| Festa de la pela del suro |
|
Des d'aquí >> Fotografies | Vídeo
Palafrugell compta amb una tradició surera que es remunta fins el segle xviii. El suro ha sigut la base de l’activitat econòmica de bona part del Baix Empordà fins l’entrada del turisme, cap els anys 50 del segle xx. No es pot dir, però, que sigui una activitat desapareguda, ja que encara s’hi mantenen indústries que fabriquen taps de vi, de cava, paper, roba i aglomerat de suro. L’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya, l’Institut Català del Suro i el Museu del Suro, l’únic dedicat monogràficament a aquest tema en tot l’Estat espanyol, tenen la seva seu a Palafrugell. L’escenari escollit per celebrar la festa és el poc conegut nucli antic de Llofriu, al centre de l’Empordanet, un espai immillorable que interrelaciona Palafrugell amb les Gavarres, amb el bosc. La realització de la Festa a Llofriu suposa, a més, un element de reequilibri a microescala en potenciar aquest nucli que, fins ara, havia quedat fora de les grans línies de promoció del municipi. Un eix bàsic per a la realització d’aquesta Festa de la Pela del Suro és la participació ciutadana que suposa la implicació de gairebé un centenar de persones en la organització. Sorgida de l’àrea de Cultura , l’Institut de Promoció Econòmica, l’Associació d’Amics i Veïns de Llofriu i el Museu del Suro, també hi col·laboren diverses associacions palafrugellenques en les diferents activitats. La Festa de la Pela del Suro és doncs una oportunitat de reflexió identitària, d’implicació i participació de la comunitat i de recreació i projecció cap a l’exterior de la civilització del suro. Amb paraules de Josep Pla: “L’enorme commoció produïda per la indústria a la comarca, fou, doncs, aquesta: haver instaurat un règim de jornals alts, d’haver donat als artesans la màxima capacitat adquisitiva (...). La conseqüència fou la creació d’un to molt elevat de vida en tota la jerarquia de la indústria, des del fabricant fins a l’aprenent, la creació d’una manera d’ésser, d’una civilització –perquè l’art de fer taps a la mà fou una autèntica civilització. (...) La mecanització, la transformació de l’artesanat en indústria, ha mort l’ofici meravellós, graciós, ple d’habilitat, de fer taps a la mà (...). La bona cuina, les platxèries de les colles d’amics a les barraques de les platges, l’afició a cantar i ballar, els grans cafès, les innombrables societats, les primeres cooperatives, l’interès per les bones escoles, els primers cementiris civils, l’aparició de nuclis de persones de religió reformada, les idees republicanes i federals, les lògies francmaçòniques, l’animadversió apriorística per totes les formes d’autoritat, la tendència a tenir un rei al cos... tot això i moltes coses més - l’indefectible cafè, copa i puro - són indestriables. Formen part d’un magma social, constitueixen un entrellat d’habilitats i febleses,...” (Josep Pla: El meu país. 2ª edició. Obra completa, vol, VII. Barcelona, 1974) Enguany, la X Festa de la Pela del Suro es celebrarà el dissabte, dia 19 de juny a Llofriu. Properament en publicarem la seva programació. Des d'aquí >> Fotografies | Vídeo |