L’Ajuntament de Palafrugell rebrà, mitjançant l’1% Cultural estatal, una subvenció de 866.770,48 euros per al finançament de la rehabilitació de Cal Ganxó, Fase VI del projecte de la nova seu del Museu del Suro. Aquesta subvenció, acordada per la Comissió Mixta del V Acord de Col·laboració entre els Ministeris de Fomento i Cultura per a l’actuació conjunta en el Patrimoni Històric Espanyol, representa el 75% del pressupost total d’aquesta fase i servirà per tancar definitivament la intervenció arquitectònica a Can Mario.

El Govern de Palafrugell destaca les gestions realitzades davant el Govern de l’Estat pel diputat socialista, i actual alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, en la tramitació de la sol·licitud realitzada per l’Ajuntament, que ha finalitzat amb la concessió d’aquesta important aportació estatal.
Actualment, s’està executant la Fase V, que està previst que es finalitzi el mes de novembre d’enguany i que tancarà la intervenció en l’àrea pública, permetent disposar de les sales d’exposició  permanent, la d’exposicions temporals, la sala d’actes, l’espai de tallers pedagògics i el mòdul d’entrada amb una botiga. Aquesta nova subvenció que ara s’ha concedit, permetrà que l’inici de la següent Fase (VI) no es dilati en el temps.
Bàsicament, la rehabilitació definitiva de l’edifici de Cal Ganxó, contempla la ubicació de les oficines del museu a la planta superior, el Centre de Documentació del Suro Ramir Medir (rellevant a escala mundial per la seva biblioteca, arxiu d’imatges i arxius sectorials i de l’empresa Armstrong) a la primera planta i un espai d’enoteca/vinoteca obert al públic a la planta baixa i al semisoterrani. A més de donar nous serveis, Cal Ganxó millorarà substancialment les condicions existents en l’actualitat, tant d’atenció al públic com de conservació del patrimoni.
El projecte d’aquesta fase va ser redactat per l’equip d’arquitectes Farré, Orteu i Piferrer OP(TEAM) i es va aprovar el 19 de novembre de 2010 amb un pressupost total de 1.155.693,97 euros.

L’Estat espanyol, a través dels Ministeris de Fomento i de Cultura, intervé per primera vegada en el projecte de rehabilitació de Can Mario per al Nou Museu del Suro, un projecte en el qual hi hauran fet aportacions, recolzant-lo, tots els nivells de l’administració pública: l’administració local (a través de l’Ajuntament i la Diputació de Girona), l’administració autonòmica (a través del Departament de Cultura de la Generalitat, de l’1% per cent Cultural català i del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya) i la Unió Europea (a través dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional). Totes aquestes aportacions fan encara més important una iniciativa que, partint d’un ens local, és representativa d’una activitat a nivell nacional.

Història de Cal Ganxó

L’edifici de Cal Ganxó està catalogat com un Bé Cultural d’Interès Local en el Pla Especial de Protecció i d’Intervenció en el Patrimoni Històric de Palafrugell. És una casa unifamiliar aïllada, amb semisoterrani, planta baixa, planta pis i golfes. Està estructurada en tres crugies. Destaca l’emmarcament de les obertures amb frontons en alguns finestrals coronats amb palmetes i altres motius en relleu. El perímetre de la planta superior està rematat per un fris format por pilastres que delimiten espais de mur decorats amb esgrafiats de tema floral, d’influència modernista.
A l’interior es conserven els compartiments originals i una gran escala central. En algunes parts es mantenen restes pictòriques, concretament en els sostres de la planta baixa de la crugia meridional i, especialment, en el vestíbul i el distribuïdor de la entrada, de temàtica industrial i amb  elements vegetals d’estil modernista.

Aquesta vivenda la va construir Pere Brias Torrent entre els anys 1897 i 1898 per a Juan Reig Bonany, comerciant, qui la va ocupar durant la primera dècada del segle XX. El 1912, a través d’una subhasta, va passar a mans de  Teresa Torroella y Riera qui la va vendre a l’empresa Manufacturas de Corcho l’any 1920 per 28.000 pessetes.
L’ús industrial d’aquest espai va ser limitat. S’hi pintaren paviments de suro, s’hi feren “cots” (peces per a la indústria tèxtil) i, sobretot, s’utilitzà de magatzem. Mai s’hi feren grans obres per adaptar-lo a un ús industrial, cosa que ha permès que l’edifici hagi arribat als nostres dies pràcticament amb la seva estructura original.