Exposicions

Llum i paisatge. Pintura de Josep Plaja

13.4.19 - 13.10.19

Exposició oberta al públic a la Torre de Guaita de Sant Sebatsià
Durant la temporada d’obertura al públic de la Torre de Guaita de Sant Sebastià, es podrà veure pintura de l’artista palafrugellenc Josep Plaja. La seva obra s’ajusta perfectament als objectius de les exposicions programades a la Torre de Guaita. Es tracta del programa “Paisatges pintats a Sant Sebastià”, que escull cada any un artista destacat en paisatgisme per mostrar-lo en un espai privilegiat d’observació com és la Torre, el terrat de la qual és el punt més alt de la muntanya de Sant Sebastià i des d’on es pot tenir una experiència visual de 360º.
Plaja es defineix com a pintor neorealista, i quasi afinaríem que neoimpressionista, donat el tracte que fa de la llum i dels colors. En les seves obres hi trobem la seva interpretació d’uns espais que podem reconèixer fàcilment, destacant un exquisit tracte dels colors i, especialment, de la llum. Una llum particular que ens transmet Plaja de la seva intrepretació del paisatge.
Josep Plaja va cursar estudis de Belles Arts a l’escola Massana de Barcelona. És habitual dels concursos de pintura i de pintura ràpida, que sovint reconeixen la seva qualitat.

Súber. Fotografies de Manutrillo

11.5.19 - 31.12.19

Obertura de l’exposició el dissabte 11 de maig a les 19.30 h.Entrada lliure.
Manutrillo és un fotògraf andalús que ha fet una immersió en el món dels boscos, especialment de les suredes. Per a aquesta mostra ha realitzat un important treball de camp per les suredes de la Mediterrània il•lustrant una tasca comuna amb una gran diversitat cultural en els diferents territoris on es desenvolupa. Compta amb l’assessorament d’Agustín Coca, qui aporta una visió antropològica en els textos que acompanyen l’exposició. Un maridatge científic-artístic amb anys de col•laboració que han donat lloc a dos reeixits documentals. Els uneix el compromís de mostrar els boscos mediterranis com a productes socials i l’entesa entre cultures com l’única forma d’abordar els problemes de conservació en el marc de la crisi global. La sureda no es pot entendre sense els homes i les dones del camp, ni ells, sense el seu entorn.
La mostra està formada per 40 imatges en blanc i negre. A través d’elles mostra el treball al bosc, comú en tots els països on es realitza, donant molta rellevància a les persones, a través dels retrats dels autèntics protagonistes, els peladors. Destaquen les seves mirades, en comunicació directa amb l’observador, humanitzant i socialitzant una labor encara poc coneguda pel gran públic. Aquesta última és la seva missió, com ells mateixos diuen: “Després de Súber, destapar una ampolla mai serà el mateix.”

La joia del Museu: Les fàbriques cremen

18.5.19 - 17.5.20

“La joia del museu” té l’objectiu cada any de treure a la llum peces importants dels fons i valorar la tasca dels museus en la conservació del patrimoni. La “joia” que mostrarà enguany el Museu del Suro s’ha titulat “Les fàbriques cremen”. S’exposaran eines i aparells usats per l’extinció d’incendis dins la fàbrica.

El repte de dissenyar joies en suro

28.6.19 - 1.9.19

Des del Museu, d’acord amb la Asociación de Joyas de Autor (AJA) es va enviar una capsa de suro on hi havien diversos materials també de suro (boles i arandel•les de tap de cava), plaques de metall i pedres semiprecioses i es va convidar a una sèrie de joiers que havien manifestat prèviament el seu interès perquè presentessin una creació pròpia feta amb aquests materials.
El retorn de la feina de tretze dissenyadors joiers, el resultat del repte plantejat, és el que es pot veure en aquesta exposició. S’ha comptat amb el suport de l’Institut Català del Suro que ha subministrat les peces de suro als dissenyadors i amb la implicació del creador palafrugellenc Lluís Solano.

Fabricant pulque. Exposició de fotografies de Marco Antonio Hernández Badillo

6.7.19 - 29.9.19

El pulque és una beguda fermentada tradicional de Mèxic, elaborada a partir de l’aiguamel”, extreta del “ágave” o “Maguey pulquero”, que es consumia des de molt abans de la conquesta, en l’actualitat a una part de Mèxic i d’Estats Units, tot i l’impacte de la cervesa i altres begudes alcohòliques.
Aquesta mostra es basa en el treball fotogràfic fet per Marco Antonio Hernández l’any 1997, segurament el darrer testimoni d’aquesta activitat a l’Hacienda de Tecajete. Un treball profundament modificat per l’arribada del ferrocarril a l’Estat d’Hidalgo que va incrementar la presència del pulque de la zona a Ciutat de Mèxic, haguent de millorar l’organització, imposant una nova organització del treball; la creació de les grans Hisendes-poble amb casa del patró, cavallerisses, cases pels empleats fetes en funció del rang, església, escola, cementiru, cases dels treballadors.