Notícies

El Museu del Suro i el restaurant La Cuina de l’Isaac presenten l’activitat les Tapes dels Tapers

L’experiència de Les tapes dels tapers està organitzada conjuntament pel Museu del Suro i el restaurant la Cuina de l’Issac i és un maridatge entre la cultura, el patrimoni i la gastronomia. Es començarà amb una visita guiada al Museu per apropar el visitant a la “civilització” surera, substrat de totes les poblacions situades al voltant de les Gavarres. El Museu es troba en el conjunt patrimonial surer rehabilitat més rellevant d’Europa, on el propi edifici del Museu és un dels elements més importants. Durant el recorregut guiat es parlarà de l’íntima relació entre la gastronomia i les formes de vida dels treballadors de la manufactura i la indústria surera.

Seguidament al Restaurant La Sala Gran de Llofriu es gaudirà d’una experiència culinària de la mà del xef Isaac Sabrià, amb el tast d’una selecció dels menjars de que gaudia la gent del territori: les Tapes dels Tapers, una proposta des de la memòria. La selecció dels plats representa la cuina tradicional dels tapers, tant dels menjars de diari (bacallà, peixopalo o el suquet de gatets) com dels de les festes i les xefles a les que estaven tant avesats, amb l’arròs a l’estil empordanès o el mar i muntanya amb les mandonguilles amb pop de Palamós i trompetes de la mort.

L’Isaac Sabrià és la tercera generació dels Sabrià a la Sala Gran, un espai gastronòmic a Llofriu on la cuina d’autor i la cuina de producte de l’Empordà es fusionen, recuperant i desenvolupant la cuina tradicional catalana, sempre amb els millors productes de la terra i oferint a taula el que correspon a cada temporada. Després de la seva formació amb experiències amb xefs de diferents espais, com Espai Sucre, Torre de Can Roca, Celler de Can Roca i Via Veneto, retornà al restaurant familiar on hi creà “la cuina de l’Isaac” amb la filosofia de la sostenibilitat, la cultura, la tradició i la innovació. Aquests valors són els que l’han mogut a la recuperació d’aquest plats tradicionals que es presenten en aquesta campanya de la cuina de la nostra memòria.

Està previst que la visita comenci a les 12.00 h al Museu del Suro i el dinar cap a les 14.00 h al restaurant la Sala de l’Isaac. Aquesta activitat es podrà fer a la primavera i a la tardor, de dilluns a divendres, a excepció dels mesos de juliol i agost, per a grups de mínim 15 persones i per un preu total de 32€ per cap (que inclou la visita guiada al Museu i el Menú degustació a la Sala Gran de Llofriu.

No ens hem d’imaginar la cuina dels tapers com un fenomen estàtic. Canvia al llarg de la història per les transformacions en l’estructura socioeconòmica (dels tapers als surers, de l’artesanat al proletariat industrial, d’una majoria d’homes al domini de les dones en les fàbriques, del lent xup-xup al menjar de les presses amb el fogó de carbonet per fer la fregida…).

Es matisa també en funció d’unes geografies que, amb el desenvolupament actual de les comunicacions i el fenomen de la globalització, podrien semblar ridícules, però que eren diverses i donaven la impressió, amb les tecnologies existents en el passat, de formar part d’un territori més ampli. La proximitat a la costa o als medis forestals, sota els paràmetres de mobilitat de fa un segle i mig, va generar un paisatge gastronòmic, una cultura de sabors plural, molt vinculada a unes formes pròpies de gestionar el temps lliure (cuina de barraques) i d’uns recursos alimentaris propers i diversos (des de les hortes amb una qualitat i diversitats sorprenents amb els ulls actuals a una pesca rica, saborosa i accessible, passant per la cacera, fins i tot d’esquirols i rates…). També tingueren molt de pes uns recursos forans, abans molt comuns i a l’abast de les butxaques modestes. Ens referim a la cuina del bacallà (peixopalo, tripa i bacallà), una cuina que, per la falta de bon subministrament, va ser víctima d’una discontinuïtat històrica que pràcticament i, amb sanes excepcions, ha arribat fins els nostres dies.

Les escassetats habituals, la senzillesa associada a les presses, feien que s’aprofitessin bé les ocasions (els “extraordinaris”), a vegades de forma pantagruèlica. Ara ho podem anomenar una forma antiga de menjar. Autèntiques “gavellades” segons Pla, absolutament excessives des d’una perspectiva actual. Serveixi d’exemple la celebració d’un bateig, a Sant Sebastià de la Guarda, l’any 1889. Es va “menjar de primer un gran arròs, de segon, estofat, i, de tercer, peix amb pèsols. De postres coca de sucre amb vi ranci i, per concloure aquest festí, verats i cebes”.

Martí Roger ens descriu l’any 1911 quina era l’alimentació bàsica dels treballadors de la indústria surera: “A l’olla no’y manca un bon tall de carn ni gallina, (…); hi solen menjar també pollastres, perquè la dona en cria aprofitant el petit pati. Al matí, ans d’anar al treball, prenen cafè, que compren als que el passen a vendre pels carrers. Per esmorzar solen menjar sopes i el que va sobrar del sopar el dia abans; per dinar, escudella i carn d’olla; qualsevol friolera, amb un bona llesca de pa, per berenar, i una bona bullida de llegums o de verdura, a més d’un plat de carn o estocafix per sopar. Tots beuen vi en tots els àpats.”

Un dels ingredients que històricament formava part de l’alimentació bàsica, i que extraordinàriament enriquia els plats de festa i de colles, era el peixopalo, l’estocafix de què parlava Roger. El costum d’aquest peix es documenta a partir del segle XVI i arrela ràpidament fins convertir-se en un clàssic de la cuina popular. Era un menjar econòmic, cosa que facilitava el seu accés a les classes més humils, i de llarga conservació, el que permetia la distribució a les zones més allunyades dels llocs de pesca.

Pel Museu del Suro i pel Restaurant la Cuina de l’Isaac és una oportunitat d’oferir una experiència sensorial que permet adquirir al visitant un millor coneixement del que ha suposat la indústria surera i com la gastronomia ha col•laborat en definir el genius loci del que parlava Josep Pla i que ens arrela d’una forma global a l’entorn.

Per més informació us podeu dirigir a info@museudelsuro.cat o trucar al 972307825.