Història de la fàbrica: 3
Al 1920 es va comprar la Companyia Corchera Internacional, SA de Palamós, propietat de la Crown Cork & Seal Corp., de Baltimore (EUA), la qual fabricava discs naturals de suro i era la primera en produir aglomerat negre de suro. La fàbrica de Palamós serà la segona de Manufactures i, al mateix temps, l’oficina exportadora de l’empresa, ja que s’utilitzava el port comercial d’aquest municipi per l’expedició dels productes manufacturats.

Una altra compra fou la fàbrica de Barris i Cia., una vella companyia surera de Palafrugell que confeccionava taps de cava. Amb ella es creà Trefinos SA, filial al 100%.

Al 1925, Manufactures del Suro SA, farà una emissió d’obligacions per un total de cinc milions de pessetes. L’empresa va tenir un fort creixement i optà pel títol de renda fixa per augmentar el seus recursos. Les obligacions portaven la garantia hipotecària dels terrenys de propietat de l’empresa. La bondat del negoci va ser avalada per la garantia de col·locació que donaven la Banca Marsans de Barcelona, el Banc Comercial Transatlàntic Deutsche Bank i el Banc de Palafrugell.

El domicili es va mantenir a Palafrugell i continuà l’expansió. El mateix 1925 l’empresa disposava de la gran fàbrica de Palafrugell, la major part de la qual estava destinada a la fabricació d’aglomerat de suro, la fàbrica de Palamós, una tercera a Figueres i una quarta a Cáceres, i inicià la construcció d’una cinquena a Begur. Les fàbriques de Palafrugell i Palamós són les més grans i donaven feina a 1.500 persones. Al 1925 van fabricar 30.000 tones d’aglomerat de suro i unes 5.000 tones més de productes de suro natural, entre els quals estaven, naturalment, els taps.

Gràcies a les gestions de Meyer, Vincke i, després, Strauss, els seus principals mercats foren Estats Units, la Gran Bretanya, la República Argentina i Austràlia. El seu volum de vendes durant l’exercici de juliol de 1923 a juny de 1924 fou de catorze milions de pessetes. Manufactures tenia dos filials a l’estranger: Cork Products Ltd., a Londres, dirigida per Marçal Vincke, el fill gran del soci, i la Cork Import Corp., a Nova York, que importava i  distribuïa el producte. La filial americana va tenir com a primer director a Julius Stone i, després al soci de l’empresa Harry Strauss.

El destí de l’empresa de Palafrugell es va resoldre als Estats Units, on Manufactures del Suro trobà com a principal  competidor a Armstrong Cork Industries, domiciliada a Lancaster (Pennsylvania). La guerra comercial i de preus la guanyà l’empresa americana.

Encara que els últims anys de la dècada dels 20 va ser bons per a la indústria surera, Manufactures del Suro, no va repartir dividends. L’exercici 1927-1928 va ser el primer, en tota la seva història, que no ho va fer.

Al 1930, Manufactures del Suro SA va fer una ampliació de capital de 15 milions de pessetes, de manera que el capital passà de 10 a 25 milions. Els 15 milions foren destinats a la compra d’actius a Espanya d’Armstrong. Però, en realitat, no es tractava d’una compra sinó d’una venda, ja que eren els americans els que, cobrint l’ampliació, es feren càrrec del control de l’empresa empordanesa. La denominació social va ser llavors la de Manufacturas de Corcho Armstrong SA, amb domicili social a Sevilla.

Joan Miquel, amb problemes de salut, va abandonar l’empresa. Amb part dels diners que va obtenir de la venta de les seves accions comprà unes finques rústiques a la província de Lleida. Va morir a Palafrugell l’any 1934. Enric Vincke va traslladar a Palamós la fàbrica de tubs metàl·lics flexibles, que continuava a nom seu, mantenint la gerència de la nova Manufactures, que els americans van confiar-li. A Palamós inicià amb èxit la fabricació de mànegues de goma. Vincke traspassà el negoci al seu fill i, morí l’any 1958. Va ser enterrat al cementiri de Sant Feliu de Guíxols.

Des de l’1 de gener de 1930, l’empresa surera era ja una filial de l’americana Armstrong. Enric Vincke restà en el consell d’administració fins a la seva mort. Havia adquirit la ciutadania espanyola. L’empresa tenia fàbriques de productes de suro i aglomerats a Palafrugell, Palamós, Algesires, Cáceres i Sevilla. El 31 de desembre del mateix any 1934, el capital va augmentar fins el 35 milions de pessetes.

Cap al 1980 la denominació de l’empresa serà Armstrong World Industries SA, amb domicili social, primer a Madrid i, finalment, altre cop a Palafrugell.

Poc a poc s’anaren tancant totes les produccions relacionades amb el suro, es va vendre l’empresa Trefinos SA, i la secció de Palafrugell de l’empresa Armstrong es va vendre a la multinacional Armacell l’any 1993, sense tenir cap relació directa ja amb el món del suro.