El Museu

Els edificis del Museu

Museu del Suro de Palafrugell

El  Museu del Suro s’ubica en una antiga fàbrica surera, la més important del sector industrial a Espanya. Compta, a més d’un passat rellevant dins el sector, amb uns elements poc comuns a les construccions sureres que, sovint, són edificis funcionals sense concessions als elements decoratius ni a la participació d’arquitectes reconeguts. Aquest aspecte fa encara més rellevant el conjunt en el que destaquen els elements modernistes, les dimensions i l’estructura.

L’edifici que acull l’actual Museu va ser construït l’any 1899-1900 on s’hi ubicava l’empresa Miquel, Vincke & Meyer fundada el 1900 per Joan Miquel Avellí, Heinrich Vincke Wischmeyer i Pau Meyer Unmack. En destaca la decoració de la façana principal d’estil modernista, obra de l’arquitecte General Guitart Lostalo, amb l’excel·lent treball de forja a la imponent porta de ferro del carrer Pi i Margall.

Imatge de la façana modernista de l’edifici del Museu del Suro. 
Fotografia: Pitu Garcia Batlle. Arxiu d’Imatges del Museu del Suro de Palafrugell.
Imatge de la façana modernista de l’edifici del Museu del Suro. Fotografia: Pitu Garcia Batlle. Arxiu d’Imatges del Museu del Suro de Palafrugell.

Dipòsit Modernista de Can Mario

Imatge del Dipòsit d'Aigua Modernista de Can Mario. Pitu Garcia Batlle. Arxiu d’Imatges del Museu del Suro de Palafrugell.
Imatge del Dipòsit d'Aigua Modernista de Can Mario. Pitu Garcia Batlle. Arxiu d’Imatges del Museu del Suro de Palafrugell.

Ubicat al centre de la població de Palafrugell, el Dipòsit d’Aigua Modernista de Can Mario és únic a Catalunya, una construcció excepcional dins el món surer, singularitat remarcada pel fet d’ésser Bé Cultural d’Interès Nacional des de l’any 2000. Es bastí entre 1904 i 1905, projecte de l’arquitecte General Guitart i Lostalo i estructura metàl·lica construïda per els Talleres del Arquitecto Don Juan Torras de Barcelona.

La necessitat de dipòsits per garantir la pressió de l’aigua en les fàbriques de suro en una època que no hi havia aigua corrent, va fer proliferar aquesta mena de construccions. Però en tot el sector surer català no n’hi ha cap més que, més enllà de la funcionalitat, cuidés els detalls d’imatge. Això es degué a la particular forma de treballar de l’empresa Miquel, Vincke & Meyer. En un moment d’industrialització d’una antiga manufactura artesana, aquesta va voler remarcar la seva potència a través de la imatge.

El dipòsit conserva elements que el permeten atribuir fàcilment a aquest corrent artístic. Destaca la seva part decorativa basada principalment en un espectacular treball de forja, des de la barana de l’escala, que dóna accés fins a la part superior del dipòsit i que puja en espiral al voltant del cos central, fins al coronament superior. És rellevant també l’elegant distribució dels tirants de ferro que li donen esveltesa i un aspecte molt poc comú en aquest tipus de construccions, normalment considerades secundàries i d’aparença molt funcional.

Des de dalt de la Torre Dipòsit es pot gaudir d’unes magnífiques vistes de l’Empordanet i fins i tot en dies clars es pot arribar a veure el coll del Pertús.

Si voleu fer una visita virtual al Dipòsit Modernista de Can Mario cliqueu aquí.

Cal Ganxò

Cal Ganxó és un edifici residencial construït per Joan Reig Bonany, comerciant de taps, a partir de l’any 1897. Amb la façana principal al carrer Pi i Margall, en destaca l’emmarcat de les obertures amb frontons en algunes finestres coronades amb palmetes i altres motius en relleu. A l’interior s’hi conserven els compartiments originals i una gran escala central. En algunes parts de la casa es mantenen les restes dels elements pictòrics que la decoraven, als sostres de la planta baixa.

L’edifici fou comprat per Manufactures l’any 1920, es diu que per poder accedir al pou d’aigua que tenia al pati i que encara existeix. A partir d’aquell moment és segur que perd per sempre la seva funció original d’habitatge i s’hi realitzen algunes funcions industrials. Tenim documentat que a la dècada dels 30 s’hi pintaven les rajoles de suro. A partir de 1951 s’hi feien determinades parts del procés de fabricació de “cots” (així anomenats els rodets de suro aglomerat per a màquines de filar), hi havia també copiadores de plànols i servia per emmagatzemar-hi els models de fosa. Segur que l’ús industrial de l’edifici ha estat històricament limitat, fet que ha contribuït a conservar l’estructura original de l’edifici. La perillositat d’algunes parts de Cal Ganxó en els darrers anys de funcionament de la fàbrica en va fer una construcció marginal, dedicada en el millor dels casos a traster. És una vivenda burgesa vinculada des de l’origen al suro. S’ha usat industrialment i ha estat vinculada a la fàbrica durant més de 70 anys.

Actualment és la seu del Centre de Documentació Ramir Medir i de les oficines del Museu del Suro. En un futur proper, una vinoteca ocuparà el soterrani i gran part de la planta baixa.

Imatge de la façana de Cal Ganxó des de la placeta del Museu del Suro. Pitu Garcia Batlle. Arxiu d’Imatges del Museu del Suro de Palafrugell.
Imatge de la façana de Cal Ganxó des de la placeta del Museu del Suro. Pitu Garcia Batlle. Arxiu d’Imatges del Museu del Suro de Palafrugell.

Forns d'aglomerat de suro de la Bòbila Vella

Construïts entre el 1913 i el 1915, foren els primers forns d’aglomerat negre de Catalunya i l’Estat espanyol, i un dels més antics construïts fora d’Estats Units, que es dedicaren a aquesta producció. El producte obtingut s’aconseguia escalfant el serrill de suro a altes temperatures sense cap mena d’aglutinant afegit. Era un producte essencial per l’aïllament tèrmic. Aquests forns, posteriorment, amb la construcció d’una altra planta a la dècada de 1920, es dedicaren a la fabricació de rajoles i aïllaments de vàlvules. Quan a partir de 1920 es va construir la fàbrica coneguda com Bòbila Nova, les antigues instal·lacions de la Bòbila Vella es modificaren per dedicar-se a la fabricació de paviments i recobriments per a tubs i vàlvules de suro aglomerat.

Les façanes exteriors d’aquest espai s’han acabat de rehabilitar el 2014. S’està treballant en la seva museïtzació perquè esdevingui un espai interpretat i obert al públic de manera que pugui ser visitat de forma autònoma, en grups o a través d’activitats d’animació. Aquest espai està gestionat directament pel Museu del Suro.

Imatge de l'espai dels forns d'Aglomerat. Foto: Pitu Garcia Batlle. Arxiu d'Imatges del Museu del Suro de Palafrugell.
Imatge de l'espai dels forns d'Aglomerat. Foto: Pitu Garcia Batlle. Arxiu d'Imatges del Museu del Suro de Palafrugell.