta ruta s’ajuda d’aquesta matèria primera per a explicar com aquest recurs natural, que vesteix els boscos de les Gavarres, ha estat clau en el desenvolupament de les activitats econòmiques de la zona. Des de la pesca, en els seus primers usos, fins a la fabricació de material per a les impressores 3D, que està en fase experimental, el suro ha esdevingut clau en aquesta comarca ara reconeguda per les seves platges, la seva gastronomia i pels seus paratges d’una bellesa extraordinària.

Passejarem per boscos d’alzines que no només contenen suro. Coneixerem diferents tècniques de pesca i com el suro hi juga el seu paper. Ens impressionarem visitant part de la fàbrica de suro més important del món, reconvertida en museu, ens deixarem endur per la curiositat de saber què hi ha darrera d’un simple tap de suro i com l’economia del suro va influir en sectors tan dispars com el ferrocarril, ja desaparegut.

Per a més informació visiti http://www.surtderecercapercatalunya.cat/ruta_surerabaixemporda/

Subvenció de la Diputació de Girona per a noves tecnologies 2018

El Museu del Suro ha gaudit aquest any 2018 d’una subvenció de la Diputació de Girona per a la compra d’un televisor Samsung 65′.
Dins de la línia de subvencions als museus i col·leccions de les comarques gironines per dotar-los d’equipaments relacionats amb les noves tecnologies, en l’Àrea de Cultura, Noves Tecnologies, Esports i Benestar de la Diputació de Girona, per tal que Museus i Col·leccions de les comarques gironines es dotin d’equipaments relacionats amb les noves tecnologies per l’any 2018.
Aquesta subvenció s’ha destinat a la compra d’un televisor Samsung de 65 pulsades i el seu corresponent suport amb rodes per a fer-la més manajable. Aquests nous aparells serviran per a poder complementar exposicions, xerrades, col·loquis… amb continguts digitals.

Jornades Europees de Patrimoni 2018

Les Jornades Europees de Patrimoni (JEP) se celebren a Europa durant un cap de setmana entre setembre i octubre. L’edició 2018 a Catalunya se celebrarà els dies 12, 13 i 14 d’octubre. Palaus, castells, monestirs, jaciments, jardins històrics, i altres espais patrimonials, obriran les seves portes perquè els ciutadans gaudeixin de visites gratuïtes i puguin conèixer en profunditat el seu patrimoni, la millor manera d’aconseguir la implicació social en la seva salvaguarda i valoració. El Museu del Suro participa a les Jornades Europees de Patrimoni organitzant una passejada guiada per conèixer el patrimoni que la indústria surera ha deixat a la vila de Palafrugell. En el recorregut es podrà veure com la implantació de la indústria va transformar la vila. A les 11.00 h, activitat gratuïta i cal inscripció prèvia al 972307825. Apte per a tots els públics.
Durant els dies 13 i 14 de novembre, jornades de portes obertes al Museu del Suro i a la Torre Guaita de Sant Sebastià de la Guarda

18è Cap de Setmana Ibèric amb una activitat nocturna i una visita teatralitzada

El proper dissabte 6 i el diumenge 7 d’octubre de 2018 es celebra el 18è Cap de Setmana Ibèric que organitza la Ruta dels Ibers, projecte del Museu d’Arqueologia de Catalunya al voltant dels diferents jaciments ibèrics del país. Amb el títol “Domesticant l’aigua”, s’organitzaran activitats gratuïtes com reconstruccions històriques, tallers d’experimentació, visites guiades i teatralitzades, exposicions, tasts de menjar i beguda ibèrica… per descobrir com era la vida fa 2.000 anys a les nostres terres.
Palafrugell compta amb el jaciment de Sant Sebastià de la Guarda que, fa tres anys, forma part de la Ruta dels Ibers i organitza diferents activitats durant el Cap de Setmana Ibèric. El dissabte, 6 d’octubre, a les 22.00 h, Josep Burch farà una conferència a la Torre de Guaita de Sant Sebastià sobre El Vi i els ibers, i després es podrà fer una passejada nocturna comentada pel jaciment i un tast de vi de la DO Empordà.
El diumenge, dia 7 d’octubre, es farà una visita teatralitzada als poblats de Sant Sebastià de la Guarda i Castell, per la qual es disposarà d’un autobús pel desplaçament entre els dos jaciments. En aquesta visita es convidarà a conèixer com es gestionava l’aigua en època ibèrica.
El Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda és el testimoni de l’ocupació d’un lloc privilegiat des de fa, al menys, 2.600 anys. A part de la visita al jaciment ibèric (segles VI a I aC), es pot gaudir d’una torre de guaita del segle XV (Bé Cultural d’Interès Nacional), una ermita i hostatgeria del segle XVIII i un far del segle XIX.
Les primeres excavacions programades al jaciment ibèric s’iniciaren l’any 1984 i van seguir fins l’any 1987. Amb les obres de remodelació de l’antiga hostatgeria, als anys noranta, es van fer campanyes d’urgència per poder documentar les noves troballes, ja que el jaciment arqueològic també s’estén per sota les construccions.
Des de 1998 es varen fer excavacions continuades per les quals l’Ajuntament de Palafrugell va fer un conveni amb la Universitat de Girona, finalitzant la intervenció amb la realització d’obres de consolidació de les estructures i d’adequació per a les visites l’any 2015.
En les primeres intervencions es posaren al descobert diverses estructures d’habitació corresponents a diverses fases constructives i restes de ceràmica d’entre els segles VI aC a II aC. En les darreres campanyes s’ha pogut documentar un conjunt d’habitatges i de sitges que funcionaren des de mitjan del segle V aC fins al primer quart del segle I aC.

Conflicto ambiental, saberes locales y alcornocales andaluces

Dr. Agustín Coca Pérez.
Antropólogo ambiental.
Universidad Pablo de Olavide.

La situación del alcornocal del sur andaluz es alarmante. Según estudios realizados, en las últimas cinco décadas han muerto casi la mitad de los alcornocales existentes en el Parque Natural Los Alcornocales. Buena parte de los pies existentes en Cádiz y Málaga, que suponen la mitad de los alcornoques andaluces, sufren el decaimiento progresivo conocido como la seca, que acaba irreversiblemente con la vida del árbol. Por miles se cuentan las hectáreas de arboleda seca ante un mal que augura en mayor o menor plazo la muerte de este bosque. La regeneración forestal es mínima y hay una escasez de plantas jóvenes. Estos territorios forman parte de la red de espacios protegidos de Andalucía, e incluso, de figuras de protección de ámbito internacional (Reserva de la biosfera intercontinental del Mediterráneo), lo que no lo exime de las problemáticas planteadas. Entre las causas de este decaimiento se plantean múltiples factores (cambio climático, aparición de hongos, lluvias ácidas…) si bien, los sectores agrarios locales centran la responsabilidad en la gestión llevada a cabo por los propietarios públicos y privados, así como por las distintas administraciones responsables.
En este desolador contexto se han movilizado un grupo de hombres y mujeres para frenar esta situación. Como ocurre en otras regiones amenazadas del planeta, sus habitantes, lejos de ser silenciosos cómplices exigen una gestión eficiente de su entorno. Se trata de sectores agrarios locales que vinculan su futuro al devenir de estos bosques. Que plantean unas reivindicaciones que lejos de referirse al plano exclusivamente laboral, tiene su sentido en el ámbito estrictamente ambiental.
La Asociación de Corcheros y Arrieros de Andalucía (ACOAN) está formada por hombres y mujeres cuyas economías dependen, en buena medida, de las prácticas relacionadas con su entorno forestal. Descendientes de las familias que resistieron al exilio migratorio provocado por el desmantelamiento de la dehesa tradicional, se emplean en fincas cuya producción se orienta mayoritariamente al aprovechamiento cinegético y al corcho. Durante el invierno practican la recogida del brezo, de cepas, de hongos, de currucas, de leñas. Son los arrieros que retiran las piezas de monterías, los rehaleros que participan en las batidas, etc. Son las personas que en verano forman parte de las cuadrillas que cosechan el corcho.
La principal característica de estos colectivos es que “saben” de campo. Son mujeres, pero sobre todo los hombres, que despliegan habilidades que afectan sensiblemente al entorno vivo en el que actúan. Son poseedores de saberes locales que se han forjado procurando el cuidado que precisa estos socioecosistemas. Son personas con habilidades y destrezas, muchas de ellas especializadas, como las relacionadas con la extracción del corcho. En estas labores, los maestros ostentan pericias artesanales precisas para realizar tareas que exigen habilidad con un alto grado precisión y que adquieren tras años de aprendizaje. Conocimientos de cirujanos de monte fundamentales para la continuidad de esta especie.
Estos sectores fueron testigos, desde una posición periférica y sin ser interpelados, de todas las transformaciones acaecidas desde hace décadas en estos territorios. Cambios que entre otras consecuencias eliminaron la mayoría de las actividades agroforestales entre los años cincuenta y setenta del pasado siglo, privilegiando el uso cinegético frente al ganadero. Vieron, como expectadores pasivos, imponerse las políticas ambientales, los programas de desarrollo agrario, etc. Hombres y mujeres que en este momento de deforestación intensiva alzan la voz y exigen participar de forma activa en la futura gestión de su entorno.
Para ello nace la Asociación de Corcheros y Arrieros de Andalucía (ACOAN). Con una estructura horizontal en la que predomina la toma de decisiones asamblearias, su objetivo es articular una respuesta ante el deterioro masivo del alcornocal. Plantea un claro diagnóstico: la gestión ineficiente obstaculiza la regeneración de la arboleda y las prácticas adecuadas. Entienden que su aportación como conocedores del monte y especialistas locales es clave para paliar las problemáticas ambientales. Como primeras medidas proponen regular las malas prácticas repobladoras, controlar la carga excesiva de herbívoros, así como cambiar la manera de ejecutar los descorches.
Con algo más de un año de vida esta asociación ha logrado lo que para sus promotores parecía un sueño: unir a la mayoría de los hombres y mujeres empleados en estas actividades agroforestales e incidir en la regulación de la actividad corchera en la temporada de 2018. La unión del colectivo se preparó en la exigencia de incrementos salariales para mejorar sus precarias economías, pero también para disminuir los desenfrenados ritmos destajistas, con efectos positivos para el propio cuerpo del corchero y para la arboleda. Finalmente consiguieron estos propósitos en la mayoría de las fincas públicas y particulares, quedando al margen algunas del Ministerio de Defensa que se contrataron por debajo de los precios convenidos.
Hoy, son conscientes que quedan muchos pasos por andar, para lograr los objetivos propuestos: reconocimiento oficial del descorche como saber artesanal, incorporar a aprendices y mujeres en una actividad tradicionalmente masculinizada, etc. Saben que sin las medidas reforestadoras, sin el control de los herbívoros y sin su participación a la hora de decidir la gestión y de realizar las prácticas forestales, difícilmente podrán revertirse las amenazas que se ciernen sobre estos montes. Son conscientes también que han de aunar esfuerzos y estrategias con otros sectores: con los propietarios sensibles a estos problemas, con iniciativas institucionales acordes con sus objetivos, con el movimiento ecologista, que desde el principio apoyó la mayoría de sus reivindicaciones, y con otros actores para lograr el objetivo final: mantener vivos sus bosques de alcornoques.
Los alcornocales del sur de Andalucía, de este rincón del Mediterráneo, se mueren. Pero en su agonía, los colectivos locales, los descendientes de los viejos carboneros, de los maestros taladores, ceperos, leñadores, arrieros y corcheros… “los camperos” de nuestra Andalucía de hoy, reivindican de forma activa sus saberes de especialistas para gestionar con eficiencia y mimo su entorno. Saben que el cuidado de estos árboles sólo es posible desde prácticas respetuosas en manos de artesanos valorados. El camino es largo, los actores a conciliar muchos, y los intereses serán a veces encontrados. Pero sin lugar a dudas, los primeros pasos están dados, para que uno de los alcornocales más extensos del planeta, tengan una segunda oportunidad.

1 8 9 10 11