Qualsevol projecte museístic, entès com a projecte cultural, té una finalitat obertament social. En el cas del Museu del Suro és encara més evident. El nou museu pretén ser una proposta d’interpretació de tot un sistema socioeconòmic lligat a l’extracció, transformació i comercialització del suro; un model industrial, amb unes pautes socials i culturals específiques, que conduïren tota aquesta zona cap a un sistema capitalista i, en el que persones de diverses condicions i procedències, poden veure-s’hi reflectides.

L’antic arrelament del món surer i el seu caràcter total, multidisciplinar, la seva capacitat per aportar importants referents des de totes les ideologies i formes de vida, la pluralitat que deriva d’ell, és un patrimoni important que una societat democràtica ha de tenir consciència del seu valor i, per tant, de la importància de la seva preservació.

Al fer-se efectiva la cessió al municipi de part de l’antiga fàbrica Armstrong, una fàbrica d’estètica modernista diferenciada positivament de la majoria d’edificis industrials surers i que havia estat, des d’una perspectiva històrica, la més important del sector surer català i espanyol, s’obriren grans potencialitats pel desenvolupament del Museu. Conservar, estudiar i difondre, sense exclusions, aquest patrimoni és un objectiu lícit que justifica, per si mateix, aquest projecte renovador de tal envergadura que es pretén.

El nou Museu és concebut com una infrastructura pel desenvolupament local on el suro no representa només el passat sinó també el futur. La promoció local aposta per aquesta temàtica com un dels seus eixos centrals. 

L’any 2002 l’Ajuntament de Palafrugell aprovà definitivament el projecte d’execució del nou Museu. Aquest projecte fou redactat per Joan Rodón Arquitectes SA. L’estudi d’arquitectura Joan Rodón Arquitectes SA té una àmplia experiència en intervencions sobre patrimoni arquitectònic (Biblioteca de Catalunya, Arxiu de Vilanova i la Geltrú, restauració del Palau de la Generalitat i de la Casa dels Canonges) i, en l’arquitectura de Museus (Museu Comarcal Diocesà de Lleida).

Aquest projecte preveu:

01La rehabilitació d’un Bé Cultural d’Interès Local que forma part de l’entorn d’un Bé Cultural d’Interès Nacional (la torre-dipòsit d’aigua de Can Mario) i, la reconversió de part d’un buit industrial al centre de la població en un espai de serveis culturals.

02La rehabilitació de Cal Ganxó (una vivenda burgesa de finals del segle XIX, posteriorment integrada a la fàbrica) permetrà ubicar els espai destinats a l’administració, àrees de consulta, conservació, restauració i dipòsits.

03Construir un nou espai que albergarà la recepció i botiga i el magatzem museogràfic.

Les idees que han presidit la redacció del projecte arquitectònic han estat, entre d’altres, el caràcter respectuós vers els edificis patrimonials afectats, mantenint tots el elements originals encara presents; la funcionalitat, tant des d’una perspectiva de circulació d’usuaris i treballadors com de control de costos de funcionament; la capacitat de fer ús, al mateix temps, dels diversos espais de manera que el nou Museu no tingui limitacions estructurals que l’impedeixin ser un important focus d’activitat.

Amb l’execució del projecte es tancarà completament l’operació de reconversió d’un espai degradat en un centre de serveis que incidirà en el desenvolupament social, cultural i econòmic del territori i, de la seva gent.

A finals de 2007, s’està executant la fase III d’obres i es preveu la seva finalització durant el mes de maig de 2008. S’està treballant en la definició de la fase IV d’obres i s’ha encarregat també la redacció de continguts del projecte museogràfic.